Consum responsable per sortir de Matrix

Publicat a la revista Mil Veus

Per F. Xavier Agulló. Més de la meitat de la població del país assegura que compraria un producte que fos socialment més responsable que un altre encara que fos una mica més car. En canvi, pensen que només una de cada cinc persones del país fan el mateix que elles. És el que anomenem la doble moral de qui consumeix: en primera persona som responsables, però la resta de la població no ho és. El cert és que la realitat mostra que estem més a prop del 20% que del 55% de persones consumidores responsables.

I el cert és que tenim una societat “bella dorment”, i cap príncep blau que gosi destorbar-ne el son. En això els mitjans de comunicació juguen un rol especialment clau. I és que no és perquè sí que tenim tanta escombraria en els nostres aparells de TV: conflueixen els interessos dels mitjans de comunicació per atreure audiència amb els de la classe política per generar ments ‘idiotes’ sense esperit crític propi. És cert que tothom necessita moments per evadir-se (encara que és millor fer-ho amb un bon llibre, però bé...), però tota desmesura és dolenta. I sobredosi de TV genera ments cada vegada menys rabents i autònomes. Endormiscar la societat, tornar-la idiota en definitiva, és el 'paradís' de la nova classe dirigent de les ‘democràcies dictatorials’. Donar 'carnassa i sang' a les masses com en època de l'Imperi Romà per desalimentar el seu esperit crític. Amb ments ‘idiotes’ no és possible fomentar un consum responsable, activisme individual, un esperit crític en definitiva: “llança bistecs de carn als gossos, que oblidaran les seves funcions vigilants".

I és aquest esperit crític, el tenir criteri propi, el que cal despertar. És la bella dorment que cal que desperti sense que l’hagi de besar ningú. Perquè de la nostra pròpia responsabilitat social en sorgeix la societat que tenim i la que tindrem en el futur. I tenir esperit crític no vol dir ‘criticar’, sinó actuar en conseqüència. No s’hi val només a queixar-se i després no fer res, perquè d’això tothom en sap molt. Cal que actuem a través de l’única cosa que pot fer canviar el sistema, el consum, perquè és l’única cosa que el sistema entén. Hem de visualitzar aquell ‘uncle Sam’ que ens apunta amb el dit i ens diu: “we want you... to be responsible”.

Des del consum socialment responsable (CSR) ens preocupem de motivar la gent a ser crítica amb el que compra i consumeix, a mirar-se les etiquetes, a preguntar-se com està fet el producte, sobre què hi ha darrere d'una innocent presència a la prestatgeria del supermercat. Perquè és com si vivíssim a ‘Matrix’, res no és el que sembla. I a sobre la majoria de la gent diu que fa el que realment no fa, i a sobre considera que fa més que el que fa la resta.

Cal doncs tenir criteri en el consum, ja sigui a través de criteris negatius (evitar determinada empresa, marca, país d’origen, etc.) o positius (valorar positivament el caràcter ecològic d’un producte o servei, el seu respecte als drets humans, als drets laborals, a la gestió ètica en definitiva. Tant se val quin sigui el criteri, sempre dependrà de la personalitat de cada qui, però cal tenir-lo. Mentre ens preocupem només de preu o relació qualitat-preu, les empreses també es fixaran només en això, i per tant reduiran sous, es deslocalitzaran a països tercers, retallaran plantilles, etc. Perquè tenim el que ens mereixem.

Els diners, el consum, són la nostra principal eina (arma!) per al canvi, consumim doncs responsablement: els hàbits de consum d'una de cada cinc persones del planeta pot fer la diferència. Per tant, qui formem part d'aquest 20% de la humanitat que consumeix amb regularitat, estem definint el futur del planeta, així com les condicions de vida del 80% restant.

No podem demanar a les empreses que siguin responsables si nosaltres no ho som també, i afegiria, si no ho som primer. Abans que empreses responsables hi ha d’haver persones responsables.

L’oncle Sam ens apunta i ens diu: trieu si voleu sortir o seguir dins de Matrix. Seguiu llegint >>>

ONGD: Responsables en el fer, no en el ser

Publicat al suplement Cooperació del diari AVUI

Per F. Xavier Agulló. No n’hi ha prou amb no tenir afany de lucre, cal demostrar que s’actua de forma responsable. Les tres claus en són la transparència ben entesa, la gestió responsable i les aliances. Transparència no és només memòria d’activitats, implica generar confiança i legitimitat a través de processos d’auditoria externa i especialment interna, que garanteixin la correcta destinació dels fons; alhora, lluny de justificar-se amb què les ONGD no són empreses de turisme, la transparència autèntica l’exercim si facilitem la lliure visita als projectes de qui ens ajuda aportant fons al primer món; el procés de transparència acaba amb una rendició de comptes professional, amb indicadors econòmics no maquillats i dades sobre el nivell d’execució dels fons recollits i dels resultats de cada projecte.

En segon lloc, la gestió responsable implica concentrar al màxim els projectes per a generar economies d’escala, controlar el cost de captació de persones sòcies (més proper a sis mesos de quotes que no pas a un o dos anys) i el d’administració en general, i establir un procés formal i transversal de gestió de la responsabilitat social al llarg de tota l’organització, com per exemple ens determina la norma SGE 21 i aplica, per exemple, Acción contra el Hambre.

Finalment, malgrat que soni a tòpic, la cooperació és necessària al primer món, ja sigui per promoure el sector i aprendre de la diversitat de models o per establir aliances amb el sector empresarial, però també al tercer món complementant projectes i necessitats.

No hi pot haver empreses socialment responsables sense ONGD responsables. Seguiu llegint >>>

Quan l'empresa defensa un client i no un treballador

Per F. Xavier Agulló. Al Port de El Masnou s'ha viscut un d'aquells incidents lamentables i irresponsables que demostren que la clientela segueix sent la màxima prioritat de les empreses, o d'algunes d'elles. Quan en Jaume, un cambrer, va replicar a un client ebri que li va canviar el nom a 'Jaime', el client li va etzibar 'catalán de mierda'. A en Jaume li ha caigut una setmana de suspensió de sou i feina, i el client amb la panxa plena. La propietària del restaurant Coloma, Carmen Artés, encara es vanta de la mesura.

Són encara majoria les empreses que no han comprès el canvi de paradigma, allò de "el client sempre té la raó" ha passat a ser un plantejament arcaïc, ara mateix una empresa no pot orientar-se només a un sol grup d'interès, i menys encara en un tipus d'activitat, la restauració, on l'actiu principal de la qual són les persones.

Sembla que encara ens trobem en l'època en què el personal d'atenció a la clientela ha de suportar tota mena de vexacions: recordo aquelles imatges de pel·lícules americanes en qué un client pessiga el cul de la cambrera, i aquesta ha d'aguantar-ho perquè "és el client". Seguiu llegint >>>

Greenpeace: molta testosterona, poca sensibilitat

Per F. Xavier Agulló. Greenpeace va realitzar ahir un nou i excitant exercici de testosterona activista, ocupant una de les grues de la Sagrada Família per a colocar-hi tres pancartes.

El cert però és que una d'elles era la traducció al castellà de l'anglesa 'Save the climate', per tant 'Salvad al clima'. Com es pot veure al bloc que va retransmetre en viu l'activitat, hi ha hagut molta polèmica sobre la qüestió de què l'entitat fos tan poc sensible amb la realitat cultural d'on actuava. Li comentaven a en Josep M. Canyelles que passava caminant per sota que "l'important és el missatge", ell els responia amb molt criteri que "Si ho haguessin penjat menors d'edat també? Si la lona fos de PVC també? Si per entrar haguessin hagut de fer una acció violenta també? No tot s’hi val!".

El cert és que si a això hi afegim que els llocs web de Greenpeace a Canadà, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia et permeten de triar els diferents idiomes que s'hi parlen, el de la secció espanyola només és visitable en castellà. Per tant, hi ha quelcom de polític o de visió reduccionista, i més si pensem que l'entitat té seu a Madrid.

Tampoc serveix que diguin que era un 'acte adreçat a tot el món', sabem de sobres que el món que ha de decidir sobre el canvi climàtic, i que és reunit a Barcelona, no parla precisament castellà. Per tant, l'ús de la segona llengua responia només a un criteri de què era Greenpeace España qui organitzava l'acte. Sembla lògic doncs pensar que el segon idioma ha de cercar la complicitat de la comunitat local on té lloc l'ocupació, i no fou així. Greenpeace no sembla que tingui la sensibilitat necessària per defensar la lluita contra el canvi climàtic.

És per això que m'he donat de baixa de Greenpeace España, a l'espera que corregeixin els seus errors o l'entitat es comprometi a millorar aquest punt en el futur. La fi no justifica els mitjans. Seguiu llegint >>>

Treballar al comerç i conciliar

Portar a l'àvia al metge o anar a buscar un vestit a la tintoreria pot ser molt complicat si es treballa al comerç. Per això, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Rubí posen en marxa una prova pilot: regalar xecs-servei als comerciants i a qui treballa en el sector perquè els puguin fer servir per 'comprar' serveis esporàdics que hagin de fer en horari laboral.

El xec-servei és un servei en forma d'ajut econòmic que permetrà als comerciants conciliar la vida laboral i la personal. De fet, servirà perquè, mentre el comerciant treballa, una tercera persona li faci una gestió personal. Concretament, es tracta de serveis d'atenció a les persones o a la llar, serveis domèstics de cura i atenció de familiars, o gestions ordinàries i burocràtiques que no s'hagin de fer de manera presencial per l'interessat.

Pel que fa al funcionament, la Federació d'Associacions de Comerciants de Rubí és l'entitat que distribuirà els xecs. Si s'és propietari d'un establiment comercial, de restauració o d'una empresa de serveis, es recollirà el xec directament a la federació; si s'és treballador, s'aconsegueix el xec amb una autorització signada del propietari del negoci. Pel que fa al número de xecs que es repartiran, si l'establiment forma part d'alguna de les associacions de comerciants de Rubí, es repartiran sis xecs per establiment amb un valor de vuit euros/xec. Si l'establiment no està associat, tindrà sis xecs amb un valor de quatre euros/xec. La iniciativa entén que s'utilitza el xec quan la necessitat personal del comerciant coincideixi amb l'horari comercial de l'establiment o quan el xec pugui estalviar desplaçaments que no permetin complir amb l'horari comercial o laboral. Es preveu repartir, en aquesta prova pilot, 675 xecs de vuit euros/xec i 400 xecs de quatre euros/xec.

Font: Diputació de Barcelona Seguiu llegint >>>

La culpa autèntica de tanta corrupció política a l'Estat

Per F. Xavier Agulló. Ara sí ara no es van fent públics casos de corrupció urbanística política "d'alt nivell" arreu de l'Estat. Més enllà d'anàlisis prou encertades d'objectius amagats (hem pogut llegir p.e. sobre confabulacions entre Garzón y PSOE contra les regions on governa el PP o on com a Catalunya hi ha desafecció cap l'Estat), el cert és que aquí no se n'escapa ningú.

Ara es parla de fer una llei d'economia sostenible, la bestiesa més gran que la classe pública pot fer, i és que posa de manifest que durant dècades a Espanya no hi ha hagut un model "d'economia sostenible". Només s'ha comptat amb el sector de la construcció per generar llocs de treball no qualificats, crear riquesa artificial, especulació, ingressos per les arques municipals i, sense cap mena de dubte, per a butxaques més particulars.

Així doncs el fet que ara surtin casos de corrupció urbanística respon simplement a la irresponsabilitat política d'anys i anys a l'Estat. Poden sortir tants noms com vulguem, però qui realment hauria de seure als bancs d'acusats són els responsables últims del vaixell que ara naufraga per tot arreu: González, Aznar i Zapatero haurien d'anar a la garjola, són per cadena jeràrquica els responsables últims de tot plegat.

I volem assolir una societat responsable? Seguiu llegint >>>

L'endogàmia de la cultura condueix a casos com el del Palau de la Música

Per F. Xavier Agulló. Pocs àmbits socials hi ha tan endogàmics com el de la cultura. Molta gent es pot preguntar com pot acabar una entitat tan emblemàtica com la del Palau de la Música Catalana en un embolic com el de Fèlix Millet. La resposta sembla ben clara: el món de la cultura no hagués acceptat mai gent de fora de "la família". Així és com personatges com Millet es perpetuen en un món endogàmic que els legitima.

L'endogàmia cultural fa que tot es podreixi, que no corri l'aire ni l'aigua neta. No cal alçar el clam al cel per casos com el de Millet, és d'una retòrica bastarda perquè no podria ser d'una altra manera. Els personalismes, el món clos de la cultura, el paper omnipotent de la burgesia catalana en aquest món, fa que no pugui ser d'altra manera.

Ara el món cultural (no dic ja el social o general) es posa les mans al cap, però és que era el resultat evident davant d'una existència de "famílies" culturals i burgeses. La responsabilitat cultural passa per la transparència primer de tot, és ben clar, però el que no sembla que s'hagi assumit de manera tan clara és que la cultura no ha de ser propietat d'aquestes famílies que mantenen el món cultural en l'endogàmia perpètua i els cercles reduïts.

Si s'ha parlat tant de la necessària professionalització del món del Tercer Sector, més encara hauríem de parlar de la del món cultural, amb gent de fora experta en gestió, no sotmesa al sentiment corporativista de propietat que sent la burgesia catalana vers la cultura.

La responsabilitat cultural passa doncs per l'obertura vers la societat, la gestió transparent, fora de personalismes i endogàmies, més encara en un moment on el mecenatge cultural és en retrocés respecte al suport que reben altres àmbits socials. El mecenatge cultural vol mantenir perfil propi respecte la responsabilitat social, i això... no pot ser. Seguiu llegint >>>

Espanya: oasi europeu de la simbologia nazi

Per F. Xavier Agulló. Europa va aprendre dels errors passats, i per això en la majoria de països és prohibit exhibir simbologia nazi. Espanya en canvi sembla no haver après res. Bona part de la classe política espanyola segueix estant vinculada amb personatges rellevants al règim franquista.

Que representants de tots els grups polítics europeus de tots els colors (socialista, popular, liberal, etc.), es posin d'acord en condemnar que a Espanya es segueixi permetent l'exhibició de símbols nazis i feixistes, i que grups pronazi com la Falange siguin legals (més tenint en compte que hi ha una llei de partits que ha il·legalitzat partits que donen suport a la violència a Euskadi) i a més puguin manifestar-se el mateix dia en què té lloc una consulta popular, familiar i festiva a Arenys sobre la independència de Catalunya, és molt representatiu.

Europa ha caminat vers la consecució d'una societat responsable, que ha après d'errors del passat i manté l'equilibri social que sempre és tan difícil. En canvi, a Espanya és intocable tot allò que fa referència al passat feixista. La societat responsable és impossible. Seguiu llegint >>>

L'Ajuntament de Sabadell publica un catàleg sobre la plataforma d'entitats locals que treballen per a la inserció laboral de col·lectius desafavorits

L'Ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch, ha publicat un catàleg sobre la plataforma del tercer sector de Sabadell, VÀLUA, persones en acció. Aquesta plataforma és una taula de trobada formada per l'Ajuntament de Sabadell, representat pel Vapor Llonch i Serveis Socials, i actualment 16 entitats sense afany de lucre de la ciutat. Vàlua treballa des de l'any 2001 per millorar la qualitat de vida de col·lectius amb especials dificultats a través de la inserció sociolaboral.

El catàleg recull la informació més destacada sobre cadascuna de les entitats integrants de la plataforma, així com dels productes i serveis que poden oferir a les empreses. L'objectiu del catàleg és ser un instrument de consulta pràctic per les empreses que per promoure la igualtat d'oportunitats o fer una aposta per la Responsabilitat Social Corporativa vulguin contractar serveis o productes desenvolupats, per persones amb dificultats d'inserció social que requereixen especial atenció. Per exemple, el catàleg VÀLUA, Persones en Acció inclou informació dels serveis de manipulats, de disseny o serigrafia desenvolupats per persones amb discapacitat psíquica o servei d'hostesses de congressos i turisme a càrrec de persones d'ètnia gitana o de jardineria i de recollida de residus, a càrrec de persones amb especials dificultats econòmiques, laborals, socials i familiars, entre moltes altres coses.

El catàleg ha estat validat pels membres de la plataforma Vàlua en la reunió plenària celebrada recentment i en la qual es va tractar també altres temes com la planificació d'accions formatives per al segon semestre de l'any i la constitució de comissions de treball.


Membres de Vàlua, Plataforma del Tercer Sector

Actualment, les entitats que formen la plataforma són: Càritas de Sabadell, Associació de Persones Sordes de Sabadell, SIL-Taina (Fundació Atendis), SILF Vallès - Fundació Ecom, Salut Mental Sabadell, SCAI (Servei Ciutadà d'Acolliment als Immigrants), Associació Romaní Qualitat de Vida, Actuavallès, Centre Sara (Càritas Diocesana de Barcelona), Andi, Fundación Secretariado Gitano - Acceder, CIPO SCCL, Drapaires d'Emaus S.Coop.L, Escola Taller Xalest SCP, AVAN i Creu Roja. Seguiu llegint >>>

Impacte de l'espoli fiscal sobre una societat

Per F. Xavier Agulló. Ara que sembla que s'encamina vers el final el nou model de finançament de l'Estat espanyol, podem recordar les conseqüències per a una societat d'un mal finançament reiterat i històric.

D'entrada cal recordar que, en el cas català, el dèficil fiscal històric anual está entre els 15 i els 19.000 milions d'euros (entre el 7 i 10% del PIB segons els càlculs que s'agafin). Amb el nou sistema es reduirà en 2.000 M € el primer any, augmentant de forma progressiva fins als 3.800 M € el 2012. És a dir, una reducció d'entre el 20 i el 25% (d'aquí a quatre anys!), fet que significarà que el millors dels càlculs estigui el dèficit sobre el 5,25% i en el pitjor el 8%. Recordem que un tribunal alemany va resoldre que qualsevol dèficit per una regió (landers en el seu cas) superior al 4% podia considerar-se espoli fiscal (podeu consultar les dades concretes al web de l'Observatori del Finançament de Catalunya, tenint en compte que les dades del govern espanyol no són vàlides degut a què considera, en resum, que part de la despesa a la ciutat de Madrid cal repartir-la entre totes les regions per ser la capital, tot i que, per exemple, el funcionariat de Madrid només consumeix a Madrid).

Per tant sigui com sigui Catalunya i les Illes Balears seguiran en situació explícita d'espoli fiscal, i només el País Valencià en podria sortir en la banda baixa. Si ens en fem ressò en un espai dedicat a la responsabilitat social, és perquè l'espoli fiscal per una societat l'asfixia, i l'hi impedeix d'assolir fites de sostenibilitat. Si els mínims no es cobreixen, com pot anar una societat asfixiada i espoliada més enllà d'ells per esdevenir i assolir un camí sostenible en termes econòmics, socials o ambientals?

No es pot fer una política econòmica o industrial diferent de la central, no es poden proveir de més serveis socials d'acollida, per exemple, al major percentatge d'immigració rebuda, ni es poden fer polítiques de protecció ambiental que ens apropin a Europa. Fet i fumut, seguirem allà mateix. Seguiu llegint >>>

Adhereix-te al MANIFEST Pel MANTENIMENT i CREACIÓ de LLOCS de TREBALL de les PERSONES amb DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL o MALALTIA MENTAL als CET

Davant la greu situació en la què es troben els CET, la Coordinadora de Tallers ha cregut necessari posar de manifest els principis bàsics que han de regir per a defensar els drets laborals de les persones treballadores amb discapacitat psíquica.

És per aquest motiu que han fet públic el present manifest "Els drets laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual davant la situació de crisi dels Centres Especials de Treball".
___

MANIFEST
Pel MANTENIMENT i CREACIÓ de LLOCS de TREBALL de les PERSONES amb DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL o MALALTIA MENTAL
als CET sense ànim de lucre de Catalunya

La greu situació que estem vivint els Centres Especials de Treball sense ànim de lucre de Catalunya, ens obliga a denunciar el risc de pèrdua dels actuals llocs de treball que ocupen persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental i de la impossibilitat de crear-ne de nous.

Són molts anys de treball solidari i col·lectiu els que han fet possible una realitat que no només ha estat referència al conjunt de l’estat espanyol, sinó que, sobre tot, ha permès que moltes persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental disposin d’una feina digna que els permet avançar en l’equiparació en oportunitats, drets i obligacions. Més de 7.500 persones treballen actualment als CET que representem les entitats d’iniciativa social.

Ara, per causa de la crisi econòmica, però també per la manca d’actualitzacions en els suports de l’ Administració Pública al treball protegit -encara els mateixos que fa 25 anys- molts dels actuals llocs de treball perillen i impossibiliten la creació de nous per totes aquelles persones que en sol•liciten. L’alternativa per aquestes persones, és l’atur i la precarietat econòmica o ser atesos pels serveis socials amb un major cost per l’erari públic i, en qualsevol cas, una greu pèrdua de drets i qualitat de vida per a elles i les seves famílies.

Per tot això, demanem de forma immediata el compromís del nostre Govern de la Generalitat, per tal d’emprendre mesures urgents de reestructuració i revitalització del sector, donant suport al Pla de Reestructuració i revitalització presentat per la Plataforma dels Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social.

Fem una crida al conjunt de la ciutadania catalana i a les institucions públiques, agents socials i entitats del nostre país perquè es solidaritzin i facin seva aquesta causa.

Defensem el dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia menta.

Ammfeina, Associació Emprearial Apps, Coordinadora de Tallers per a Persones amb discapacitat psíquica de Catalunya, Federació Allem i Federació Apps

Barcelona, 28 de maig de 2009.

US ANIMEM A ADHERIR-VOS A AQUEST MANIFEST!!!!!!!!!!!!!

És tan senzill com que ens retorneu per email el text de l'aquest manifest amb el/s certificat/s que us podeu baixar degudament complimentat/s amb els dades que s'indiquen el/s mateix/os, a:

loli@lacoordi.cat (copieu el text del manifest i adjunteu-ne el certificat)

Us preguem en feu difusió entre les vostres empreses col·laboradores, organitzacions, proveïdors, entitats, amics i ciutadania en general del vostre entorn.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració Seguiu llegint >>>

La Diputació de Barcelona acull la primera sessió del grup de treball sobre el Codi Ètic de la Xarxa RETOS

El grup de treball sobre el Codi Ètic de RETOS, Xarxa de Territoris Socialment Responsables (TRS) va celebrar el 28 de maig a Barcelona, concretament a l'edific del carrer Còrsega, la seva primera trobada. La Diputació de Barcelona forma part de RETOS des del seus inicis i col·labora activament en diversos grups de treball, com el responsable de crear el document marc dels TSR, en el grup d'Avaluació o en la coordinació del grup del Codi Ètic.
RETOS és fruit dels treballs en el marc del programa "Equal" i es concreta l'any 2007, en les reunions de Burgos i de Ceuta, que van donar com a resultat la creació de la xarxa.

Un Territori Socialment Responsable (TSR) és el que cerca l'equilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals del mode de vida local, cercant una millor qualitat de vida per als habitants i els agents implicats, a través d'un enfocament de governança participativa. Un TSR veu en les característiques del territori una oportunitat única i diferenciada per avançar cap a un model de desenvolupament integrat i corresponsable.

Es refereix a territoris amb capacitat d'integrar en el seu desenvolupament a totes les parts interessades, tots els actors: els ciutadans, el sector financer, les empreses, organitzacions empresarials i sindicals, el sector educatiu, el tercer sector, els mitjans de comunicació, el sector públic, en un procés de canvi basat en la integració de múltiples iniciatives unides per una visió compartida del futur que desitgen. Atès que es treballa amb la triple estratègia del jo guanyo / tu guanyes / l'entorn hi guanya, (en anglès, win/win) aportant valors a les parts, els TSR aconsegueixen alinear els objectius dels diversos actors cap a un desenvolupament equilibrat, competitiu i sostenible.

La xarxa RETOS és actualment la única que existeix a nivell europeu, i el seu desenvolupament i els documents que genera són de gran interès per altres comunitats que treballen amb els mateixos objectius. Seguiu llegint >>>

En vaga

Per Rosa Alonso. M'he declarat en Vaga. Per a qui encara no s'hagi adonat, ho reafirmo.
Vaga de seminaris. Vaga de Jornades. Vaga de trobades.

Cada dia que passa, obro el correu i el llegeixo, faig una estadística. Tots els correus que m'arriben tenen a veure en major o menor mesura amb una trobada (futur, present o passat). Llavors em plantejo, és necessari anar?

Aquestes trobades serveixen per a veure'ns les cares les mateixes persones de sempre. Per a acabar en els grupets de sempre, amb les amistats/col·legues/contactes de sempre parlant del de sempre. Escoltant més del mateix.

Les ponències: “Que si fem això, que si la nostra estratègia és aquesta, que si l'exercici tal, o que si la memòria pasqual…”
Les persones: “Que si com et va a tu, que si això de la RSC és tal o com, que si ningú arriba al Core Business…”

O sigui, que anar per a veure com la RSC es trivialitza o es converteix en alguna cosa insubstancial i acabar amb la moral pels terres, o per a acabar decebuda veient que qui protagonitza les ponències té el mateix discurs après de sempre… doncs no vaig.

Perquè la veritat és que m’estimo més el face to face.

Aprofitar aquest temps que ens dóna la història per a trobar-me amb qui de debò sap el que és la responsabilitat, la igualtat, la justícia o el compromís. Dialogar, descobrir, contemplar, aprendre i escoltar a qui sembla no tenir dret a dir les veritats en llotges o butaques. Simplement persones titllades “d'idealistes utòpiques”. Persones que en les seves organitzacions i en les seves empreses desenvolupen de debò la RSC. Que se la creuen. Que la integren. Que la treballen.

M’estimo més aprendre de les realitats del dia a dia. De qui ho treballa a pols. Perquè mentre segueixi havent qui cregui que la RSC és una utopia, jo seguiré estant en vaga de trobades. Seguiu llegint >>>

Atur i administracions o acció i comunitat

Per Cris Pérez Vázquez. Les xifres d’atur esgarrifen. Les administracions financen les mateixes entitats que ens ensorren: bancs, indústria automobilística...

En aquests moments de crisi, la societat es reorganitza. Petits grups que relocalitzen la producció agrícola o artesanal o intercanvien serveis, productes i temps; cooperatives integrals, de consum, ciutats en transició... són alternatives reals a la crisi.

El cultiu extensiu, per exemple, sobreviu gràcies al consum local i als llocs de treball que generen. Quantes persones substitueix un tractor?

Ens sotmetem a un model de producció intensiu generador d’atur, deute i crisi? O ens organitzem en comunitats afins i superem aquesta crisi sistèmica?

Podem seguir a les cues de l’atur i esperar una solució. Però també ens podem unir per crear el nostre futur.

El Punt de Girona, Bcn i Terres de l'Ebre (10/05/09) Seguiu llegint >>>

Més ajuts a la cooperació internacional, malgrat la crisi

Per F. Xavier Agulló. Un estudi del Centre d'Estudis d'Opinió avala l'esforç català pel que fa a programes de solidaritat. El 86,4% de qui habita el Principat està d'acord que el govern de la Generalitat inverteixi en programes solidaris i cooperació a països empobrits, segons aquest estudi (pdf) del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), encarregat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Aquest percentatge s'escurça fins al 68% quan es recorda a les persones enquestades que ens trobem en plena crisi financera i en una situació de restricció pressupostària.

Segons l'estudi (llegiu-ne un resum ací (pdf)), la pobresa i les desigualtats són el primer gran problema mundial (45,5%); el 25% de les persones enquestades consideren que el més greu és la crisi, gairebé l'11% les guerres i el 7% el terrorisme internacional.

Això resulta de molt d'interès remarcar-ho atès que no fa massa l'ACCD va donar suport a la comunitat quítxua de l'Equador, fet que va suposar un allau de crítiques adduint que en plena crisi econòmica es dediquessin recursos a un país estranger. I és que la manipulació política i mediàtica va tenyir de grisos l'acció, potser perquè la va visibilitzar Josep Lluís Carod-Rovira que, com sabem, és un polític denostat pels mitjans de comunicació i, en especial, la caverna espanyola i els seus vincles llatinoamericans.

És bo que la societat catalana no s'oblidi que malgrat que nosaltres patim la crisi econòmica també ho fan, i segurament amb més cruesa, els països en desenvolupament. Seguiu llegint >>>