Per Juanjo Martí. En aquest article es presenta una introducció al marc de treball sobre la temàtica de la responsabilitat social a la Universitat, els principis d’acció que fonamenten el concepte i el paper que tenen les Universitats en la seva missió de formació e investigació envers la societat. El treball d’aquest article és fruit del programa de doctorat de la Universitat de València “Desenvolupament personal i participació social”, donat que tal com indica el seu nom, el desenvolupament de les nostres capacitats i responsabilitats com essers humans i el treball en comú, permetran aconseguir que des de les estructures en que ens organitzem procurem una societat global més igualitària i sostenible per les persones que l’habitem i les properes generacions.
El concepte de responsabilitat social, i el seu adjectiu com conducta o comportament “socialment responsable”, està resultant en els inicis del S. XXI transversalment aplicable a les accions que les persones emprenen individualment o des de qualsevol organisme públic o privat, amb o sense ànim de lucre.
Parlar de responsabilitat social ha estat, en els seus inicis, una crida des de la societat civil orientada al món empresarial perquè es tingués cura del medi ambient, es respectessin els drets humans, els drets laborals i una demanda de transparència sobre com operen les empreses multinacionals, ja que en alguns casos tenen major abast, influència i pressupost que alguns governs.
La crisis econòmica del 2009 ha vingut acompanyada també de demandes sobre transparència a l’administració pública. En si podem dir que el 2010 serà un any en que les actuals circumstàncies socials, donaran un impuls a analitzar on radica la responsabilitat de la crisis, i aquest fet requerirà una especial reflexió a les universitats: la majoria de persones que ocupen llocs de responsabilitat a empreses i governs s’han format a universitats. És responsabilitat de la Universitat treballar els valors de responsabilitat social?
La Responsabilitat social en el marc global. L’Organització de les Nacions Unides.
Les Nacions Unides ha estat des de finals de la II Guerra Mundial un referent global per a treballar en comú les prioritats internacionals, per procurar un món de convivència democràtica en totes i cada una de les nacions i entre elles. En l’àmbit de responsabilitat social l’any 2000 l’ex-secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va donar inici al Global Compact (pacte global a Espanya ) fent una crida a les organitzacions empresarials, universitats i entitats del tercer sector a treballar en conjunt sobre 10 principis organitzats en quatre àrees: drets humans, drets laborals, medi ambient i anticorrupció. Paral•lelament Nacions Unides instava als govern a treballar per a poder acomplir els Objectius del Mil•lenni com en són exemple: combatre la fam, poder donar educació a totes les persones, promoure la igualtat de gènere, millorar l’accés a la sanitat, fer un món més respectuós amb el medi ambient i sostenible, entre d’altres.
El Pacte Global suposa una plataforma participativa que a nivell global possibilita desenvolupar un marc de bones pràctiques i transparència en les activitats d’organitzacions tant empresarials com públiques i de la societat civil.
Juntament amb al treball entre organitzacions, l’educació és una àrea prioritària per aportar coneixement, possibilitar el desenvolupament humà, fomentar la creativitat, innovació i, en si mateix, la cultura. Aquest és la tasca que es treballa des de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO amb les seves sigles en anglès). La responsabilitat social de l’Educació Superior ha estat tema important en les dues darreres conferències mundials, ja a la celebrada a París el 1998 s’assenyala la necessitat de formar persones a la Universitat altament qualificades, però no sols això si no també una ciutadania responsable, oferint a les persones que es formen a les Universitats la possibilitat de desenvolupar plenament les seves capacitats amb un sentit de la responsabilitat social; per acomplir aquesta tasca, l’educació superior ha d’augmentar la seva contribució al desenvolupament del conjunt del sistema educatiu, entre d’altres actuacions mitjançant l’elaboració de plans d’estudi i fent investigacions sobre l’educació. A la darrera conferència del 2009, novament es ressalta el deure de l’Educació Superior de no sols proporcionar competències a l’alumnat, si no també contribuir a la formació d’una ciutadania dotada de principis ètics, compromís amb la construcció de la pau, la defensa dels drets humans i els valors de la democràcia.
Les Nacions Unides promouen que els estats i les organitzacions treballin en conjunt per una societat global de benestar e igualtat, adreçant-se al sistema d’Educació Superior donat les persones que ocupen els diferents càrrecs en administracions, empreses i organitzacions reben formació superior. En aquest sentit, es pot apreciar que el paper de les Universitats és central en generar un model de societat sostenible, igualitària i amb valors de respecte a la diversitat i el medi en el que vivim.
La responsabilitat ha estat objecte de debat a les nostres societats, la pregunta que s’ha fet és si ha de venir per llei el ser responsable o és una alternativa. Seguidament ens apropem al context polític per veure en què ja ens afecta.
La responsabilitat social a d’Espanya com a membre de la Unió Europea (UE).
Espanya com a membre de la Unió Europa ha de tenir en compte les directrius que s’acorden al parlament europeu en diferents àmbits. Lleis com la de Igualtat, la llei de la dependència, formació ocupacional, iniciatives vers el reciclatge i ús d’energies renovables... tenen el seu origen en els acords presos a nivell comunitari.
El marc de referència sobre la responsabilitat social és el llibre verd (2001) que fa referència a les empreses, i ja a nivell genèric, el Tractat de Lisboa aprovat el 2007 i que inicia el seu funcionament durant el 2010. Senyala en el seu punt 3 que un dels reptes és afavorir una Europa dels drets, dels valors, de les llibertats, la solidaritat i la seguretat.
A nivell educatiu, el pertànyer a la UE ha tingut dos efectes importants: l’assignatura d’educació per a la ciutadania a l’educació primària i secundària i a l’espai europeu d’educació superior, el procés de Bolonya . Els dos casos són producte de la integració de diferents cultures en un procés de col•laboració per enfortir uns principis i uns valors. El procés europeu no parla de responsabilitat social fora de l’àmbit empresarial, però si que representa una integració de preocupacions per configurar un espai de drets socials i es denota amb la promoció de igualtat d’oportunitats a tots els col•lectius; podem parlar que Europa com a convergència de països té una base comuna de sentir la responsabilitat de mantenir i promoure avanços socials.
La responsabilitat social a les Universitats iberoamericanes.
La responsabilitat social aplicada a l’àmbit de la comunitat universitària té un primer inici en la iniciativa “Universidad Construye País ” (UCP), desenvolupada a Xile arrel de la participació d’Universitats públiques i privades en un projecte de reflexió sobre responsabilitat social promogut per dues organitzacions sense ànim de lucre: la corporació Participa i Avina , ambdues entitats amb origen en la seva fundació a entitats empresarials, fet que és important donat que suposa un punt de trobada entre el sector empresarial i el tercer sector en favor de treballar amb les entitats d’educació superior per afavorir una base de creixement social i sostenible
El projecte UCP és el més important desenvolupat a hores d’ara entre universitats, tot i que a nivell internacional hi ha iniciatives com la Xarxa Talloires que engloba universitats d’arreu del món, però es centra més en la funció social de la Universitat amb temàtiques com l’aprenentatge – servei destinades a orientar a l’alumnat de les universitats a establir cooperacions de voluntariat amb el seu entorn. La proposta del projecte UCP comporta una reflexió sobre la funció de la Universitat en la societat, d’aquesta manera en la definició adoptada de RSU per les universitats participants, s’entén la “Responsabilidad Social Universitaria como la capacidad que tiene la Universidad como institución de difundir y poner en práctica un conjunto de principios y valores, por medio de cuatro procesos claves: gestión, docencia, investigación y extensión” (UCP, 2002) .
La coordinadora del projecte fou la ex-rectora de la Universitat Catòlica de Temuco, i posteriorment ministre d’educació fins el 2009, Sra. Jiménez de la Jara, qui va afirmar(2007) que en el procés de constitució d’una xarxa inter-universitària per treballar la RSU fou bàsic que cada universitat tingués llibertat per a dur a terme els seus processos de comprensió i anàlisi de la seva responsabilitat social, incidint amb els valors i ètica que per a cada universitat fossin importants i treballés amb coherència segons els valors declarats. Amb aquestes paraules incideix en que aquest plantejament implica que els valors s’aprenen des de l’emoció i la motivació; la vivència o experimentació de valors i la seva reflexió i argumentació; fet pel qual les Universitats deuen definir i comprometer-se amb els valors que estan disposades a viure i que són claus en el seu procés de desenvolupament. Segons Jiménez “Las declaraciones de principios y valores no garantizan la generación de compromisos.” (UCP, 2006; p. 131) i remarca que “no se puede gestionar lo que no se comunica, comunicar lo que no se mide, medir lo que no se define y definir lo que no se entiende“. (UCP, 2006; p.109)
Amb aquestes paraules estableix amb molta coherència, que una Universitat no pot dir que representa uns valors si no inicia un procés de reflexió i anàlisi sobre l’efecte que té en els valors de les persones que en formen part de la comunitat universitària. Remarca que cal generar contexts adequats per a que es desenvolupin les persones i es gestioni adequadament el capital humà, essent una de les idees fonamentals en aquest enfocament el desenvolupar la gestió de la Universitat com organització des de la construcció d’espais de conversació, i la declaració dels compromisos adoptats. El projecte UCP (2006) desenvolupa els primers instruments d’avaluació sobre percepció de RSU a la comunitat universitària, el primer instrument d’avaluació de comportaments socialment responsables a l’alumnat (Navarro i Bustamante, 2007) i la primera inclusió d’una assignatura sobre responsabilitat social a la malla curricular de diferents facultats.
Actualment a nivell Iberoamericà el principal treball entre universitats de diferents països el fa la xarxa d’universitats jesuïtes AUSJAL , amb un conjunt de propostes i desenvolupament d’instruments d’anàlisi, en la mateixa línea dels treballs desenvolupats al projecte UCP i enllaçant amb el model de gestió de impactes de la universitat presentat per Vallaeys i Carrizo (2006).
AUSJAL combinant el model d’avaluació interna i de gestió, aconsegueix unificar les dues aportacions més importants fetes fins el moment. Els treballs de Vallaeys des de la Pontificia Universidad Católica del Perú , i com assessor del Banc Inter americà de Desenvolupament a la secció d’ètica, capital social i desenvolupament, ha tingut repercussió a tot l’àmbit iberoamericà. Assenyalem els cinc impactes específics que genera la universitat per Vallaeys i Carrizo (2006) són:
a) Impacte Organitzacional, en base a l’impacte que genera en les persones implicades en el seu funcionament, investigadores, docents, personal administratiu i alumnat.
b) Impactes Educatius, sobre la formació dels joves i professionals, la concepció del món, la metodologia de desenvolupament personal i professional així com sobre la deontologia professional que orienta el rol social del futur professional.
c) Impacte cognitiu i epistemològic; la universitat genera coneixement mitjançant la investigació, constituint-se en un pont entre ciència i societat.
d) Impacte social, és la universitat un referent tant en la formació com en la producció de coneixement amb una clara incidència en el desenvolupament social quan vincula la seva labor docent amb l’exterior atenent les demandes directes o indirectes del seu entorn a nivell local i global.
e) Impacte ambiental. La universitat, com la resta de les organitzacions, en l’exercici de les seves activitats quotidianes també genera impactes sobre el medi ambient (petjada ecològica) que afecta la sostenibilitat a nivell local i global.
Al nostre context de referència espanyol trobem dues tipologies d’iniciatives en RSU: una que estaria representada per la Universitat de Compostela, la UNED i el fòrum de consells socials de les universitats públiques andaluses , que ha enfoca la RSU des d’una perspectiva de gestió organitzacional i ha aplicat models d’anàlisi de gestió, com les empreses, realitzant memòries alhora que fomentant activitats i trobades de reflexió sobre les implicacions que té la RSU; i una perspectiva de reflexió i recerca sobre que s’entén per RSU a les Universitats amb desenvolupament d’instruments d’anàlisi sobre l’impacte de la Universitat en analitzar si el seu alumnat adquireix un sentit de responsabilitat social en la formació; és el cas de la Universitat privada Francisco de Vitòria , primera a Espanya en crear una assignatura de responsabilitat social, i la Factoria de Responsabilitat Social de la Universitat de Valladolid que fa un dels estudis més extens de responsabilitat social a la universitat, també en consonància al fet al projecte UCP.
De les reflexions realitzades en els encontres de les universitats que analitzen el model de gestió organitzacional, és interessant tenir present que, així com al parlar de gestió s’incideix en la participació, de la Cuesta y Fernández (2008) incidiren en les conclusions de la “I Jornada Iberoamericana sobre responsabilitat social de la universitat” sobre el problema de representació dels grups de interès en els consells de govern de les universitats i la poca participació de l’alumnat; citant que si no participen és que no es senten partícips del projecte universitari.
En aquest sentit, les universitats que estan analitzant des de la investigació sobre la incidència de la formació universitària en la responsabilitat social de l’alumnat estan en un moment inicial i creant instruments d’avaluació que apliquen al seu context, comencen la tasca de reflexió sobre el grau en que el seu alumnat s’impregna de valors orientats a la societat.
L’estudi de la RSU aporta interrogants sobre el fet d’estudiar la participació de l’alumnat i el personal docent, investigador i d’administració al projecte universitari, ja que com indica Jiménez, no es pot parlar de que la universitat té uns valors si no són compartits per la comunitat universitària i no tan sols es declaren si no que es manifesten amb accions i comportaments socialment responsables (Navarro, 2003).
El fet de que les persones que ocupen alts càrrec a empreses i administracions, i les circumstàncies actuals de crisis obliguen a una reflexió sobre si el perfil de persones que està a les universitats té una tendència de valors individuals de benestar personal, o una orientació col•lectiva vers la millora de les condicions de la societat.
L’estudi de la RSU: variables de la persona socialment responsable.
El model del projecte UCP, fonamentat en analitzar els valors que té la universitat i treballar en conseqüència, afavoreix que una vegada s’ha investigat i es coneix la realitat de la universitat es pot iniciar el treball en sensibilització a tots els nivells sobre el què és i que implica la responsabilitat social i això possibilita definir el model de universitat i comunicar els valors que té demostrant com els transmet.
La investigació que es promou des del programa de doctorat desenvolupament personal i participació social té un enfocament des de la psicologia bàsica, de mode que dirigim la nostra atenció a les variables a les quals s’atribueix ser més socialment responsable i en conseqüència, desenvolupar des de les organitzacions amb les quals es treballa, models de gestió socialment responsable.
L’estudi dels valors ha estat objecte de nombroses investigacions, però sens dubte un dels autors que més importància tenen a l’actualitat és Shalom Schwartz qui caracteritza els valors com creences lligades a l'afectivitat, donat que quan els valors s'activen estan impregnats de sentiment; són metes desitjables que motiven l'acció, transcendeixen les situacions i accions específiques i per això són per les persones criteris que guien l'avaluació i selecció d’actituds, i estableixen una jerarquia d'importància entre valors per sobre de normes i actituds (Schwartz, 2009). Per Schwartz els valors responen a exigències universals de l’ésser humà: necessitats biològiques de l’organisme, necessitats socials relacionades amb la regulació de les interaccions personals i necessitats socio-institucionals referents a supervivència i benestar dels grups. La Teoria dels Valors Humans de Schwartz presenta deu tipus motivacionals, quasi universals, que reflecteixen aquestes tres necessitats bàsiques agrupats en dues dimensions bipolars: orientació a l’autopromoció (comportaments individualistes) vers orientació a l’autotranscendència ( comportaments col•lectivistes); i obertura al canvi vers conservació. Schwartz per comprovar la seva teoria va crear dos qüestionaris de valors que han estat aplicats a 70 països demostrant la validesa de la seva teoria, i a nivell europeu és un dels instruments que s’utilitzen a l’Enquesta Social Europea per determinar com es modifiquen els valors als diferents països de la Unió Europea.
Al parlar de valors, i fer referència a les emocions com activadors de les accions que guien la conducta de les persones vers les demés, inevitablement des de la psicologia bàsica referim a l’empatia, on segons autors com Davis (1983, 1994) intervenen tant variables cognitives de posar-se en la situació de les altres persones, com respostes afectives i no afectives; fet que altres autors com Eisenberg (2009) i Batson (2009), també consideren com fonamental per dur a terme accions prosocials i altruistes vers la societat, i segons Sevillano (2007) també intervé en les conductes de cura vers el medi ambient.
Davis (1980) va aportar a l’estudi de l’empatia un dels instruments més rellevants donat que presta atenció a variables emocionals i cognitives, el qüestionari IRI (Índex de Reactivitat Interpersonal), que per la versió espanyola ha estat adaptat per Mestre, Frías y Samper, 2004; de la Universitat de València. L’instrument té 4 sub-escales: adopció de perspectiva, preocupació empàtica, malestar personal i fantasia. La primera té un component més cognitiu, les dues següents més afectiu i la darrera requereix cognició i emoció.
Des de l’estudi de la neurociència, l’empatia està rebent molta atenció donat que intervé en circuits neuronals que per una part establirien predisposicions a tenir una ruta emocional empàtica innata (Preston i de Waal, 2002) amb un nucli de neurones espill (Iacobini, 2008), que reaccionarien a les circumstàncies dels altres éssers; i una relacionada amb circuits cognitius pels quals les persones ens podem posar en la situació d’altres, i com senyalen Vignemont i Singer (2006), es pot empatitzar bé per establir un estat afectiu isomòrfic a l’estat afectiu d’una altra persona o persones, presents o imaginat com es poden sentir, fet extensible a no humans i per extensió a animals o natura.
Segons aquesta perspectiva, l’empatia pot ser el fonament de que les persones desenvolupem una personalitat prosocial (Penner i Finkelstein, 1998), bé perquè tenim disposicions que ens donen base per ser sensibles a la situació de l’altra gent i el medi, o bé educant els processos d’enraonament pel qual ens em fem càrrec; i això repercutiria en la jerarquia dels valors que tinguem orientant-los cap a la dimensió més socialment responsable d’autotranscendència segons Schwartz.
Investigacions en sentit de valor i empatia s’han fet a la Universitat de Finlàndia Myyry y Helkama (2001) varen fer un estudi sobre valors i empatia en alumnat de diferents carreres més socials i tècniques, tenint present les diferències de gènere. Senyalen en el seu estudi que l’empatia correlaciona bé amb la tipologia motivacional d’Universalisme, que va lligada a valors col•lectivistes.
Sobre responsabilitat social a l’alumnat, Navarro i Bustamante (2006) realitzaren un estudi a la Universitat de Concepción, participant del projecte UCP, on la Universitat si té una assignatura optativa de responsabilitat social i avaluaren l’impacte que té als comportaments de l’alumnat, l’hagi cursada o no, mitjançant un qüestionari que avalua l’auto atribució de comportament socialment responsables i la intenció subjacent al comportament per ser realment responsable i no egoista, ja que un comportament socialment responsable ha de tenir la intenció d’un benefici comú.
A Espanya, De la Calle (2009) va realitzar un estudi sobre responsabilitat social de l’alumnat universitari entre la Universitat Francisco de Vitòria i la Universitat Complutense, donat que a la primera hi ha una assignatura de responsabilitat social, amb la voluntat de validar un instrument de mesura i valorar el paper que té a la malla curricular una matèria transversal de responsabilitat social. També a la Universitat de Valladolid, que no té per ara assignatura en responsabilitat social, s’ha fet un estudi per validar un instrument sobre la responsabilitat social de l’alumnat (Factoria de Responsabilidad Socia, 2009)
Valors i empatia són variables que es tenen en presents ens els diferents instruments, i per això creiem que ambdues variables psicològiques mereixen atenció des de les universitats i concretament en l’elaboració de investigacions sobre els valors com construccions socials i l’empatia com a pont entre la cognició i l’emoció, base fonamental en les conductes vers la societat i models de responsabilitat. Aquest fet és de vital transcendència per les institucions educatives, donat que si es vol educar segons un model de valors, serà necessari també tenir en conta l’educació de la cognició empàtica ja que si bé no es pot canviar la variabilitat innata a tenir, més o menys, reactivitat emocional empàtica, si que es pot treballar sobre el mode d’enraonar i ponderar en valors les situacions socials. El fet és bàsic per les universitats, ja que si no fomenten valors que comparteixin totes les persones de la comunitat universitària, es pot convertir en una eina per aconseguir objectius de auto benefici personal i autopromoció desvinculada de la realitat.
Proposta de investigació: cap a una universitat empàtica.
La base del nostre estudi té dos objectius. Per una banda constatem que no hi ha a nivell internacional una planificació per estudiar el fenomen recent de la responsabilitat social universitària, bé des de la perspectiva de gestió organitzacional i de les metodologies per investigar en la comunitat universitària. Per aquest fet la investigació en curs, fent ús de les innovacions en noves tecnologies, per un costat ha creat al domini Http://www.universidades-responsables.org dues plataformes per treballar col•laborativament amb els grups de investigació que treballin el tema, o hi tinguin interès; amb un mediawiki que reculli tots els treballs realitzats i en curs, i per altra un blog per publicar propostes metodològiques.
Per altra banda, està impulsant, amb la col•laboració de professorat de algunes facultats, un estudi a alumnat de la Universitat de València de diferents cursos sobre valors segons el model de Schwartz, empatia segons el model de Davis, i comportaments socialment responsables segons el model de Navarro; des d’una perspectiva de gènere amb el model de Spence, Helmreich i Stapp (1973) ja que considerem que a banda de diferenciar per sexe, cal aprofundir en les diferències individuals que hi ha entre empatia, valors i gènere; tenint com referència l’estudi de Barberà i Mayor (1989). Aquesta investigació també fa ús de les innovacions en noves tecnologies amb l’administració dels instruments mitjançant l’Aula Virtual de la Universitat de València, amb el suport l’equip tècnic que en tot moment ens assessora, i això afavoreix que es puga aplicar tot l’alumnat de la Universitat (fet pel qual demanaríem col•laboració) i a altres universitats de iberoamèrica per tal de fer un estudi que tingui representativitat, validesa i fiabilitat suficients.
Es té present que la responsabilitat social, des de la universitat, és qüestió de treball en comú, diàleg i obertura a la transdisciplinarietat.
Amb aquest article que va des de les directrius internacionals de les Nacions Unides i la Unió Europea, fent un repàs de les iniciatives més importants que es duen a terme i la concreció de l’estudi que s’està impulsant des de la facultat de psicologia, volem convidar a participar i enriquir el treball en curs, perquè en el fons és treball de totes les persones, de totes les institucions d’educació superior i el nostre deure de treballar vers un model de societat amb responsabilitat cap a la societat i les futures generacions.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada