ONGD: Responsables en el fer, no en el ser

  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks

Publicat al suplement Cooperació del diari AVUI

Per F. Xavier Agulló. No n’hi ha prou amb no tenir afany de lucre, cal demostrar que s’actua de forma responsable. Les tres claus en són la transparència ben entesa, la gestió responsable i les aliances. Transparència no és només memòria d’activitats, implica generar confiança i legitimitat a través de processos d’auditoria externa i especialment interna, que garanteixin la correcta destinació dels fons; alhora, lluny de justificar-se amb què les ONGD no són empreses de turisme, la transparència autèntica l’exercim si facilitem la lliure visita als projectes de qui ens ajuda aportant fons al primer món; el procés de transparència acaba amb una rendició de comptes professional, amb indicadors econòmics no maquillats i dades sobre el nivell d’execució dels fons recollits i dels resultats de cada projecte.

En segon lloc, la gestió responsable implica concentrar al màxim els projectes per a generar economies d’escala, controlar el cost de captació de persones sòcies (més proper a sis mesos de quotes que no pas a un o dos anys) i el d’administració en general, i establir un procés formal i transversal de gestió de la responsabilitat social al llarg de tota l’organització, com per exemple ens determina la norma SGE 21 i aplica, per exemple, Acción contra el Hambre.

Finalment, malgrat que soni a tòpic, la cooperació és necessària al primer món, ja sigui per promoure el sector i aprendre de la diversitat de models o per establir aliances amb el sector empresarial, però també al tercer món complementant projectes i necessitats.

No hi pot haver empreses socialment responsables sense ONGD responsables.