Por F. Xavier Agulló. Sovint hem parlat de la importància de què els mitjans de comunicació siguin autèntiques cadenes transmissores d'informació entre els diferents agents socials i la ciutadania, per així afavorir una més gran responsabilitat individual i un consum socialment més responsable.
És per això que Ekoos, el projecte promogut per Fundació Chandra (promotora entre d'altres de Canal Solidari), té una gran importànica. Posa en contacte a fonts d'informació expertes amb periodistes de tots els camps vinculats amb la solidaritat, responsabilitat social i sostenibilitat.
Et convido a llegir què n'opinen diferents fonts sobre el projecte en aquesta fita tant especial per a Ekoos.
Seguiu llegint >>>
El projecte Ekoos arriba a les 1.000 fonts d'informació
Categories: Mitjans de comunicació, societat responsableLes 25 notícies més censurades als mitjans
Categories: Mitjans de comunicació, Sector Públic
La iniciativa Projecte Censurat treu a la llum, des de fa més de 30 anys, informacions que no troben lloc als mitjans de comunicació de massa i que són censurades per ser compromeses. Ara publica la llista de les 25 informacions que, des de mitjans del 2007 i fins a mitjans d'aquest any, han estat ignorades als mitjans.
La mort de més de 1,2 milions de civils a l'Irac en cinc anys a causa de l'acció de les tropes nord-americanes ha estat una de les informacions més ocultades, segons Projecte Cesurat. Tampoc s'ha parlat dels efectes negatius de l'acord comercial NAFTA entre Canadà, EUA i Mèxic, ni de l'elevada xifra d'assassinats de sindicalistes a Colòmbia.
Altres temes que van veure la censura són l'impacte de l'ocupació a l'Afganistan per a la població local, la realitat de milions de persones que viuen en situació d'esclavitud, l'estat de les presons juvenils als Estats Units i les pressions per part del Govern nord-americà als ciutadans i moviments contestataris.
Font: Ekoos.org
Seguiu llegint >>>
Les vaques ja no volen: la radicalització de La Vanguardia
Categories: Ètica - Bon govern - Transparència, Mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació ja no existeixen, ja no hi ha informació objetiva d'actualitat, tot és opinió i, a més, homogènia en contra de qui pensem que cal un respecte als drets que com a poble tenim.
La Vanguardia ha perdut la seva responsabilitat social, i tota la legitimitat que ja havia anat perdent els darrers temps. Precisament en uns temps on els mitjans tenen un paper clau en la creació de territoris responsables.
Reprodueixo tot seguit una carta al director d'Òmnium Cultural que LV no ha volgut reproduir, enfoquillant-se definitivament en una radicalitat informativa sense precents des del franquisme. La Vanguardia ja no és un mitjà d'informació. De fet, ja no ens en queda cap.
___
04/10/07 (Redacció ÒC)
La Vanguardia ha estat tradicionalment un diari d’una moderació calculada, apresa a cop d’experiència, de vegades amarga. Aquesta habilitat li ha permès de superar tota mena de règims i canvis polítics des que va ser fundat l’any 1881. I aquesta característica pot explicar també, en bona mesura, que sensibilitats diferents i fins i tot oposades s’hi identifiquin i l’hagin convertit en el diari de referència a Catalunya. Per això resulta tan estrany que en els darrers mesos el diari fundat per Don Carlos i Don Bartolomé Godó hagi caigut en el parany de l’extremisme. Un extremisme unidireccional que només té com a objectiu desprestigiar i desgastar el sobiranisme catalanista. Paradoxalment, La Vanguardia no utilitza ni les mateixes armes ni la mateixa contundència per denunciar el nacionalisme radical espanyol que distorsiona cada dia la realitat catalana, tot projectant-ne una visió esbiaixada i que pretén reduir les característiques que defineixen Catalunya al mer regionalisme inofensiu o al folklore. Sovint, davant d’aquesta ideologia excloent, La Vanguardia es mostra comprensiva i fins i tot submisa.
L’agressivitat desbocada de l’editorial que el diari va publicar el dilluns dia 24 de setembre ha sorprès de manera desagradable molts dels lectors de La Vanguardia. Amb el títol “Això no és catalanisme”, l’editorial pretenia deixar en evidència “un sobiranisme de tall maniqueu sovint maleducat i feridor, que enverina les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya”. Dins aquest moviment, que el diari propietat del comte de Godó qualificava com “de vol gallinaci”, l’editorialista hi incloïa i insultava persones perfectament identificables.
Els pretesos arguments de La Vanguardia esquitxen amb vehemència tot allò que es mou en el món del catalanisme i no agrada als seus editorialistes. Els fantasmes que sovint planen sobre la informació habitual del diari adquireixen en aquest editorial la categoria d’objectiu. Tot el que a parer de La Vanguardia no és nacionalment correcte queda estigmatitzat: des de la “imparcialitat” dels mitjans públics de la Generalitat, que queden definits com a “antimadridistes” i excessivament “barcelonistes”, fins al presumpte menyspreu que pateixen els catalans que parlen castellà; des de la hipotètica permissivitat atribuïda a Convergència i Unió i a Esquerra Republicana davant la violència independentista fins al mapa del temps de TV3, que en l’editorial no es veu com el domini lingüístic ni com l’àrea de cobertura del canal català, sinó com un deliri imperialista que ataca “el sentiment massiu dels valencians”. Els valencians rebutgen massivament la unitat de la llengua catalana?
L’editorial de La Vanguardia del dia 24 és un excés, un torrent de radicalitat que ataca el catalanisme que senzillament els molesta. Els altres catalanismes mereixen només la burla o la condemna. Però, quants lectors del rotatiu s’hi identifiquen i s’han sentit agredits amb aquest atac?
Sembla com si ara el diari hagués recuperat el vell discurs de Galinsoga, el seu exdirector. Per això, convindria que tots els lectors o subscriptors que rebutgen aquest sectarisme agressiu ho facin saber als responsables del rotatiu.
Òmnium Cultural
Seguiu llegint >>>
Ràdio Flaixbac fa apologia de la discriminació social
Categories: Discriminació, Mercat i cadena de custòdia, Mitjans de comunicació
Seguiu llegint >>>
Repressió policial a la societat o repressió social a la policia?
Categories: Cultura - Llengua, Ètica - Bon govern - Transparència, Mitjans de comunicació, Sector Públic, Tercer Sector, Territori Socialment Responsable
Traducción automàtica al castellano en 30''
Discriminació positiva és igualtat, també en llengües
Categories: Cultura - Llengua, Mitjans de comunicacióVersión en castellano
Per F. Xavier Agulló. Aquest tema recurrent, promogut des de fora de Catalunya, de la hipotètica discriminació del castellà a Catalunya, no deixa de despertar-me una certa incredulitat. I en especial quan reapareix de la mà d'una televisió pública, la de Madrid, que tot i que no es mira quasi ningú hauria de ser doblement responsable: responsabilitat com a mitjà de comunicació i responsabilitat pública.
Recordo una dia, en una reunió de treball a Barcelona d'una entitat RSC espanyola, amb seu a Madrid, algunes persones responsables de l'entitat van 'al·lucinar mandarines' pel fet que es digués que el respecte a la llengua catalana era un tema d'agenda de la RSC. Jo i qui estàvem presents vam "al·lucinar mandarines" de què no ho entenguessin així els de Madrid. I així ens vam quedar tots, 'al·lucinant mandarines'.
La discriminació positiva del català envers de la llengua 'gran', el castellà, és tant com discriminar positivament la dona davant de l'home. I per aquest darrer fet ningú no fa un reportatge a una televisió pública.
L'absoluta de falta d'empatia, la confusió del que és política amb el que és responsabilitat social, fa que no pugui fer més que, malgrat ser un expert en RSC, no entendre res de res.
Independentment de les mentides en què es basa aquesta històrica argumentació contrària al respecte de les llengües minoritàries a zones hispanoparlants, el cert és que la discriminació positiva no fer més que practicar-se a les zones d'on és originària o natural. La llengua castellana és des de fa unes dècades parlada per molta població catalana, i és bo que hi hagi la riquesa, el bilingüisme és parlar el que vulgui qui vulgui, no parlar-ho tot.
Això a nivell de carrer. Però a nivell institucional, i donat que per exemple només una de les 35 empreses del referencial borsari espanyol informa l'audiència del seu web també en altres llengües minoritàries oficials de l'Estat espanyol (RepsolYPF), crec que només de forma institucional es pot mantenir una certa discriminació positiva vers la llengua catalana-valenciana.
Però és que això és així com és així que la dona, les persones discapacitades, majors de 45 anys, jovent, immigració o el col·lectiu fumador en la dificultat d'accés a un nou lloc de treball necessiten protecció i discriminació positiva. La discriminació positiva és igualtat, també en llengües.
La resta és politització bruta i irresponsabilitat social. Es titula el reportatge "Ciutadans de primera i de segona", en referència a la llengua. Això és com dir que els homes som ciutadans de segona pel fet que es practica la discriminació positiva a la dona. I precisament perquè la discriminació positiva vers una llengua minoritària no és política en parlo en aquest blog. Espanya va ratificar, una mica tard però ho ha fet, el Conveni de la OIT per a la protecció dels drets de pobles indígenes i tribals. Caldrà que ens posem un tapall a l'entrecuix o uns sostenidors de cocos i ballem sardanes al voltant d'un foc?
Seguiu llegint >>>







