Solucions per la crisi. Existeixen?

Per Cristina Almirall. En contra de l'evidència, i en aquests temps, sembla un atreviment parla de superar la crisi, doncs si bé és palpable que estem vivint-la en el cos i en les butxaques, com el terreny de les solucions queda fora d'allò demostrable, és polèmic, i roman, doncs, en allò que és opinable i ideològic.

Estareu amb mi que per molt bones intencions que tinguin les propostes i solucions de la crisi, el cert és, que serà el temps que dirà si són adequades o no.

Com sabeu, per algunes persones, però, la crisi és una gran oportunitat per repensar les coses de nou. Per tornar a començar i no caminar sobre les mateixes petjades. Aquest cop sí, apel·lant d'un cop, exigint si fa falta, la nostra responsabilitat individual i col·lectiva.

De fet, tothom havia presagiat que la crisi arribaria trontollant el sistema de valors, però el que no es sabia és que els homes i les dones del sistema financer es transformarien en “llops per a la Humanitat” i que si bé sabríem les causes i per quès de tot plegat, no sabríem quan sortiríem de la crisi, ni com.

De moment aquesta crisi amenaça a moltes persones, i serà difícil que al 2010 puguem acabar amb la pobresa i l'exclusió a la UE. Sinó tot el contrari, de ben segur i tristament, l'augmentarem.

Així doncs i davant l'atur, les dificultats de les persones i empreses, les angoixes de les persones que no arriben a finals de més i d'aquelles que viuen en situacions precàries. A la fi, davant tanta misèria i fam, costa comprendre que algunes persones tinguin en excés més del que necessiten i que al mateix temps es puguin injectar grans sumes de capital als bancs, però que aquestes encara no hagin arribat a les famílies i empreses.

I és clar, lògicament costa comprendre que es retallin les ajudes socials i les de la cooperació.
La idea sola és desastrosa: en temps de bonança econòmica la gent rica han acaparat més riqueses i la pobra més pobresa.

I això malgrat que la coherència ens digui que si volem ajudar-nos a nosaltres mateixos i fer-nos persones més fortes i créixer, també hem de mostrar solidaritat amb l'entorn.

Però, tot i així, existeixen persones que han fet de l’avarícia, l'engany i egoisme una boca molt perillosa difícil d'alimentar, que ens ha avocat a una situació complicada i complexa de la que sembla fàcil ensortir-se'n amb la teoria, però difícil a la pràctica.

De ben segur, per trobar solucions compromeses, ajudaria recórrer a la classe intel·lectual, economistes influents, representants i professionals d'entitats sense afany de lucre, empreses i altres agents socials, classe política i econòmica, mitjans de comunicació, i ciutadania.

Però juga en contra, que la crisi estigui incrustada en algunes condicions humanes, que s'han acostumat a viure massa bé independentment de les conseqüències. Condicions que creuen que encara és suportable pel món que elles continuïn essent irresponsables.

El pitjor és que la crisi perdurarà si continuem vivint en aquest excés de malestar en la cultura, i si continuem abusant de d’individualisme, egocentrisme, i classisme; i mantenint la defensa de desitjos innecessaris que continuen fent que el sistema es centri en un consum excessiu, però poc responsable. Agressiu i abrasiu, ferotge i devastador, sempre. Massa depenent de vendes frenètiques i impulsives. Sovint.

Així les coses, ningú que conec entén per què perquè alguns tinguin molt altres han tenir ben poc. I fins i tot morir-se. O patir explotació. O haver d’anar-se’n de les seves cases.

Des de la meva perspectiva aquesta crisi, la del sistema financer, ha arribat per una manca de consciència en els productes posats al mercat pels bancs. Ha vingut per una manca de regulació en el comerç i en la banca i per una mala distribució de les riqueses. Per manca de transparència i control i massa interdependència en el sistema financer. Però sobretot la crisi ha vingut per un excés de supèrbia, vanitat i corrupció. I un exagerat laisser faire.

La crisi ha arribat acompanyada per una crisi de la construcció, elevat preu del petroli, i especulació en les matèries primeres. Amb elles poc a poc les famílies han anat tenint menys poder adquisitiu i l'atur ha anat augmentant.

Reduint-ne el consum de les famílies, les empreses inevitablement estan sentint-se ofegades. I estant retallant les seves plantilles. Fent un esforç per reduir costos i plantejar-ne una reorientació en els negocis.

Avui la situació és encara més complicada, perquè si bé s'han anat desenvolupant mesures aquestes no han arribat a impactar en les petites i mitjanes empreses, i les famílies. Es a dir estan ajudant a pal·liar les conseqüències però no a reactivar l'economia.

La crisi ha afectat ja el transport, pesca i agricultura. Sector de la construcció, sector financer. I ara és el torn del sector automobilístic. La manca de liquiditat, l'euro fort i la pèrdua de confiança entre els bancs, empresariat i consum ho complica tot encara més.

Les persones del carrer estan preocupades, doncs cada dia hi ha un major atur, més persones han deixat de cobrar una prestació, creix l'endeutament de les famílies, i ja hem entrat en situació de recessió. Així és clar que baixin les despeses, les empreses perdin vendes i ajustin les seves plantilles i poc a poc es redueixi el consum i també les inversions.

La crisi té nom d'actius i hipoteques tòxiques, de préstecs que han anat endeutant per sobre del llindar del risc a les famílies. La crisi té nom d'especulació. De 9 milions de persones que passen fam al món. De 4.000.0000 de persones en atur a Espanya.

Està vist que el fenomen afecta a nivell multi disciplinar i que per aquesta lògica per garantir una situació nova es requerirà el treball conjunt, i la participació i cooperació activa de tots els agents socials i econòmics, i ciutadania. Sembla evident que manquen:

- Compromisos responsables i solidaris a més de major participació cívica.
- Més consciència en l'entorn en el que es viu.
- Més redistribució equitativa de les riqueses.
- Polítiques actives que promoguin la participació ciutadana.
- Aprendre a col·laborar i cooperar, a sumar esforços. A desenvolupar programes desenvolupats entre tots els agents socials i econòmics i fer-los més eficients i optimitzar els recursos.
- Fer per continuar realitzant campanyes de sensibilització.
- Educar en valors.
- Afavorir el voluntariat i la solidaritat.
- Prendre consciència de l’economia domèstica.
- Revisar els plans actuals entre tothom i realitzar un autèntic pacte global.
- Mantenir un esperit col·laboratiu.
- Generar polítiques actives d'ocupació i formació.
- Promoure el desenvolupament l'economia i el ressorgiment de dels sectors emergents.
- Desenvolupar polítiques que facin que els diners arribin a les famílies i empreses.
- A apostar per la innovació, la creativitat, les noves tecnologies i energies renovables.
- Recuperar l'esperança.
- Ser més prudents i responsables.
- Pensar en els nostres actes i ser conscients que el que fem té repercussions.
- Generar economies sostenibles.
- Combatre el pànic amb optimisme.
- Tornar a un control del mercat.
- Contribuir a la transparència.
- Resoldre la crisis unitàriament.
- Més solidaritat entre països.
- Conèixer millor les nostres aliances.
- Reprendre el lideratge.
- Impulsar polítiques fiscals que ajudi a la reactivació.
- Treballar de manera estratègica i integradora.
- Realitzar una complementarietat entre accions, serveis, activitats i programes.
- Donar un enfocament unitari entre els territoris en les actuacions.
- Plantejar finançaments amb majors més garanties.
- Caminar cap a sous i salaris més racionals i coherents.
- Anar cap a una major supervisió i estructuració bancària.
- Continuar desenvolupant mesures especials i accions específiques per a fer front a la crisi.
- Continuar apostant per les ajudes socials i de la cooperació, ara més que mai.

Crec que farà falta que tothom ens hi posem a treballar cap un model econòmic i social de col·laboració mútua. Diferent a l’existent fins ara.....Som-hi?