Responsabilitat Social... Personal

Versión en castellano

Aquesta setmana m'he dedicat a “sondejar” al personal amb qui he mantingut converses. De forma discreta (sense que us/s'adonessin -amistats, família, clientela, anònimes companyies de rutes de vol, gràcies!).
Resulta que han sortit a la “palestra” dos casos “escandalosos” de grans ONG’s que han alarmat a gran part de la societat. Tranquil·litat, no nomenaré a cap organització per què estarem un temps en el punt de mira dels “media” i sortiran alguns casos més.
Dic gran part de la societat referint-me a un % que desconec però si extrapolo els meus “sondejos”, em dóna –un lògic?- 80%.
Aquesta massa social creu saber què és una ONG (i dic creu per què identifiquen ONG amb un “nen famolenc en boles al Senegal”). Aquesta gran massa social creu saber –millor que ningú- com hauria de comportar-se una ONG i els seus stakeholders (i dic creu per què tothom manifesta la seva postura més crítica quan es parla d'ONG). Aquesta gran massa social participa directa o indirectament amb alguna ONG. Sobretot, de forma econòmica.

Hi ha ONG’s que creixen de forma ràpida i és habitual que se'ls “descontroli” la situació. Per a això, existeixen els organismes reguladors interns i externs. Internament: Òrgans de Govern (OOGG), sense anar més lluny. Aquests OOGG regeixen el treball del seu òrgan executiu -les Juntes Directives- mitjançant el sistema democràtic de les seves Assemblees.
A aquestes assemblees estan convocats tots els socis-donants-aliats (o digui’s com vulguis) per a prendre les decisions per majoria.

Però és clar, anar a aquestes reunions ens porta temps i ja donem calers, no?

Llavors, passa el que passa, i ens alarmem????
Seguiu llegint >>>

Discriminació positiva és igualtat, també en llengües

Versión en castellano

Per F. Xavier Agulló. Aquest tema recurrent, promogut des de fora de Catalunya, de la hipotètica discriminació del castellà a Catalunya, no deixa de despertar-me una certa incredulitat. I en especial quan reapareix de la mà d'una televisió pública, la de Madrid, que tot i que no es mira quasi ningú hauria de ser doblement responsable: responsabilitat com a mitjà de comunicació i responsabilitat pública.

Recordo una dia, en una reunió de treball a Barcelona d'una entitat RSC espanyola, amb seu a Madrid, algunes persones responsables de l'entitat van 'al·lucinar mandarines' pel fet que es digués que el respecte a la llengua catalana era un tema d'agenda de la RSC. Jo i qui estàvem presents vam "al·lucinar mandarines" de què no ho entenguessin així els de Madrid. I així ens vam quedar tots, 'al·lucinant mandarines'.

La discriminació positiva del català envers de la llengua 'gran', el castellà, és tant com discriminar positivament la dona davant de l'home. I per aquest darrer fet ningú no fa un reportatge a una televisió pública.

L'absoluta de falta d'empatia, la confusió del que és política amb el que és responsabilitat social, fa que no pugui fer més que, malgrat ser un expert en RSC, no entendre res de res.

Independentment de les mentides en què es basa aquesta històrica argumentació contrària al respecte de les llengües minoritàries a zones hispanoparlants, el cert és que la discriminació positiva no fer més que practicar-se a les zones d'on és originària o natural. La llengua castellana és des de fa unes dècades parlada per molta població catalana, i és bo que hi hagi la riquesa, el bilingüisme és parlar el que vulgui qui vulgui, no parlar-ho tot.

Això a nivell de carrer. Però a nivell institucional, i donat que per exemple només una de les 35 empreses del referencial borsari espanyol informa l'audiència del seu web també en altres llengües minoritàries oficials de l'Estat espanyol (RepsolYPF), crec que només de forma institucional es pot mantenir una certa discriminació positiva vers la llengua catalana-valenciana.

Però és que això és així com és així que la dona, les persones discapacitades, majors de 45 anys, jovent, immigració o el col·lectiu fumador en la dificultat d'accés a un nou lloc de treball necessiten protecció i discriminació positiva. La discriminació positiva és igualtat, també en llengües.

La resta és politització bruta i irresponsabilitat social. Es titula el reportatge "Ciutadans de primera i de segona", en referència a la llengua. Això és com dir que els homes som ciutadans de segona pel fet que es practica la discriminació positiva a la dona. I precisament perquè la discriminació positiva vers una llengua minoritària no és política en parlo en aquest blog. Espanya va ratificar, una mica tard però ho ha fet, el Conveni de la OIT per a la protecció dels drets de pobles indígenes i tribals. Caldrà que ens posem un tapall a l'entrecuix o uns sostenidors de cocos i ballem sardanes al voltant d'un foc?
Seguiu llegint >>>

Intervida: Matar l'ONG o inhabilitar al periodista?

Per F. Xavier Agulló. Potser dins de 20 dies, quan es faci pública la posició formal de la Fiscalia de Barcelona en cas contra presumptes irregularitats en Fundació Intervida, m'hagi de menjar amb pernil i formatge aquest post, però per ara considero excessiu i irresponsable la 'interpretació' que es fa de la informació.

1r La pròpia informació, airejada per un periodista de la Cadena Ser, especifica que no hi ha cap indici d'irregularitat comptable en els seus comptes.
2n Investiguen des de fa 4 anys a Intervida, res no ha canviat ni canviarà fins que d'aquí a 20 dies facin públiques les imputacions, si existeixen.
3r Es produeix per una presumpta destinació dels fons de la Fundació Intervida a empreses que té constituïdes al Perú per a gestionar els seus programes.

Més que un presumpte delicte, crec que hauria de ser tractat com una bona pràctica que una ONG usi els mitjans necessaris, inclòs constituir empreses, per a ajudar les poblacions necessitades.

Em consta que l'ONG ha rebut una gran quantitat de sol·licituds de baixa i la paralització de la pràctica totalitat d'acords de patrocini i col·laboració amb empreses. És això el que volia aconseguir el periodista? O potser algú de la Fiscalia en fer el 'buf'?

En un dels meus primers posts en aquest blog durant l'any passat, ja em vaig fer eco de les males arts dels periodistes de TV3, en emetre un reportatge contra Ajuda en Acció, generalitzant un cas particular per criminalitzar l'ONG. Males arts i incompetència.

Temo que amb Intervida puguem estar davant d'un cas més semblant a Ajuda en Acció que al del president d'Anesvad. Sens dubte Intervida, com la majoria del Tercer Sector, manca de transparència i professionalitat. Però no veig com la seva diferent forma d'enfocar l'ajuda per a la cooperació hagi de ser criminalitzat, fins i tot defenestrat per la resta del Tercer Sector, que per cert profusa un odi una mica incomprensible envers l'esmentada entitat, potser perquè no han entès que les ONG també són empreses. De fet, aquestes empreses al Perú són conegudes per totes les persones associades a l'entitat, ja que apareixen a la seva revista corporativa.

En qualsevol cas, el periodista de la Cadena Ser informa exactament sobre el que hi ha, inclòs el que no hi ha res, però ho fa al mig dels efectes de la detenció del president d'Anesvad i l'ús polític partidista de sengles denúncies contra ONGs presumptivament relacionades, respectivament, contra els dos partits polítics principals espanyols. Per tant, no és el que diu el periodista sinó perquè ho diu. El periodista està enganyant la seva audiència en airejar una informació, neutra en el seu contingut, a l'emmarcar-la en un entorn informatiu i mediàtic intoxicat.

El gran públic no és capaç de discernir matisos que competeixen a la professionalitat del periodisme. Per això, i per les conseqüències que porta a milers de persones al tercer món, em pregunto qui és més irresponsable, una ONG que fa les coses diferents o un periodista que vol donar a entendre coses que no són enganyant l'audiència?
Seguiu llegint >>>

“Complim la legalitat vigent”

Per Rosa Alonso.Em disposava a escriure un post titulat “I vs I” on hagués parlat del conflicte obert entre IO i IKEA. He desestimat la idea per alguna cosa que he llegit més interessant i que voldria compartir.

Per a escriure quelcom en els mitjans que participo, em disposo a una lectura tranquil·la i reflexiva que derivi en un comentari constructiu i amb intenció participativa.
Ha estat llegint un parell de notes de premsa referents al tema anteriorment citat quan he vist que les dues transcrivien declaracions de veus autoritzades de l'empresa. Aquesta transcripció és: "complim la legalitat vigent".

Aquesta resposta es donava quan el periodista parlava de condicions de treball internacional. En aquest cas a l'Índia; on, per 30€/mes, es treballen unes 12h/dia.

Llavors pregunto:

I les veus autoritzades es limiten a contestar a les respostes dels periodistes al·ludint al compliment de la legalitat vigent?

Per a què existeix el Banc Mundial?
Seguiu llegint >>>