ACN.- L'Audiència Nacional ha acordat aixecar la intervenció judicial d'Intervida després que al març passat decretés el sobreseïment del procés contra els creadors de la fundació Grup Intervida en considerar que no s'havien trobat indicis suficients d'incórrer els delictes d'estafa i apropiació indeguda. Aquest divendres, el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional ha dictat sentència en què es declara el final de la mesura de la intervenció judicial de la fundació, de manera que els patrons de la fundació podran tornar a dirigir l'entitat.
El cas es remunta a l'11 de juliol del 2007 quan la policia judicial va entrar a la seu d'Intervida de Barcelona per registrar els seus comptes. En pocs dies, més de 90.000 socis es van donar de baixa, gairebé un terç dels donants. El que era aleshores el jutge Garzón va interrogar als acusats -els fundadors i la resta de membres de la directiva de l'entitat- sobre 60 milions d'euros que haurien estat desviats. El procés va seguir en tràmit a l'Audiència Nacional.
Al març passat, l'Audiència Nacional va decretar el sobreseïment del procés contra els fundadors d'Intervida en considerar que no s'havien trobat indicis suficients d'incórrer els delictes d'estafa i apropiació indeguda, pels quals se'ls havia acusat. En base aquesta resolució, aquest divendres el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional ha dictat sentència en què es declara el final de la mesura de la intervenció judicial de la fundació, de manera que els patrons de la fundació podran tornar a dirigir l'entitat.
Seguiu llegint >>>
L'Audiència Nacional aixeca la intervenció judicial d'Intervida
Categories: Acció social i Comunitat, Ètica - Bon govern - Transparència, Tercer SectorEl fracàs del model de contraparts en la cooperació internacional
Categories: Acció social i Comunitat, Bones pràctiques, Tercer SectorEl model imperant en el sector, entenent que sempre hi ha petites variants d'entitat a entitat, és el que es diu model de contraparts, pel qual l'ONGD capta fons públics o privats en origen i inverteix en destinació en desenvolupament a través d'entitats locals, les anomenades contraparts.
Cal assenyalar que la majoria de recursos públics i d'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) es canalitza al seu torn a través d'aquestes ONGD, per la qual cosa Tercer Sector i sector públic uneixen els seus esforços en la millora de les condicions de vida en els països en desenvolupament (o bé en ajuda humanitària quan hi ha desastres naturals puntuals ).
En els anys 70 va ser quan es va encunyar (i calcular) la famosa xifra del 0,7%, quantitat que equivalia al percentatge del PIB dels països 'rics' que calia destinar a pal·liar els efectes de la pobresa i desigualtats en els països més 'pobres', i que ha servit durant 40 anys per a referenciar la quantitat que es demanava als governs que dediquessin a cooperació. Després d'aquestes quatre dècades, només ho compleixen bàsicament els quatre països nòrdics, mentre que s'ha multiplicat com a mínim per cinc la xifra real necessària (es calcula que és necessari segons les fonts entre un 3,5 i un 6% del PIB dels 'rics' per pal·liar la pobresa i desigualtats en el Món).
És cert que hi haurà qui afirmarà que no podem atribuir aquest fracàs conjunt estrictament a la cooperació internacional. Però el cert és que aquesta ha estat la via per la qual el sector públic i el no lucratiu han vehiculat les seves iniciatives dirigides a aquest mai aconseguit 0,7%. L'augment exponencial de la població i, especialment, el capitalisme salvatge dels últims 20 anys (després de la caiguda del mur de Berlín), han acabat per afectar l'entorn de la cooperació internacional que, en qualsevol cas, alguna cosa ha fet malament a seu torn.
Així doncs entre el tot i el res, jo em quedo en què una part (jo crec que majoritària, però deixem-ho en simplement un punt mitjà) és deguda a la mala gestió de la cooperació internacional. El model de contraparts és ineficient, burocràtic, difícilment verificable i pervers, ja que s'alimenta sovint de la corrupció incontrolable en les entitats dels països destí. I la veritat és que ningú pot assegurar que els projectes existeixin, ja que sovint simplement un paper ho justifica. Tot això sense que necessàriament hi hagi mala intenció, però sí excés de bonisme.
Quan s'aborden els reptes del Tercer Sector es limita a aspectes superficials o simplement instrumentals, que lògicament s'han de tenir en compte, però que no són l'essència de cap nou paradigma. Així doncs aspectes com les noves tecnologies (TIC), la capacitació, la transparència, etc., són lògicament importants, però no són la clau.
Posem un símil amb el món empresarial: quan una empresa busca internacionalitzar-se té en essència, i per simplificar, dues vies, o bé busca 'contraparts' comercialitzadores o bé es planteja operar directament a la zona objectiu. I el cert és que l'ideal en la majoria de casos és la segona opció, però per motius normalment de costos opta sovint per la primera. Però l'autèntic símil seria amb empreses de serveis i no de productes, que difícilment actuen amb 'contraparts' (excepte amb models com les franquícies).
Així doncs, el que podem anomenar model d'intervenció directa al Tercer Sector també existeix, tal és el cas d'una gran ONGD com Fundación Vicente Ferrer o una petita com Fundación privada Por una sonrisa en África . Aquestes entitats essencialment el que practiquen és tant la captació en origen com la intervenció en destinació. És cert que cap entitat que treballi sota aquest model podrà dir que "estem en 60 països", com agrada proclamar a tantes ONGD, però sens dubte ho farà amb més profunditat que amplitud i, gairebé amb absoluta seguretat, amb més èxit. En el primer exemple l'entitat actua a l'Índia, mentre que la segona ho fa en tres poblats del Senegal.
La veritat és que el model d'intervenció directa sembla molt més efectiu. Aquest model inclou l'aposta pel que més falta al Tercer Sector, la col·laboració entre entitats, i advoca també per l'eradicació d'una altra xacra, els personalismes i lobbies (en general religiosos, però no només). Ja és hora que donem pas a la creació de xarxes d'ONGD, i fins i tot d'altres actors, ja sigui en origen o en destinació.
La creació de xarxes d'ONGD en origen implica que les entitats treballin col·laborativament en la captació de fons (cas per exemple de Barcelona Acció Solidària, que amb la Caravana Solidària agrupava bon nombre de petites entitats que feien recollida essencialment d'estris, maquinària, aliments i altres tipus d'ajuda), incidint especialment en la captació de fons privats, ja siguin particulars o empresarials. Resulta especialment rellevant que les ONGD siguin capaces d'aproximar-se a les realitats empresarials, de manera que també les empreses puguin participar en el disseny d'intervencions d'acord amb els seus objectius estratègics. Això porta implícit que el purisme ideològic de moltes ONGD, que perceben l'empresa com la seva antítesi, ha de ser llimat amb molta cura, però de forma incisiva. Sense fons públics, cada vegada més escassos, el model actual de moltes entitats no pot sobreviure, i si les empreses ja han fet un pas d'evolució en integrar la responsabilitat social (RSE) en la seva gestió, també les ONGD poden evolucionar integrant alguns aspectes empresarials.
Per la seva banda, la creació de xarxes d'intervenció en destinació (p.e. l'ONGD Umbele assegura que cada euro que recapta arriba a destinació, a través d'una col·laboració amb una xarxa d'intervenció ja existent en destinació, la de les missions a l'Àfrica) ha d'afavorir la generació de sinergies i evitar solapaments, unint esforços en planificació a les zones de intervenció i fomentant els partenariats amb actors locals. També en aquest cas la col·laboració amb projectes de negocis inclusius o de base de la piràmide, promoguts per empreses, pot formar part de la seva agenda, així com la creació d'empreses socials que normalment són més àgils que les entitats associatives en el desenvolupament de projectes. Aquestes xarxes d'intervenció en destinació es converteixen en la pràctica en operadors privats que han de col·laborar amb els ens públics que governen la regió, territori o comunitat.
Així doncs les xarxes en origen poden agrupar-se per crear estructura pròpia en destinació, o bé les xarxes en destinació poden buscar finançament propi en origen o bé col·laborar amb ONGD individuals o en xarxa, o bé captar fons públics.
La creació de xarxes enriqueix el model d'intervenció directa i el complementa. I el més curiós és que la majoria d'ONGD que actuen sota un model d'intervenció directa obtenen la majoria dels seus fons de donants privats, i amb prou feines canalitzen AOD o recursos públics (que acostumen a situar-se entre un zero i un 15% del total d'ingressos), que si es destinés a aquest tipus d'entitats (o xarxes de captació i d'intervenció) oferiria una major seguretat de resultats per als que contribueixen amb els seus impostos als recursos que els governs destinen a cooperació internacional .
Aquest tipus de plantejaments, i si no en aquesta línia com a mínim amb aquesta profunditat, són els que haurien de proposar en els múltiples fòrums i xerrades sobre reptes del Tercer Sector, i obviar altres qüestions superficials i instrumentals no finalistes que només tapen forats i per a res (r)evolucionen la cooperació internacional, com s'ha comentat anteriorment.
En paral·lel al canvi de model imperant en la cooperació internacional, caldria que els territoris, regions o comunitats que volguessin rebre ajudes garantissin una capacitat per a generar efectes multiplicadors, a través d'un sistema de gestió territorial formalitzat, la mateixa manera que es gestionen les organitzacions. Això hauria de ser una exigència per a qualsevol ONGD o agència pública de cooperació internacional per a la intervenció en aquestes destinacions.
Un sistema de gestió territorial formalitzat garantiria l'existència de processos de diàleg i cooperació entre els diferents actors de destinació (públics i privats), així com l'existència de mecanismes formals de gestió eficient. Això faria més efectiva i eficient la cooperació internacional que, cas que les destinacions no poguessin desenvolupar aquests sistemes de gestió, podria ser això el primer pas de la intervenció.
En resum, doncs:
1 .- Dubtem dels models de contraparts per la seva demostrada ineficiència i, sovint, perversió.
2 .- Promoure un model d'intervenció directa origen-destinació.
3 .- Generem dinàmiques de creació de xarxes de captació en origen i d'intervenció en destinació.
4 .- Establim sistemes de gestió territorials formals en les destinacions per millorar la gestió i transparència.
5 .- Avancem del 'bonisme' a una visió més empresarial del Tercer Sector. Seguiu llegint >>>
Les ONG catalanes prefereixen corrupció a presència efectiva
Categories: Acció social i Comunitat, Males pràctiques, Tercer SectorLa qüestió és si ara que ja han tornat, té sentit que la Federació Catalana d'ONGD (FCONGD) tingui el desvergonyiment d'afirmar que "les caravanes solidàries no serien el nostre model de cooperació".
Perquè... quin és el seu model? Doncs un model de contraparts, amb el que mai no saben si existeixen de debò els projectes, i dels que només tenen un paper justificatiu, i tothom content. Aquest és el "model" millor que una caravana solidària fet per "amateurs" (segons la FCONGD és clar). Més encara, si hem de fer cas dels números "reals" d'una ONG com Intermón, només 55 de cada 100 € arriben als projectes perquè els 45 restants es queden en mans de "professionals" cooperants amb taules al "primer món". Aquest és el model que les ONGD catalanes "prefereixen". Seguiu llegint >>>
Més ajuts a la cooperació internacional, malgrat la crisi
Categories: Acció social i Comunitat, Sector PúblicPer F. Xavier Agulló. Un estudi del Centre d'Estudis d'Opinió avala l'esforç català pel que fa a programes de solidaritat. El 86,4% de qui habita el Principat està d'acord que el govern de la Generalitat inverteixi en programes solidaris i cooperació a països empobrits, segons aquest estudi (pdf) del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), encarregat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Aquest percentatge s'escurça fins al 68% quan es recorda a les persones enquestades que ens trobem en plena crisi financera i en una situació de restricció pressupostària.
Segons l'estudi (llegiu-ne un resum ací (pdf)), la pobresa i les desigualtats són el primer gran problema mundial (45,5%); el 25% de les persones enquestades consideren que el més greu és la crisi, gairebé l'11% les guerres i el 7% el terrorisme internacional.
Això resulta de molt d'interès remarcar-ho atès que no fa massa l'ACCD va donar suport a la comunitat quítxua de l'Equador, fet que va suposar un allau de crítiques adduint que en plena crisi econòmica es dediquessin recursos a un país estranger. I és que la manipulació política i mediàtica va tenyir de grisos l'acció, potser perquè la va visibilitzar Josep Lluís Carod-Rovira que, com sabem, és un polític denostat pels mitjans de comunicació i, en especial, la caverna espanyola i els seus vincles llatinoamericans.
És bo que la societat catalana no s'oblidi que malgrat que nosaltres patim la crisi econòmica també ho fan, i segurament amb més cruesa, els països en desenvolupament.
Seguiu llegint >>>
La SGAE "suca" amb La Marató de TV3
Categories: Acció social i Comunitat, Males pràctiques
Per F. Xavier Agulló. En una època de l'any on tothom s'aboca a causes solidàries, no es demanaria d'una entitat inquisitorial com l'SGAE que ho fos, però tampoc podíem esperar-ne que es dediqués a apropiar-se de la part de drets d'autor de les col·laboracions probono d'artistes a La Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties mentals greus. I és que no pensa renunciar als 45.000 € que li "pertoquen" en concepten de drets d'autor de qui va col·laborar sense cobrar a la gala o al disc de La Marató.
El col·lectiu d'artirtes sempre l'hem vist implicant-se en les grans causes socials del país i el món, però qui el representa no sembla pas estar a la seva alçada. Una vegada i una altra, l'SGAE tira pel terra la bona imatge del col·lectiu.
Qui digui que l'SGAE aporta alguna cosa de bo que s'ho faci mirar.
Seguiu llegint >>>
Granollers: recuperar la ciutat per a les persones i aconseguir un certificat de 'comerç ciutadà'
Categories: Acció social i Comunitat, Consum Responsable, Cultura - Llengua, Territori Socialment Responsable
Per F. Xavier Agulló. Amb la crisi del 1992, el centre de la vila de Granollers va perdre la meitat de visitants (de 8.000 a 4.000). L'any 1995 es va constituir "L'associació de comerciants, professionals i empreses de serveis de Granollers Centre" (Gran Centre). Després de més de 12 anys, més de 40.000 persones visiten el centre de la ciutat, i per tant han reactivat el petit comerç independent. ¿Què ho fa que Gran Centre hagi tingut un èxit tant rotund que fins i tot és estudiat com a cas als estudis de comerç de les universitats de Manchester i Birmingham? (no cal que dir que al propi país ni se'l coneix ni reconeix pràcticament, com acostuma a passar, ningú no és profeta a la seva terra).
He tingut recentment la plaent oportunitat de conèixer personalment a una de les persones que ha liderat el projecte, Amadeu Barbany. En l'època romana una cruïlla de camins va donar origen a la ciutat, com moltes altres ciutats mediterrànies. Ciutat, comerç i cultura han estat sempre aspectes relacionats, i no sembla que ho hagin de deixar de ser.
El model importat dels EUA i, en menor mesura de França, de grans centres comercials va irrompre fa unes dècades per trencar aquest equilibri. La massificació del consum ha conduït a la banalització, a un consum no meditat i més impulsiu, i a una priorització del factor preu per sobre de molts altres. Tot plegat no ha ajudat massa al consum socialment responsable.
Ja abans de conèixer l'Amadeu, la visita pel centre comercial de la ciutat m'havia resultat una experiència altament gratificant. Hi havia elements com la gran quantitat de carrers peatonals, les activitats al carrer i alguns detalls com l'existència de cadires clàssiques al carrer que feien de l'experiència de passejar i comprar per Granollers quelcom molt diferent.
En la publicitat fan servir missatges i continguts estrictament propis i tradicionals (res de pares Noël!!), organitzen sopars on gent del ram i persones de col·lectius amb risc d'exclusió comparteixen taula, o amb la campanya 'aquí tens un amic' faciliten que les criatures puguin anar, com abans, soles pel carrer (i si es perden, a les botigues es disposa d'un espai de joc, de descans i s'avisa a pares i mares). Amb això intenten que siguin de nou les persones les que 'ocupin' la ciutat, com en època romana. I en moltes de les iniciatives no han esperat al burocràtic permís municipal... les persones primer, exercint un activisme original i efectiu.
La cultura no és un element aliè per Gran Centre: les conferències que mensualment organitzen sobre aspectes varis vinculats amb la cultura i l'autocreixement aconsegueix una assistència promig de 350 persones (en la meva vida no he anat a massa actes amb més d'un centenar de persones...). També tenen, com asseguren, la 'companyia teatral més dolenta però gran de Granollers', on la gent del comerç local interpreta quelcom tan tradicional i vinculat alhora amb el comerç com l'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.
Amb el temps, no sense guanyar-se pel camí força enemistats, han aconseguit aglutinar més de 300 botigues associades. El foment de la 'coopetència' és un dels elements que segurament més destacaria del projecte. Com al Tercer Sector, els personalismes sovint també reforcen l'atomització que va en detriment de la competitivitat davant d'altres formes de comerç.
Són molts els centres comercials de ciutats que tenen bones infraestructures i carrers peatonals, però Granollers no és només una closca, és una nou ben plena. Tanmateix, el seu èxit no resta exempt de seguiments simbiòtics (per no definir-los amb un altre terme): s'ha passat d'una única franquícia l'any 2000 a més de 100 en l'actualitat. En tot cas, això és la lògica econòmica.
Ara cerquen 'exportar' el seu exemple a tot Catalunya, amb la participació en una fundació que han promogut. Entre d'altres objectius tenen l'aconseguir un certificat de 'comerç ciutadà', que premiï les bones pràctiques d'implicació amb el territori i de creació de riquesa en donar negoci a professionals de la ciutat, en especial del món dels serveis. Tot un exemple de com activar un territori socialment responsable.
Existeixen a Europa certificats de productes ecològics i fins i tot artesanals. Però és per a productes, no per a serveis. Sembla que la reclamació d'un certificat de 'comerç ciutadà' hagi de caure en sac trencat, però jo no apostaria pas a la contra...
Seguiu llegint >>>
Quan la rendibilitat econòmica no veu la social
Categories: Acció social i Comunitat, Cultura - Llengua, Mercat i cadena de custòdia
Per F. Xavier Agulló. A través d'un interessant tribuna de Juli Peretó a Vilaweb he pogut assabentar-me que es deixa d'editar la revista NAT, especialitzada en temes ambientals: "Des de Nadal que ho sabíem: la revista NAT publicà al febrer el darrer número. Com una delicada i fràgil espècie endèmica, mereixedora de la màxima protecció, NAT s’ha extingit. És, no caldria dir-ho, una pèrdua cultural molt sensible per a la llengua catalana. Ens hem de preguntar com és que encara resulte tan extraordinari per a una empresa mantenir en el quiosc un producte de qualitat contrastada, dedicat a temes ambientals amb rigor científic".
En l'article fa palès que "deu ser una terrible casualitat, però l’empresa que editava NAT n'ha fet coincidir el tancament amb la flamant aparició del Time Out Barcelona". I es pregunta: "no és possible en el nostre país de fer compatibles operacions com aquestes: una publicació alhora rigorosa i amena, d’alt valor periodístic, científic i educatiu, i una altra de gran impacte comercial com a guia d’espectacles i activitats culturals?".
Era de les poques revistes en català que es podia trobar a qualsevol quiosc dels Països Catalans. Les empreses han de respondre certament a la dinàmica empresarial, com no, però també és cert que models empresarials responsables saben combinar la rendibilitat econòmica amb la social. Una editorial històrica com Quaderns Crema sempre ha sabut combinar autors consagrats (com Quim Monzó) amb apostes menys rendibles però que aporten una reputació innegable al segell editorial.
És probable que el motiu de deixar-se d'editar la revista Nat sigui econòmic, però sempre ens podrem preguntar alhora si la pèrdua era tan gran com perquè l'empresa editora (Sàpiens Publicacions, participada pel grup Enciclopèdia Catalana) no pogués considerar-la com a inversió social en el marc de la seva responsabilitat social, sapiguent en tot moment, això sí, de posar-ho en valor i que la societat sabés que era 'acció social' o, fins i tot, mecenatge cultural. El saber fer de l'editora queda del tot legitimat per publicacions com la revista d'història Sàpiens, tot un èxit de mercat. No es podia trobar l'equilibri o l'aprofitament en termes d'RSC?
Seguiu llegint >>>
De què serveix l'RSC si les empreses no compleixen els mínims?
Categories: Acció social i Comunitat, Ètica - Bon govern - Transparència, Males pràctiques
Seguiu llegint >>>
EPSIIL.ON (Empreses Positives Socialment Implicades en la Inserció Laboral de les Persones amb Discapacitat)
Categories: Acció social i Comunitat, Laboral, Tercer Sector, Territori Socialment Responsable
El programa EPSIILON té com a objectiu principal la plena inserció social i laboral de les persones amb discapacitat al món laboral, així com la promoció de la responsabilitat social, i l’intercanvi de coneixements, experiències i bones pràctiques, tot promovent l’ús de les noves tecnologies.
Amb aquest programa es volen generar aliances estratègiques de cooperació amb tots aquells agents socials i econòmics del territori, que tinguin la voluntat d’adoptar un compromís actiu i participatiu amb els drets socials i laborals de les persones amb discapacitat.
EPSIILON posa a l'abast de les empreses que vulguin adherir-se a la xarxa d'empreses d'Empreses Positives Socialment Implicades en la Inserció Laboral de les Persones amb Discapacitat un seguit de serveis per a donar suport tant a la persona com a l'empresa.
Les empreses adherides disposen d’un servei de borsa EPSIILON i un equip multidisciplinar que selecciona treballadors/es, les acompanya i dona suport en la incorporació i adaptació de l’espai laboral, assessora en la tramitació d’ajuts i subvencions, exempcions i bonificacions previstes en la normativa vigent, i realitza accions de difusió de les bones pràctiques empresarials.
Amb aquest programa es vol incidir directament sobre els elements que dificulten el procés d’integració de les persones amb discapacitat al món laboral, desenvolupant accions que integrin la cooperació, la prospecció i sensibilització d’empreses, la formació i l’acompanyament dels treballadors i treballadores, la promoció de la responsabilitat social i l’intercanvi i difusió d’experiències, coneixements i bones pràctiques.
A més el programa es centra també en el desenvolupament d’un espai d’intercanvi d’experiències i de recollida i difusió de bones pràctiques per tal d’augmentar les oportunitats de treball i recursos i facilitar així la millora de la qualitat de vida del col·lectiu.
D’aquesta manera, a més a més, es contribueix a fomentar la igualtat d’oportunitats i la millora de qualitat de vida de tothom, i l’empresa obté un valor diferencial augmentant el reconeixement social i formant part d’una cultura organitzativa responsable socialment, podent participar de manera activa en un espai de trobada solidari format per empreses sensibles, on intercanviar experiències, recursos, coneixements i bones pràctiques.
EPSIILON tracta de promoure valors socials que vagin més enllà del simple compliment de la llei, tals com la participació i implicació activa en la construcció d’una societat més equitativa, que tingui com a fonaments el respecte per a la diversitat, la cohesió, la solidaritat i la transferència de valors. Valors, que construeixen societats més igualitàries entre tots i que fan sentir al personal de les empreses orgullós de pertànyer a la mateixa i d’aprendre a ser més inclusiu, tot contribuint a consolidar empreses socialment compromeses, i per tant més reconegudes, prestigioses i valorades en la mateixa.
De la nostra experiència podem dir que la majoria d’empreses del territori són sensibles a promoure la igualtat d’oportunitats socials, laborals i de vida de les persones en situació de discapacitat, i que bona part de les barreres existents per a la inserció de persones amb discapacitat es deuen bàsicament a les impossibilitats de les empreses per disposar de perfils laborals, a que no tenen entre els seus objectius ampliar la plantilla amb nou personal o que simplement desconeixen les característiques del col·lectiu o no saben quins són els serveis d’intermediació existents al territori per a la contractació d’aquests treballadors i treballadores.
En aquest sentit hem evidenciat que una major comunicació amb l’empresariat al respecte de les característiques de les persones amb discapacitat, el treball en xarxa i l’existència d’un servei de referència en aquesta matèria ajuda molt a l'hora de trencar les barreres.
Per això creiem que és important seguir insistint en aquest sentit, a més d’incidir en la responsabilitat social de l’empresa, proposant un compromís i participació activa de l’empresa amb el col·lectiu i promovent l’intercanvi d’experiències i coneixements, cercant en tot moment la corresponsabiltat de tots els agents socials i econòmics.
Doncs d’aquesta manera, promocionant i assumint compromisos actius i reals serà possible fer del nostre món un territori de diàleg, escolta que s’encamini de manera real cap a la sostenibilitat i la responsabilitat
El projecte EPSIILON es va crear inspirant-se en la teoria de les “tres C”: Coneixement – Confiança – Cooperació, tot cercant en la unió d’aquests pilars la col·laboració entre l’Administració Pública, les ONG i tercer sector, les empreses i el seu personal, i altres agents socials i econòmics del territori per tal de fomentar l’ocupació dins de les empreses del territori de les persones en situació de discapacitat.
Fins el moment, el treball de la xarxa d’EPSIILON amb 30 empreses ja ha suposat la contractació de 27 treballadors i treballadores.
Habitatge: mai abans l'homo sapiens sapiens havia depengut de la seva ascendència fins a una edat tan tardana
Categories: Acció social i Comunitat, Laboral
Per F. Xavier Agulló. Bé, sembla que finalment la nova llei catalana de l'habitatge tira endavant. Segurament si fos propietari de més d'un habitatge estaria en contra, però com no és el cas, no puc fer altra cosa que valorar positivament la iniciativa.
Seguiu llegint >>>
No té preu
Categories: Acció social i Comunitat
Per Rosa Alonso. En la majoria d’organitzacions mitjanes i petites del tercer sector està bastant estesa una idea generalitzada sobre els convenis amb empreses: segons aquestes organitzacions, les empreses només ho fan per la seva imatge i sense pensar en el projecte que es durà a terme. Anomenem-les “desconfiades”.
Hi ha algunes ONGs, en canvi, que venen la seva pell al millor postor. A aquestes no els preocupa (o sembla no importar-les) el background de l’organització empresarial amb la què comencen un nou camí com a sòcies. A aquestes les anomenarem “atípiques”.
Bé, doncs ni una cosa ni l’altra... ajuden a l’evolució global.
Si alguna “desconfiada”, signa un acord de col·laboració amb alguna empresa (que pot ser que tingui una filosofia filantròpica, sense més) pot convertir-se en un camí tortuós i totalment improductiu.
Si són les “atípiques” les que segueixen signant sota aquestes condicions, les seves sòcies i projectes poden veure’s fortament tocats per la incredulitat general.
Per tant:
Allò més important d’aquestes col·laboracions “ONG-Empresa” és l’aprenentatge que se’ns dóna. Entendre que les empreses poden voler transformar la seva manera d’entendre’s i que les ONG no sempre tenen l’etiqueta d’excel·lents, no té preu.
POSTS RELACIONATS: Carpe diem / Las ong son empresas / Ong y la falta de transparencia / La pérdida de la inocencia del tercer sector
CATEGORÍAS RELACIONATS: Tercer Sector / Comunidad, acción social y mecenazgo
Seguiu llegint >>>
Canviar el món no és cap utopia
Categories: Acció social i ComunitatPer F. Xavier Agulló. Albina Ruiz, emprenedora social d'Ashoka impulsora del projecte Ciudad Saludable ha visitat Terrassa convidada per Foment de Terrassa, l'agència de desenvolupament local de la ciutat. L'empresa pública, que gestiona el viver d'empreses de la ciutat, no només impulsa l'emprenedoria empresarial, sinó que aposta també per la introducció de la responsabilitat social en els nous negocis.
Només quan havia llegit el llibre Cómo cambiar el mundo. Los emprendedores sociales y el poder de las nuevas ideas de David Bornstein, i quan vaig conèixer un altre emprenedor social, Rodrigo Baggio de CDI per la inclusió digital, m'havia emocionat tant. I és el que el moviment de l'emprenedoria social, més enllà de ser grans idees amb gran capacitat per a ser dutes a terme, és impulsada per persones que transmeten una il·lusió i una passió extraordinària per canviar el món, perquè ells i elles ho estan fent ja, no és cap utopia.
POSTS RELACIONATS: Un Premio Nobel para la responsabilidad social / Clubes de trueque en la Argentina: sobrevivir a la crisis y al individualismo
CATEGORIES RELACIONADES: Emprendimientos sociales
Seguiu llegint >>>
Abstenció irresponsable: felicito al 2,03% de persones que han votat en blanc
Categories: Acció social i ComunitatSovint hem destacat en aquest blog el paper que, a part dels sectors empresarial, públic i tercer sector, tenen els altres agents socials, com els mitjans de comunicació i la ciutadania. Els dos mecanismes més poderosos d'aquest darrer grup són el consum, premiant la responsabilitat i castigant la irresponsabilitat, i l'exercici del dret de vot en les eleccions democràtiques.
D'aquestes elecciones al Parlament de Catalunya del 2.006 m'agradaria destacar una dada: 60.025 persones han votat en blanc, un 2,03% del total de vots emesos, que representen més del doble de pes en percentatge que en les darreres elecciones al Parlament de Catalunya del 2.003. D'altra banda, l'abstenció ha augmentat en 6 punts. Només un 57% de les persones amb 'dret' a vot l'han exercit. Tot i l'augment del vot en blanc, està clar que la majoria ha optat per no participar de la democràcia. En qualsevol cas no són xifres exclusives de nostre país, és una dada comuna a la majoria de democràcies occidentals.
En moments com aquest, els qui defensem l'activisme des de tots els sectors i agents socials per a canviar el món, no podem fer altra cosa que entristir-nos per la irresponsabilitat dels qui resten a casa que, no ens enganyem, seran els primers en queixar-se de com de malament van les coses. I què han fet ells i elles per a canviar el món?
I en moments de ràbia com aquest, pensem en aquells que reclamen regulació quan no hi ha responsabilitat. Pensem en aquells països llatinoamericans que, com al Perú, el vot és obligatori per llei. El càstig en aquests casos és, entre altres, el no poder treballar en l'administració pública, rebre determinats ajuts o beneficiar-se de determinats serveis públics. I pensem en quins drets tenen els qui no participen de la democràcia i si tenen o han de tenir els mateixos que la ciutadania responsable que compleix amb la seva obligació... perdó, dret.
No sóc partidari en general de la regulació de la responsabilitat social, la responsabilitat en tot cas és voluntària, però moralment obligatòria. El tercer sector per sí sol no pot canviar el món. El sector públic per sí sol tampoc no pot. L'empresa per sí sola, quan se'n convenci de què hi surt guanyant, tampoc. I tampoc l'acció de mitjans de comunicació o de la ciutadania per sí soles. És l'acció conjunta la que pot canviar-ho. Abstenir-se de votar és ser irresponsable, no hi cap excusa per no fer-ho: felicito al 2,03% de persones que han votat en blanc.
POSTS RELACIONATS: La culpa es de quién compra... mal
CATEGORIES RELACIONADES: Consumo responsable / Sector público
Seguiu llegint >>>
Ashoka impulsa l'emprenedoria social a l'Estat espanyol
Categories: Acció social i ComunitatAshoka ha fet ja públics els noms dels cinc projectes de l'Estat espanyol, tres d'ells dels Països Catalans, que han merescut el seu suport en el desembarcament del projecte de Bill Drayton a Europa occidental: Jean Claude Rodríguez-Ferrara (Desarrollo Comunitario), Vicki Bernadet (Fada), Raúl Contreras (IUNA), Isabel Girao (A toda vela) i Antonio García Allut (Lonxanet).
Tots els projectes d'emprenedoria social premiats, a part de complir amb els cinc requisits d'Ashoka força exigents, compleixen com a mínim el fet de partir d'una idea molt innovadora i una capacitat de dur-la a terme molt poderosa. Ashoka de fet calcula que hi ha, aproximadament, un projecte d'emprenedoria social per cada milió d'habitants i any.
La capacitat d'un projecte d'emprenedoria social per a canviar el món queda prou palesa en el recentment nomenat Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus, pel seu projecte de Banc per a les persones pobres.
Des de Blog Responsable volem felicitar-los i desitjar-los el més grans dels èxits empresarials en els seus objectius socials.
POSTS RELACIONATS A ED. GENERAL: Un Premio Nobel para la responsabilidad social
CATEGORIES RELACIONADES: Emprendimientos sociales
Seguiu llegint >>>
El Barça del Mil·leni
Categories: Acció social i Comunitat
Blog Responsable Ed. General: El Barça del Milenio. El futbol són passions versus milions, manipulacions i extorsions. Per això, per un cop, quan Barça i UNICEF acorden lluitar conjuntament pels Objectius del Mil·leni cal parlar, per fi, de futbol responsable
>>> Seguiu llegint (en castellà)
Seguiu llegint >>>









