Sense alternativa al transport privat

Val a dir que darrerament no sóc massa responsable socialment pel que a transport públic respecta, i tampoc no sóc especialment famós per la meva puntualitat. Però és que em molesta molt és arribar tard un dia que aconsegueixo anar aviat i agafo el transport públic, i això darrerament s’està produint de forma massa habitual als trens de rodalies de Barcelona davant la que ja és, perquè no pot ser altra cosa, clara incompetència en la gestió de les infraestructures ferroviàries a Catalunya (les de la RENFE vull dir, és clar). El traspàs de les competències a la Generalitat de Catalunya inevitablement duria a una millora, bàsicament per un motiu: les queixes de l’usuariat no són escoltades per ningú a Madrid ni causen malestars polítics, cosa que si estiguessin gestionats des d’aquí, amb proximitat a les necessitats socials, us ben asseguro que ens encarregaríem tots plegats de què algú pagués preu polític. Els efectes dels grups de pressió són directament proporcionals a la proximitat geogràfica, i sinó pensem en l’avenç de les polítiques de concertació social en la política pública local.

Si volem promoure l’ús del transport públic, i això afecta el benestar mediambiental de tota la ciutadania, hem de tenir cura que l’alternativa al transport privat que proposi la gestió pública sigui viable. Si no us fa res, jo seguiré utilitzant sempre que pugui el transport privat, que em genera menys problemes, fins que la classe política ens arregli el problema del transport públic. Això sí, no a qualsevol preu: em sento responsable de pagar per les emissions de CO2 que genero amb el cotxe, però ara per ara m’és més fàcil de neutralitzar els efectes negatius a través de Climate Care (pagar per Tn de CO2 generades a l’any) més que no pas utilitzant el tren d’incompetències de la RENFE.

POSTS RELACIONATS (Ed. General): Compense sus emisiones de CO2 con estufas limpias en Honduras / Cojamos pala y pico

CATEGORIES RELACIONADES (Ed. General): Medioambiente / Sector público / Desarrollo sostenible

Seguiu llegint >>>

Ashoka impulsa l'emprenedoria social a l'Estat espanyol

Ashoka ha fet ja públics els noms dels cinc projectes de l'Estat espanyol, tres d'ells dels Països Catalans, que han merescut el seu suport en el desembarcament del projecte de Bill Drayton a Europa occidental: Jean Claude Rodríguez-Ferrara (Desarrollo Comunitario), Vicki Bernadet (Fada), Raúl Contreras (IUNA), Isabel Girao (A toda vela) i Antonio García Allut (Lonxanet).

Tots els projectes d'emprenedoria social premiats, a part de complir amb els cinc requisits d'Ashoka força exigents, compleixen com a mínim el fet de partir d'una idea molt innovadora i una capacitat de dur-la a terme molt poderosa. Ashoka de fet calcula que hi ha, aproximadament, un projecte d'emprenedoria social per cada milió d'habitants i any.

La capacitat d'un projecte d'emprenedoria social per a canviar el món queda prou palesa en el recentment nomenat Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus, pel seu projecte de Banc per a les persones pobres.

Des de Blog Responsable volem felicitar-los i desitjar-los el més grans dels èxits empresarials en els seus objectius socials.


POSTS RELACIONATS A ED. GENERAL: Un Premio Nobel para la responsabilidad social

CATEGORIES RELACIONADES: Emprendimientos sociales Seguiu llegint >>>