Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Discriminació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Discriminació. Mostrar tots els missatges

Parlem de DIOR?

Per Rosa Alonso. John Galliano, com a individu de carn i ossos, té opinions –errònies, equivocades, encertades, controvertides, insultants, penoses, entenedores, personals o tristes (tria el qualificatiu que vulguis)- sobre qüestions que van més enllà de la seva pròpia feina en el taller de París. Opinions –semblen ser- basades en el seu antisemitisme.

I desafortunadament aquestes opinions les manifesta en un entorn íntim, dins una brasserie, quan ja porta unes copetes de més, mentre el graven amb algun dispositiu tecnològic per a penjar-les a la xarxa.

Pobre ingenu. Això suposa el seu acomiadament immediat de DIOR. I, per descomptat, aquest acomiadament no està exempt de polèmica. Una polèmica que ha despertat (algunes, no et creguis) alarmes en el món de la moda.


La moda, aquest món entès com a frívol i volàtil, cada cop posa a sobre de la taula debats més interessants i no exempts de la valoració de diferents conceptes ètics. Un debat que em desperta molts interrogants –per variar-.

D’entrada em pregunto per la causa: En quin context s’estan fent les declaracions? En quin entorn? En quines condicions? Quina és la procedència del vídeo? De qui està acompanyat? A ningú més li sembla un vídeo editat? De debó pensa el que diu? Sap el que diu? Ho comprèn? Sap que el cap de DIOR és jueu?

Després em pregunto sobre les conseqüències: Acomiadar algú per la seva ideologia –sigui quina sigui- és legítim? I ètic? No s’estarà sotmetent a l’acomiadament de Galliano per una necessitat de DIOR de renovar-se? No haurà estat un pacte entre parts? La carta de la Natalie Portman va ser el detonant?

I finalment, em quedo com estava. Sense respostes.

De fet, l'única conclusió a la que arribo és que al món de la moda no només s’ha de reaccionar enfront de situacions adverses. Ha de començar a plantejar-se immediatament altres debats més substancials.

I DIOR podria aprofitar el moment que les circumstàncies li posen a sobre la taula.

Però, és clar, DIOR és una marca. És una empresa que ha de mantenir el seu status i la seva reputació. Una reputació de dubtosa qualitat moral.

Aquest és el debat. Un debat sobre reputació, relacions laborals i responsabilitat social.

Galliano, professionalment, ha fet i farà una feina magnífica i DIOR deixa molt a desitjar.


Pots veure les declaracions a: http://www.youtube.com/watch?v=FYsiNnmAPbE Seguiu llegint >>>

Quan l'empresa defensa un client i no un treballador

Per F. Xavier Agulló. Al Port de El Masnou s'ha viscut un d'aquells incidents lamentables i irresponsables que demostren que la clientela segueix sent la màxima prioritat de les empreses, o d'algunes d'elles. Quan en Jaume, un cambrer, va replicar a un client ebri que li va canviar el nom a 'Jaime', el client li va etzibar 'catalán de mierda'. A en Jaume li ha caigut una setmana de suspensió de sou i feina, i el client amb la panxa plena. La propietària del restaurant Coloma, Carmen Artés, encara es vanta de la mesura.

Són encara majoria les empreses que no han comprès el canvi de paradigma, allò de "el client sempre té la raó" ha passat a ser un plantejament arcaïc, ara mateix una empresa no pot orientar-se només a un sol grup d'interès, i menys encara en un tipus d'activitat, la restauració, on l'actiu principal de la qual són les persones.

Sembla que encara ens trobem en l'època en què el personal d'atenció a la clientela ha de suportar tota mena de vexacions: recordo aquelles imatges de pel·lícules americanes en qué un client pessiga el cul de la cambrera, i aquesta ha d'aguantar-ho perquè "és el client". Seguiu llegint >>>

Greenpeace: molta testosterona, poca sensibilitat

Per F. Xavier Agulló. Greenpeace va realitzar ahir un nou i excitant exercici de testosterona activista, ocupant una de les grues de la Sagrada Família per a colocar-hi tres pancartes.

El cert però és que una d'elles era la traducció al castellà de l'anglesa 'Save the climate', per tant 'Salvad al clima'. Com es pot veure al bloc que va retransmetre en viu l'activitat, hi ha hagut molta polèmica sobre la qüestió de què l'entitat fos tan poc sensible amb la realitat cultural d'on actuava. Li comentaven a en Josep M. Canyelles que passava caminant per sota que "l'important és el missatge", ell els responia amb molt criteri que "Si ho haguessin penjat menors d'edat també? Si la lona fos de PVC també? Si per entrar haguessin hagut de fer una acció violenta també? No tot s’hi val!".

El cert és que si a això hi afegim que els llocs web de Greenpeace a Canadà, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia et permeten de triar els diferents idiomes que s'hi parlen, el de la secció espanyola només és visitable en castellà. Per tant, hi ha quelcom de polític o de visió reduccionista, i més si pensem que l'entitat té seu a Madrid.

Tampoc serveix que diguin que era un 'acte adreçat a tot el món', sabem de sobres que el món que ha de decidir sobre el canvi climàtic, i que és reunit a Barcelona, no parla precisament castellà. Per tant, l'ús de la segona llengua responia només a un criteri de què era Greenpeace España qui organitzava l'acte. Sembla lògic doncs pensar que el segon idioma ha de cercar la complicitat de la comunitat local on té lloc l'ocupació, i no fou així. Greenpeace no sembla que tingui la sensibilitat necessària per defensar la lluita contra el canvi climàtic.

És per això que m'he donat de baixa de Greenpeace España, a l'espera que corregeixin els seus errors o l'entitat es comprometi a millorar aquest punt en el futur. La fi no justifica els mitjans. Seguiu llegint >>>

L'ou o la gallina

Per Juanjo Martí. Darrerament estem entrant en una dinàmica que canvia els patrons i dinàmiques socials. Cada vegada hi ha més sensibilitat social vers les persones humanes i el mediambient. Aquesta sensibilitat coincideix amb què major nombre de dones ocupen esferes de poder, tant polític com social o empresarial.

No podríem dir si fou primer el tenir més dones a llocs amb poder de decisió el que a conduit a lleis com la de igualtat, o que ha estat un canvi el que les ha portades i en conseqüència proporciona les eines necessàries.

El que està clar i no en queda cap dubte, és que tornem a un matriarcat en que la devastació industrial dóna pas a una comunitat internacional, que ben poc a poc com tot canvi social, prioritza que no es destrueixi el nostre, a vegades oblidat, benvolgut món.

En aquest marc, la recerca de valors espirituals ens apropa a un canvi de cicle que va més enllà del moment actual, és un bon moment per repassar la història de la humanitat i llegir entre texts escrits per homes, quina va ser la darrera vegada que la responsabilitat de guiar el món va estar en mans femenines, no entès com a dones, si no com a aquesta part del nostre cervell menys instrumental i més oberta al diàleg, la responsabilitat i la delicadesa. No faltarà qui en faci un còdex da vinci parlant de "maries", però historietes a part, està bé ser conscient dels canvis que es donen; sense tenir rellevància si fou primer l'ou o la gallina. Seguiu llegint >>>

Air Berlin no sap volar

Per F. Xavier Agulló. El caragirat dictatorial de la foto és el director general de la companyia aèria Air Berlin, Joachim Hunold. Em permeto d'agafar l'eslògan de la campanya d'una altra companyia alemanya, Media Markt, per a fer-hi un petit canvi. Al costat d'aquest senyor bé hi podríem posar l'eslògan 'Jo sóc tonto'.

I és que la polèmica engegada inauditament contra la llengua catalana per aquest senyor ja no cau en la il·legalitat o la irresponsabilitat, que ho fa, sinó que no es pot considerar res més greu per a una empresa que un trist error estratègic.

Em recorda els molts errors que van cometre anys enrere companyies dels EUA per no veure més la necessitat de tenir en compte les especificitats de cada país. Em recorda quan Telefónica va tenir l'ocurrència de patrocinar la restauració de la catedral de Cuzco, que al seu moment havia estat construïda pels castellans sobre un temple inca durant la conquesta i extermini de la població indígena.

Si les companyies volen ser globals, han d'aprendre a volar. No cal dir que si Air Berlin ho vol ser més encara. I 'volar' no significa obligar a què tothom sigui igual, 'volar' significa tot el contrari, aprendre a respectar les diferències i, sobretot, cada país.

Estic segur que aquest senyor ja s'ha penedit de la seva editorial (les moltes campanyes que s'han engegat contra Air Berlin han quallat en molta gent, personalment ja tenia en llista negra a una altra companyia low cost com RyanAir per altres motius, ara en tinc una altra). Però els errors contra el respecte cultural i identitari dels pobles no s'oblida, que és com quan arrugues un paper: un cop fet, per més que l'aplanis les arrugues hi seguiran sent. Seguiu llegint >>>

Kelme, culpable per barrejar política i negocis

Per F. Xavier Agulló. El febrer del 2006 publicàvem un escrit sobre la rescissió unilateral per part de la firma alacantina Kelme a Oleguer Presas (Kelme, el símbol de la irresponsabilitat provinciana).

Ara la jutgessa de primera instància número cinc d'Elx ha obligat a Kelme a indemnitzar al jugador del Barça Oleguer Presas 49.608 € més els interessos per rescindir-li unilateralment el contracte.

Amb això s'ha demostrat la irresponsabilitat de l'empresa de productes esportius. No es pot barrejar política amb els negocis. Això fa l'empresa socialment irresponsable. El boicot engegat contra Kelme per aquesta vergonya ('Kelme m'ha perdut com a client') ara té més sentit que mai. Seguiu llegint >>>

Part del món islàmic "canvia" l'escut del Barça

Per F. Xavier Agulló. Arran del problema sorgit amb el vel islàmic en una escola gironina, vam comentar (Sobre el vel islàmic, els símbols i les fronteres entre drets individuals i col·lectius) la necessitat de què es complissin tres principis que garantissin la convivència entre diferents sensibilitats:

Principi general de respecte vers als símbols aliens
Ús responsable dels símbols propis
Acceptació dels símbols de la comunitat que ens acull

El fet que a determinats països islàmics com Aràbia Saudita o Argèlia es venguin samarretes il·legals, fins i tot en botigues oficials, és una mostra fefaent d'una irrespectuosa intolerància i excés de zel.

L'escut té més de cent anys, la creu de Sant Jordi que han fet desparèixer no té cap mena de significat religiós. Als països islàmics tenen encara moltes coses per aprendre sobre la tolerància. I en qualsevol cas, no poden demanar que es tolerin símbols seus com el vel islàmic a països occidentals, que per una part de les dones té significació religiosa, i alhora 'canviar' unilateralment el símbol que identifica un simple club de futbol.

Magnífic exercici d'esquizofrènia sociològica i manipulació integrista. Seguiu llegint >>>

L'Associació d'Antics Alumnes d'ESADE discrimina obertament el col·lectiu gai i lèsbic

Per F. Xavier Agulló. Acabo de llegir al blog d'un amic (Responsabilitat Global) amb profunda tristesa com ESADE Alumni, l'AAA d'ESADE, de la que formo part, ha rebutjat "per anar contra les seves creences" (sic!) de fer difusió entre l'exalumnat d'un acte de presentació de la Primera Cimera Global de la Cambra de Comerç Gai i Lèsbica Internacional, que tindrà lloc a Barcelona els dies 2 i 3 de setembre. Al llarg d'aquesta Cimera s'anunciarà la creació de la primera Cambra de Comerç GLBT del Sud d'Europa, amb seu a Barcelona. Reprodueixo tot seguit el text complet de l'entrada al blog esmentat.

__


Reproduïm el comunicat que Xarxagay-L'Espai Professional GLBT ens ha fet arribar.

Et fem arribar un recordatori de la Primera Cimera Global de la Cambra de Comerç Gai i Lèsbica Internacional, que tindrà lloc a Barcelona els dies 2 i 3 de setembre. Al llarg d'aquesta Cimera s'anunciarà la creació de la primera Cambra de Comerç GLBT del Sud d'Europa, amb seu a Barcelona. Estem orgullosos de la col·laboració de per fer això possible i esperem que puguis sumar-te als actes del dia 3 de setembre a ESADE.

x x x

T'informem que l'associació d'antics alumnes d'ESADE, amb 20.000 membres a tot el món, s'ha negat, a data d'avui, a enviar informació d'aquest acte als seus membres, malgrat que l'Espai GLBT d'ESADE és un dels organitzadors principals.

Alguns membres de la Junta Directiva d'aquesta associació han afirmat que la Cimera "va en contra de les seves creences", com si l'entitat fos patrimoni d'uns pocs.

L'Espai GLBT d'ESADE és un grup que s'integra a Xarxagay des del 2005, donat que la Junta Directiva d'ESADE Alumni s'ha negat a donar-hi cobertura.

Et fem arribar el correu enviat al professorat d'ESADE informant aquest col·lectiu tradicionalment progressista dins de l'Escola d'aquesta injustícia que atempta contra drets de les persones i dels grups.


Salutacions cordials,
Xarxagay-L'Espai Professional GLBT

__

Benvolgut professor/benvolguda professora d'ESADE,

Et fem arribar un recordatori de la conferència Gay and Lesbian Issues in Business, que tindrà lloc a ESADE el proper dia 3.

Aprofitem per comunicar-te que a data d'avui, 28 d'agost, ESADE Alumni ha rebutjat difondre aquest acte als 20.000 membres de l'associació, entre els quals hi ha entre 1.500 i 2.000 gais i lesbianes d'acord amb les estadístiques que es fan servir a tot el món.

Des de l'Espai GLBT d'ESADE considerem inadmissible aquesta situació, que es produeix malgrat repetides demandes i contactes amb diversos membres de la Junta Directiva, que s'han negat en tot moment a divulgar un acte que (segons ha manifestat algun d'ells) "va en contra de les seves creences", com si l'associació fos patrimoni d'uns pocs.

L'associació ha amenaçat amb fer una denúncia si l'Espai GLBT utilitza el logo de l'associació, que reivindiquem com a propi tenint en compte que els membres de l'Espai GLBT estem al corrent de pagament.

Aquest acte compta amb la participació de directius importants d'empreses europees i nord-americanes, així com els presidents de les cambres de comerç gais i lèsbiques dels principals països, incloent-hi els Estats Units (www.nglcc.org).

Hauràs vist que els diaris ABC, La Vanguardia, El Periódico i Avui han cobert l'acte a les seves seccions d'economia els darrers dies, i han confirmat la seva assistència a l'acte del dia 3.
Esperem que l'esperit de l'acte vagi en concordança amb el contingut d'alt nivell acadèmic i empresarial que l'Espai GLBT ha volgut oferir a tota la comunitat d'ESADE.

Cordialment,

Espai GLBT d'ESADE

Seguiu llegint >>>

Ràdio Flaixbac fa apologia de la discriminació social

Per F. Xavier Agulló. T'imagines que algú intenta lluitar contra la SIDA/VIH amb arguments en cunyes radiofòniques del tipus "Tinc el VIH // Ah, així no podem permetre que ens acompanyis al gimnàs // Són coses de tenir la SIDA!!"?

Doncs un argument mimètic és el que fa servir Ràdio Flaixbac per a lluitar contra el tabaquisme, amb el seu habitual to burleta. Fa de fet molts mesos que en fan campanya, per la qual de ben segur deuen rebre força calés de la Generalitat. Lluitar contra una problema de salut amb apologia de la discriminació social no és la millor solució. Com tampoc no ho és fer els ulls grossos davant l'explícita discriminació laboral en l'accés a llocs de treball que requereixen a persones "no fumadores".

Ràdio Flaixbac, la "simpàtica" emissora que al seu moment va muntar en Mikimoto ("àlies" Miquel Calzada), que tanta gràcia ens fa, no fa cap servei a la societat d'aquesta manera. Encara recordo quan el primer segell de la cadena, Flaix FM, no tenia èxit al mercat i van fer una campanya mediàtica en oppis dient que ningú no els escoltava, i que 'sisplau' ho féssim... Feien una crida a una necessitat que existia, que era la mancança d'una radiofórmula musical en català.

Amb els anys han anat consolidant-se, i creant altres marques com Ràdio Flaixbac. Però sembla que s'han oblidat de la responsabilitat social a la que al·ludien per a no haver de plegar antenes fent ara tot just el contrari, fent apologia de la discriminació social vers un col·lectiu, el de persones fumadores que, malgrat tinguin segurament un vici (si no malaltia) no es pot criminalitzar socialment, com tampoc ho podem fer amb la SIDA/VIH.

Senyores i senyors de Ràdio Flaixbac, deixeu de discriminar i sigueu socialment més responsables. Retireu aquesta campanya i feu-ne una centrada en el problema de salut que causa el tabaquisme, no fomentant l'odi i la discriminació social. Estic estudiant les possibilitats de denunciar-los legalment, però sigui com sigui no deixa de ser contrari a l'ètica i la responsabilitat social d'una empresa que sempre havia cregut implicada en una societat igualitària.

Personalment us recomano que escolteu RAC 105 (105.0 FM arreu de Catalunya), una bona substituta que no es fica en aquestes animalades tan poc ètiques.

Seguiu llegint >>>