El projecte "Gestió Sostenible Rural" i la Xarxa de Custòdia del Territori col·laboraran per a la preservació i conservació dels recursos naturals

Adrinoc, com a entitat coordinadora del projecte de cooperació “Gestió Sostenible Rural. Implantació de la RSE a les organitzacions dels territoris Leader”, i la Xarxa de Custòdia del Territori han signat un conveni de col∙laboració amb l’objectiu d’avançar en la preservació i conservació dels territoris rurals en els quals actuen. L’acte, en el qual han participat el president del Grup d’Acció Local de la Zona Nord‐Oriental de Catalunya, Joan Espona i el director de la Xarxa de Custòdia, Jordi Pietx, ha tingut lloc a la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa.

D’acord amb el conveni, ADRI‐NOC, en nom dels 18 grups participants en el projecte “Gestió Sostenible Rural”, s’ha compromès a fomentar la signatura d’acords de custòdia del territori en aquelles empreses beneficiàries d’ajuts Leader susceptibles de preservar recursos naturals o patrimonials en finques de la seva propietat. En aquest sentit, els Grups d’Acció Local tindran en compte a partir d’ara aquesta possibilitat en la definició dels plans de millora de RSE que proposin a les empreses o entitats beneficiàries d’ajuts, en el marc del seu compromís de conservació i preservació de l’entorn.

La Xarxa de Custòdia del Territori, per la seva banda, s’ha compromès a facilitar als tècnics RSE dels Grups d’Acció Local suport tècnic en relació a la custòdia del territori i de caràcter ambiental per a la seva tasca d’implantació de polítiques sostenibles a les organitzacions beneficiàries d’ajuts Leader, així com a fomentar intercanvis d’experiències entre les entitats de custòdia del territori, els propietaris signataris d’acords de preservació i les empreses Leader. Seguiu llegint >>>

Nou portal sobre RS a Catalunya

Ja és en línia el nou portal sobre Responsabilitat Social RSCat, que la Generalitat ha posat en marxa conjuntament amb les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya, en el marc del Consell de Relacions Laborals.

El portal RScat neix amb l’objectiu de construir un espai de referència en el que puguin confluir les principals actuacions i iniciatives, tant públiques com privades, que es porten a terme a Catalunya per al foment de la Responsabilitat Social.

S'hi pot trobar informació sobre les eines i experiències relacionades amb la incorporació de criteris de responsabilitat social en la gestió d’empreses i organitzacions, en les decisions de compra i consum i en la gestió responsable per part de l’administració pública.

Amb l’objectiu que el portal esdevingui referent en temes de responsabilitat social a Catalunya, consideren interessant la incorporació de continguts, experiències i actes del major nombre d’organitzacions possible. En aquest sentit, posem a la vostra disposició una adreça de correu per tal que se'ls faci arribar les aportacions i suggeriments així com les accions de promoció de la responsabilitat social que s'impulsin per tal que puguin ser incorporades al portal RScat. Seguiu llegint >>>

Irresponsabilitat cultural: empreses que s'aprofiten de què Catalunya no és un Estat

Per F. Xavier Agulló. De la mateixa manera que moltes empreses no inclouen en la seva estructura de costos externalitats negatives com la contaminació, moltes ho fan també en qüestions culturals i lingüístiques. Ho veiem en la nova Llei del Cinema catalana, on a les distribuïdores (les anomenades 'majors') no és que se'ls afegeixi un cost per doblatge, sinó que s'han vingut aprofitant de l'externalitat negativa de no doblar en la llengua pròpia del país, estalviant-se irresponsablement un cost que té un impacte negatiu sobre la societat.

Llegia fa no gaire com un empresari català, davant la pregunta de què implicaria la independència de Catalunya sobre el seu negoci, simplement apuntava que "a banda d'haver d'etiquetar en català res més"... "res més" em pregunto? És a dir, aquest empresari s'ha vingut aprofitant del fet de què Catalunya no és un Estat per a no incloure la responsabilitat cultural en els seus productes.

I val a dir que no cal ser una 'major' per a ser irresponsable, molt sovint la irresponsabilitat cultural comença pel propi empresariat del país. A més, s'escuden darrere la pressió que l'Estat espanyol fa, junt amb determinats grupúsculs minoritaris.

És evident que si no hi ha oferta cultural en català no hi haurà consum. Però això val no només per la indústria cultural, també per la resta. De la mateixa manera va caldre una llei per eliminar les ampolles de plàstic de PET o el CVC als esprais, cal una llei per l'etiquetatge en català al comerç i la indústria.

Davant la irresponsabilitat social, calen lleis, aquesta és la trista realitat. Empresariat i consum, a parts iguals, es distribueixen les culpes de la irresponsabilitat cultural, com de l'ambiental. Seguiu llegint >>>

R + RSC: a la recerca del vincle entre innovació i RSC

Per F. Xavier Agulló. La intuïció sempre m'ha dit que la innovació és el principal benefici d'apostar per la RSC. La veritat és que hi ha una certa correspondència entre els dos factors, que es retroalimenten de facto. La reflexió no ha de cenyir-se al concepte d'innovació responsable, que podem trobar per exemple en la norma SGE 21, que requereix que "L'organització ha de proporcionar productes i serveis responsables i competitius, per a això establirà un compromís continu amb la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R + D + i), incloent en l'elaboració del producte o el disseny del servei criteris ètics, laborals, socials i ambientals. "

Això implica que la RSC alimenta la R + D + i, però no és menys cert que també la pura innovació acaba generant unes actituds, corporatives però també personals, en el si de les organitzacions que fa que siguin aquestes les que més apostin per la RSC.

Però aquest punt ha estat poc estudiat, i normalment quan es busca tarifar la RSC en termes quantitatius s'apunta majoritàriament a retorn de la inversió, millora de la productivitat, augment de la satisfacció dels grups d'interès, progressió de la imatge de marca, etc.

Que la innovació és un factor de competitivitat clau en una economia global és de tòpic, però que a aquesta podem arribar promovent programes de RSC o que la R + D + i acaba portant-nos a una major implicació genètica amb la RSC, és un tema interessant objecte d'estudi.

A aquest punt pretén arribar Forética, que en col.laboració amb Phillips i Zeltia han iniciat un projecte de recerca sobre el tema (veure nota de premsa). La innovació pot ser el Gran Germà de la RSC, serà? Seguiu llegint >>>

La responsabilitat social: Reflexions i apunts des de la Universitat

Per Juanjo Martí. En aquest article es presenta una introducció al marc de treball sobre la temàtica de la responsabilitat social a la Universitat, els principis d’acció que fonamenten el concepte i el paper que tenen les Universitats en la seva missió de formació e investigació envers la societat. El treball d’aquest article és fruit del programa de doctorat de la Universitat de València “Desenvolupament personal i participació social”, donat que tal com indica el seu nom, el desenvolupament de les nostres capacitats i responsabilitats com essers humans i el treball en comú, permetran aconseguir que des de les estructures en que ens organitzem procurem una societat global més igualitària i sostenible per les persones que l’habitem i les properes generacions.

El concepte de responsabilitat social, i el seu adjectiu com conducta o comportament “socialment responsable”, està resultant en els inicis del S. XXI transversalment aplicable a les accions que les persones emprenen individualment o des de qualsevol organisme públic o privat, amb o sense ànim de lucre.

Parlar de responsabilitat social ha estat, en els seus inicis, una crida des de la societat civil orientada al món empresarial perquè es tingués cura del medi ambient, es respectessin els drets humans, els drets laborals i una demanda de transparència sobre com operen les empreses multinacionals, ja que en alguns casos tenen major abast, influència i pressupost que alguns governs.

La crisis econòmica del 2009 ha vingut acompanyada també de demandes sobre transparència a l’administració pública. En si podem dir que el 2010 serà un any en que les actuals circumstàncies socials, donaran un impuls a analitzar on radica la responsabilitat de la crisis, i aquest fet requerirà una especial reflexió a les universitats: la majoria de persones que ocupen llocs de responsabilitat a empreses i governs s’han format a universitats. És responsabilitat de la Universitat treballar els valors de responsabilitat social?

La Responsabilitat social en el marc global. L’Organització de les Nacions Unides.

Les Nacions Unides ha estat des de finals de la II Guerra Mundial un referent global per a treballar en comú les prioritats internacionals, per procurar un món de convivència democràtica en totes i cada una de les nacions i entre elles. En l’àmbit de responsabilitat social l’any 2000 l’ex-secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va donar inici al Global Compact (pacte global a Espanya ) fent una crida a les organitzacions empresarials, universitats i entitats del tercer sector a treballar en conjunt sobre 10 principis organitzats en quatre àrees: drets humans, drets laborals, medi ambient i anticorrupció. Paral•lelament Nacions Unides instava als govern a treballar per a poder acomplir els Objectius del Mil•lenni com en són exemple: combatre la fam, poder donar educació a totes les persones, promoure la igualtat de gènere, millorar l’accés a la sanitat, fer un món més respectuós amb el medi ambient i sostenible, entre d’altres.

El Pacte Global suposa una plataforma participativa que a nivell global possibilita desenvolupar un marc de bones pràctiques i transparència en les activitats d’organitzacions tant empresarials com públiques i de la societat civil.

Juntament amb al treball entre organitzacions, l’educació és una àrea prioritària per aportar coneixement, possibilitar el desenvolupament humà, fomentar la creativitat, innovació i, en si mateix, la cultura. Aquest és la tasca que es treballa des de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO amb les seves sigles en anglès). La responsabilitat social de l’Educació Superior ha estat tema important en les dues darreres conferències mundials, ja a la celebrada a París el 1998 s’assenyala la necessitat de formar persones a la Universitat altament qualificades, però no sols això si no també una ciutadania responsable, oferint a les persones que es formen a les Universitats la possibilitat de desenvolupar plenament les seves capacitats amb un sentit de la responsabilitat social; per acomplir aquesta tasca, l’educació superior ha d’augmentar la seva contribució al desenvolupament del conjunt del sistema educatiu, entre d’altres actuacions mitjançant l’elaboració de plans d’estudi i fent investigacions sobre l’educació. A la darrera conferència del 2009, novament es ressalta el deure de l’Educació Superior de no sols proporcionar competències a l’alumnat, si no també contribuir a la formació d’una ciutadania dotada de principis ètics, compromís amb la construcció de la pau, la defensa dels drets humans i els valors de la democràcia.

Les Nacions Unides promouen que els estats i les organitzacions treballin en conjunt per una societat global de benestar e igualtat, adreçant-se al sistema d’Educació Superior donat les persones que ocupen els diferents càrrecs en administracions, empreses i organitzacions reben formació superior. En aquest sentit, es pot apreciar que el paper de les Universitats és central en generar un model de societat sostenible, igualitària i amb valors de respecte a la diversitat i el medi en el que vivim.

La responsabilitat ha estat objecte de debat a les nostres societats, la pregunta que s’ha fet és si ha de venir per llei el ser responsable o és una alternativa. Seguidament ens apropem al context polític per veure en què ja ens afecta.

La responsabilitat social a d’Espanya com a membre de la Unió Europea (UE).

Espanya com a membre de la Unió Europa ha de tenir en compte les directrius que s’acorden al parlament europeu en diferents àmbits. Lleis com la de Igualtat, la llei de la dependència, formació ocupacional, iniciatives vers el reciclatge i ús d’energies renovables... tenen el seu origen en els acords presos a nivell comunitari.

El marc de referència sobre la responsabilitat social és el llibre verd (2001) que fa referència a les empreses, i ja a nivell genèric, el Tractat de Lisboa aprovat el 2007 i que inicia el seu funcionament durant el 2010. Senyala en el seu punt 3 que un dels reptes és afavorir una Europa dels drets, dels valors, de les llibertats, la solidaritat i la seguretat.

A nivell educatiu, el pertànyer a la UE ha tingut dos efectes importants: l’assignatura d’educació per a la ciutadania a l’educació primària i secundària i a l’espai europeu d’educació superior, el procés de Bolonya . Els dos casos són producte de la integració de diferents cultures en un procés de col•laboració per enfortir uns principis i uns valors. El procés europeu no parla de responsabilitat social fora de l’àmbit empresarial, però si que representa una integració de preocupacions per configurar un espai de drets socials i es denota amb la promoció de igualtat d’oportunitats a tots els col•lectius; podem parlar que Europa com a convergència de països té una base comuna de sentir la responsabilitat de mantenir i promoure avanços socials.

La responsabilitat social a les Universitats iberoamericanes.

La responsabilitat social aplicada a l’àmbit de la comunitat universitària té un primer inici en la iniciativa “Universidad Construye País ” (UCP), desenvolupada a Xile arrel de la participació d’Universitats públiques i privades en un projecte de reflexió sobre responsabilitat social promogut per dues organitzacions sense ànim de lucre: la corporació Participa i Avina , ambdues entitats amb origen en la seva fundació a entitats empresarials, fet que és important donat que suposa un punt de trobada entre el sector empresarial i el tercer sector en favor de treballar amb les entitats d’educació superior per afavorir una base de creixement social i sostenible

El projecte UCP és el més important desenvolupat a hores d’ara entre universitats, tot i que a nivell internacional hi ha iniciatives com la Xarxa Talloires que engloba universitats d’arreu del món, però es centra més en la funció social de la Universitat amb temàtiques com l’aprenentatge – servei destinades a orientar a l’alumnat de les universitats a establir cooperacions de voluntariat amb el seu entorn. La proposta del projecte UCP comporta una reflexió sobre la funció de la Universitat en la societat, d’aquesta manera en la definició adoptada de RSU per les universitats participants, s’entén la “Responsabilidad Social Universitaria como la capacidad que tiene la Universidad como institución de difundir y poner en práctica un conjunto de principios y valores, por medio de cuatro procesos claves: gestión, docencia, investigación y extensión” (UCP, 2002) .

La coordinadora del projecte fou la ex-rectora de la Universitat Catòlica de Temuco, i posteriorment ministre d’educació fins el 2009, Sra. Jiménez de la Jara, qui va afirmar(2007) que en el procés de constitució d’una xarxa inter-universitària per treballar la RSU fou bàsic que cada universitat tingués llibertat per a dur a terme els seus processos de comprensió i anàlisi de la seva responsabilitat social, incidint amb els valors i ètica que per a cada universitat fossin importants i treballés amb coherència segons els valors declarats. Amb aquestes paraules incideix en que aquest plantejament implica que els valors s’aprenen des de l’emoció i la motivació; la vivència o experimentació de valors i la seva reflexió i argumentació; fet pel qual les Universitats deuen definir i comprometer-se amb els valors que estan disposades a viure i que són claus en el seu procés de desenvolupament. Segons Jiménez “Las declaraciones de principios y valores no garantizan la generación de compromisos.” (UCP, 2006; p. 131) i remarca que “no se puede gestionar lo que no se comunica, comunicar lo que no se mide, medir lo que no se define y definir lo que no se entiende“. (UCP, 2006; p.109)

Amb aquestes paraules estableix amb molta coherència, que una Universitat no pot dir que representa uns valors si no inicia un procés de reflexió i anàlisi sobre l’efecte que té en els valors de les persones que en formen part de la comunitat universitària. Remarca que cal generar contexts adequats per a que es desenvolupin les persones i es gestioni adequadament el capital humà, essent una de les idees fonamentals en aquest enfocament el desenvolupar la gestió de la Universitat com organització des de la construcció d’espais de conversació, i la declaració dels compromisos adoptats. El projecte UCP (2006) desenvolupa els primers instruments d’avaluació sobre percepció de RSU a la comunitat universitària, el primer instrument d’avaluació de comportaments socialment responsables a l’alumnat (Navarro i Bustamante, 2007) i la primera inclusió d’una assignatura sobre responsabilitat social a la malla curricular de diferents facultats.

Actualment a nivell Iberoamericà el principal treball entre universitats de diferents països el fa la xarxa d’universitats jesuïtes AUSJAL , amb un conjunt de propostes i desenvolupament d’instruments d’anàlisi, en la mateixa línea dels treballs desenvolupats al projecte UCP i enllaçant amb el model de gestió de impactes de la universitat presentat per Vallaeys i Carrizo (2006).

AUSJAL combinant el model d’avaluació interna i de gestió, aconsegueix unificar les dues aportacions més importants fetes fins el moment. Els treballs de Vallaeys des de la Pontificia Universidad Católica del Perú , i com assessor del Banc Inter americà de Desenvolupament a la secció d’ètica, capital social i desenvolupament, ha tingut repercussió a tot l’àmbit iberoamericà. Assenyalem els cinc impactes específics que genera la universitat per Vallaeys i Carrizo (2006) són:

a) Impacte Organitzacional, en base a l’impacte que genera en les persones implicades en el seu funcionament, investigadores, docents, personal administratiu i alumnat.

b) Impactes Educatius, sobre la formació dels joves i professionals, la concepció del món, la metodologia de desenvolupament personal i professional així com sobre la deontologia professional que orienta el rol social del futur professional.

c) Impacte cognitiu i epistemològic; la universitat genera coneixement mitjançant la investigació, constituint-se en un pont entre ciència i societat.

d) Impacte social, és la universitat un referent tant en la formació com en la producció de coneixement amb una clara incidència en el desenvolupament social quan vincula la seva labor docent amb l’exterior atenent les demandes directes o indirectes del seu entorn a nivell local i global.

e) Impacte ambiental. La universitat, com la resta de les organitzacions, en l’exercici de les seves activitats quotidianes també genera impactes sobre el medi ambient (petjada ecològica) que afecta la sostenibilitat a nivell local i global.

Al nostre context de referència espanyol trobem dues tipologies d’iniciatives en RSU: una que estaria representada per la Universitat de Compostela, la UNED i el fòrum de consells socials de les universitats públiques andaluses , que ha enfoca la RSU des d’una perspectiva de gestió organitzacional i ha aplicat models d’anàlisi de gestió, com les empreses, realitzant memòries alhora que fomentant activitats i trobades de reflexió sobre les implicacions que té la RSU; i una perspectiva de reflexió i recerca sobre que s’entén per RSU a les Universitats amb desenvolupament d’instruments d’anàlisi sobre l’impacte de la Universitat en analitzar si el seu alumnat adquireix un sentit de responsabilitat social en la formació; és el cas de la Universitat privada Francisco de Vitòria , primera a Espanya en crear una assignatura de responsabilitat social, i la Factoria de Responsabilitat Social de la Universitat de Valladolid que fa un dels estudis més extens de responsabilitat social a la universitat, també en consonància al fet al projecte UCP.

De les reflexions realitzades en els encontres de les universitats que analitzen el model de gestió organitzacional, és interessant tenir present que, així com al parlar de gestió s’incideix en la participació, de la Cuesta y Fernández (2008) incidiren en les conclusions de la “I Jornada Iberoamericana sobre responsabilitat social de la universitat” sobre el problema de representació dels grups de interès en els consells de govern de les universitats i la poca participació de l’alumnat; citant que si no participen és que no es senten partícips del projecte universitari.

En aquest sentit, les universitats que estan analitzant des de la investigació sobre la incidència de la formació universitària en la responsabilitat social de l’alumnat estan en un moment inicial i creant instruments d’avaluació que apliquen al seu context, comencen la tasca de reflexió sobre el grau en que el seu alumnat s’impregna de valors orientats a la societat.

L’estudi de la RSU aporta interrogants sobre el fet d’estudiar la participació de l’alumnat i el personal docent, investigador i d’administració al projecte universitari, ja que com indica Jiménez, no es pot parlar de que la universitat té uns valors si no són compartits per la comunitat universitària i no tan sols es declaren si no que es manifesten amb accions i comportaments socialment responsables (Navarro, 2003).

El fet de que les persones que ocupen alts càrrec a empreses i administracions, i les circumstàncies actuals de crisis obliguen a una reflexió sobre si el perfil de persones que està a les universitats té una tendència de valors individuals de benestar personal, o una orientació col•lectiva vers la millora de les condicions de la societat.

L’estudi de la RSU: variables de la persona socialment responsable.

El model del projecte UCP, fonamentat en analitzar els valors que té la universitat i treballar en conseqüència, afavoreix que una vegada s’ha investigat i es coneix la realitat de la universitat es pot iniciar el treball en sensibilització a tots els nivells sobre el què és i que implica la responsabilitat social i això possibilita definir el model de universitat i comunicar els valors que té demostrant com els transmet.

La investigació que es promou des del programa de doctorat desenvolupament personal i participació social té un enfocament des de la psicologia bàsica, de mode que dirigim la nostra atenció a les variables a les quals s’atribueix ser més socialment responsable i en conseqüència, desenvolupar des de les organitzacions amb les quals es treballa, models de gestió socialment responsable.

L’estudi dels valors ha estat objecte de nombroses investigacions, però sens dubte un dels autors que més importància tenen a l’actualitat és Shalom Schwartz qui caracteritza els valors com creences lligades a l'afectivitat, donat que quan els valors s'activen estan impregnats de sentiment; són metes desitjables que motiven l'acció, transcendeixen les situacions i accions específiques i per això són per les persones criteris que guien l'avaluació i selecció d’actituds, i estableixen una jerarquia d'importància entre valors per sobre de normes i actituds (Schwartz, 2009). Per Schwartz els valors responen a exigències universals de l’ésser humà: necessitats biològiques de l’organisme, necessitats socials relacionades amb la regulació de les interaccions personals i necessitats socio-institucionals referents a supervivència i benestar dels grups. La Teoria dels Valors Humans de Schwartz presenta deu tipus motivacionals, quasi universals, que reflecteixen aquestes tres necessitats bàsiques agrupats en dues dimensions bipolars: orientació a l’autopromoció (comportaments individualistes) vers orientació a l’autotranscendència ( comportaments col•lectivistes); i obertura al canvi vers conservació. Schwartz per comprovar la seva teoria va crear dos qüestionaris de valors que han estat aplicats a 70 països demostrant la validesa de la seva teoria, i a nivell europeu és un dels instruments que s’utilitzen a l’Enquesta Social Europea per determinar com es modifiquen els valors als diferents països de la Unió Europea.

Al parlar de valors, i fer referència a les emocions com activadors de les accions que guien la conducta de les persones vers les demés, inevitablement des de la psicologia bàsica referim a l’empatia, on segons autors com Davis (1983, 1994) intervenen tant variables cognitives de posar-se en la situació de les altres persones, com respostes afectives i no afectives; fet que altres autors com Eisenberg (2009) i Batson (2009), també consideren com fonamental per dur a terme accions prosocials i altruistes vers la societat, i segons Sevillano (2007) també intervé en les conductes de cura vers el medi ambient.

Davis (1980) va aportar a l’estudi de l’empatia un dels instruments més rellevants donat que presta atenció a variables emocionals i cognitives, el qüestionari IRI (Índex de Reactivitat Interpersonal), que per la versió espanyola ha estat adaptat per Mestre, Frías y Samper, 2004; de la Universitat de València. L’instrument té 4 sub-escales: adopció de perspectiva, preocupació empàtica, malestar personal i fantasia. La primera té un component més cognitiu, les dues següents més afectiu i la darrera requereix cognició i emoció.

Des de l’estudi de la neurociència, l’empatia està rebent molta atenció donat que intervé en circuits neuronals que per una part establirien predisposicions a tenir una ruta emocional empàtica innata (Preston i de Waal, 2002) amb un nucli de neurones espill (Iacobini, 2008), que reaccionarien a les circumstàncies dels altres éssers; i una relacionada amb circuits cognitius pels quals les persones ens podem posar en la situació d’altres, i com senyalen Vignemont i Singer (2006), es pot empatitzar bé per establir un estat afectiu isomòrfic a l’estat afectiu d’una altra persona o persones, presents o imaginat com es poden sentir, fet extensible a no humans i per extensió a animals o natura.

Segons aquesta perspectiva, l’empatia pot ser el fonament de que les persones desenvolupem una personalitat prosocial (Penner i Finkelstein, 1998), bé perquè tenim disposicions que ens donen base per ser sensibles a la situació de l’altra gent i el medi, o bé educant els processos d’enraonament pel qual ens em fem càrrec; i això repercutiria en la jerarquia dels valors que tinguem orientant-los cap a la dimensió més socialment responsable d’autotranscendència segons Schwartz.

Investigacions en sentit de valor i empatia s’han fet a la Universitat de Finlàndia Myyry y Helkama (2001) varen fer un estudi sobre valors i empatia en alumnat de diferents carreres més socials i tècniques, tenint present les diferències de gènere. Senyalen en el seu estudi que l’empatia correlaciona bé amb la tipologia motivacional d’Universalisme, que va lligada a valors col•lectivistes.

Sobre responsabilitat social a l’alumnat, Navarro i Bustamante (2006) realitzaren un estudi a la Universitat de Concepción, participant del projecte UCP, on la Universitat si té una assignatura optativa de responsabilitat social i avaluaren l’impacte que té als comportaments de l’alumnat, l’hagi cursada o no, mitjançant un qüestionari que avalua l’auto atribució de comportament socialment responsables i la intenció subjacent al comportament per ser realment responsable i no egoista, ja que un comportament socialment responsable ha de tenir la intenció d’un benefici comú.

A Espanya, De la Calle (2009) va realitzar un estudi sobre responsabilitat social de l’alumnat universitari entre la Universitat Francisco de Vitòria i la Universitat Complutense, donat que a la primera hi ha una assignatura de responsabilitat social, amb la voluntat de validar un instrument de mesura i valorar el paper que té a la malla curricular una matèria transversal de responsabilitat social. També a la Universitat de Valladolid, que no té per ara assignatura en responsabilitat social, s’ha fet un estudi per validar un instrument sobre la responsabilitat social de l’alumnat (Factoria de Responsabilidad Socia, 2009)

Valors i empatia són variables que es tenen en presents ens els diferents instruments, i per això creiem que ambdues variables psicològiques mereixen atenció des de les universitats i concretament en l’elaboració de investigacions sobre els valors com construccions socials i l’empatia com a pont entre la cognició i l’emoció, base fonamental en les conductes vers la societat i models de responsabilitat. Aquest fet és de vital transcendència per les institucions educatives, donat que si es vol educar segons un model de valors, serà necessari també tenir en conta l’educació de la cognició empàtica ja que si bé no es pot canviar la variabilitat innata a tenir, més o menys, reactivitat emocional empàtica, si que es pot treballar sobre el mode d’enraonar i ponderar en valors les situacions socials. El fet és bàsic per les universitats, ja que si no fomenten valors que comparteixin totes les persones de la comunitat universitària, es pot convertir en una eina per aconseguir objectius de auto benefici personal i autopromoció desvinculada de la realitat.

Proposta de investigació: cap a una universitat empàtica.

La base del nostre estudi té dos objectius. Per una banda constatem que no hi ha a nivell internacional una planificació per estudiar el fenomen recent de la responsabilitat social universitària, bé des de la perspectiva de gestió organitzacional i de les metodologies per investigar en la comunitat universitària. Per aquest fet la investigació en curs, fent ús de les innovacions en noves tecnologies, per un costat ha creat al domini Http://www.universidades-responsables.org dues plataformes per treballar col•laborativament amb els grups de investigació que treballin el tema, o hi tinguin interès; amb un mediawiki que reculli tots els treballs realitzats i en curs, i per altra un blog per publicar propostes metodològiques.

Per altra banda, està impulsant, amb la col•laboració de professorat de algunes facultats, un estudi a alumnat de la Universitat de València de diferents cursos sobre valors segons el model de Schwartz, empatia segons el model de Davis, i comportaments socialment responsables segons el model de Navarro; des d’una perspectiva de gènere amb el model de Spence, Helmreich i Stapp (1973) ja que considerem que a banda de diferenciar per sexe, cal aprofundir en les diferències individuals que hi ha entre empatia, valors i gènere; tenint com referència l’estudi de Barberà i Mayor (1989). Aquesta investigació també fa ús de les innovacions en noves tecnologies amb l’administració dels instruments mitjançant l’Aula Virtual de la Universitat de València, amb el suport l’equip tècnic que en tot moment ens assessora, i això afavoreix que es puga aplicar tot l’alumnat de la Universitat (fet pel qual demanaríem col•laboració) i a altres universitats de iberoamèrica per tal de fer un estudi que tingui representativitat, validesa i fiabilitat suficients.

Es té present que la responsabilitat social, des de la universitat, és qüestió de treball en comú, diàleg i obertura a la transdisciplinarietat.

Amb aquest article que va des de les directrius internacionals de les Nacions Unides i la Unió Europea, fent un repàs de les iniciatives més importants que es duen a terme i la concreció de l’estudi que s’està impulsant des de la facultat de psicologia, volem convidar a participar i enriquir el treball en curs, perquè en el fons és treball de totes les persones, de totes les institucions d’educació superior i el nostre deure de treballar vers un model de societat amb responsabilitat cap a la societat i les futures generacions.

Seguiu llegint >>>

Cal un Codi d'Ètica de la Policia catalana?

Per F. Xavier Agulló. El corporativisme sovint fa que col·lectius professionals no es vulguin sotmetre a l'escrutini públic ni donar comptes sobre el seu comportament.

Són molts els col·legis professionals que s'han dotat d'un codi ètic. Per què no hauria de ser així a la Policia catalana? Són sobretot els sindicats els que han mostrat el seu desacord, "consideren una nova mostra de 'intrusisme' i de 'desconfiança' cap al cos dels Mossos d'Esquadra". Res més lluny de la realitat.

Afegeixen per més inri que "que el Codi d'Ètica no es limita a consagrar principis de comportament ètic-com fa el Codi Europeu d'Ètica de la policia-, sinó que va més enllà i fins i tot detalla com s'han de dur a terme pràctiques policials com les detencions, el que estimen que els torna a posar sota sospita".

És un error pensar que un codi d'ètica només ha de ser una declaració de "pau al món" com si d'una elecció de Miss o Míster Univers es tractés. Que el codi ètic entra en temes concrets? I què ha de fer sinó!

Hi ha moltes organitzacions i col·lectius que elaboren un codi d'ètica fins i tot baixant-se'l d'Internet. Perquè un codi ètic sigui útil, ha de ser concret, no pot limitar-se al "pau al món".

S'equivoquen molt, però molt, els sindicats policials, però el que més em preocupa és... De què tenen por? Seguiu llegint >>>

Peróxidos Farmacéuticos= Generació NiNi + John Cobra

Per Rosa Alonso. Peróxidos Farmacéuticos: Empresa que fabrica i comercialitza productes sota la marca “Mussvital”.
Generació NiNi: “Reality” emès per la Sexta que reuneix a joves amb l'objectiu de dotar-los d'un futur.
John Cobra: Individu que genera audiències amb actituds violentes i misògines.

… com es barreja això?

Doncs bé, el passat estiu després d'un assolellat dia de platja, em vaig acostar a la meva farmàcia habitual a comprar un after-sun. Em vaig decidir pel de la marca Mussvital. Per res especialment, bàsicament estava d'oferta. I fixa't tu, que l'oferta em va sortir cara.

Cara perquè a l'endemà vaig aixecar-me amb la pell visible i notablement “tacada” en aquelles zones per on m'havia extés el producte.

Fent gala de la meva responsabilitat com consumidora i ciutadana vaig acudir ràpidament a la meva farmàcia perquè avisés a la farmacèutica i estimessin el poder retirar el lot del producte. Una setmana de silenci després, incrèdula, vaig pensar que no podia ser que ni la farmacèutica ni ningú s'interessés per l'estat del cas. Jo seguia amb les meves taques.

Vaig fer diverses gestions amb algú del (ull!!) departament de màrqueting perquè entenguessin la seva responsabilitat en l'assumpte i actuessin de la forma més conseqüent.
Dues setmanes més tard em van enviar un mèdic forense i em van posar en contacte amb la seva companyia d'assegurances.

A dia d'avui ni el lot ha estat retirat, ni he tingut resposta alguna de la companyia d'assegurances, ni de Peròxids Farmacèutics ni… això sí, del seu gabinet jurídic sí he tingut. On m'informen que el seu client ha actuat com devia.

Doncs bé, avui, a portes del nou estiu escric això. No donaré més detalls referent a això, encara que podria i serien altament negatius de l'empresa. Ni el meu entorn ni jo comprarem més productes de Peròxids Farmacèutics. Vostès facin el que estimin convenient.

I saben per quin ningú del meu entorn consumirà Mussvital? Doncs per que com els habitants de la casa de Generació NiNi, Ni assumeixen les seves responsabilitats amb els productes sanitaris que comercialitzen, Ni es preocupen per la seva clientela que és qui ha d'adquirir els seus productes.

I… perquè com aquest tal John Cobra… a mi m'han proferit el mateix tracte com el qual va generar audiència en la gal·la d'Eurovisió.

Quina llàstima que una farmacèutica pugui ser la suma de dos exemples de passotisme i de fer riquesa amb l'absurd… Seguiu llegint >>>

Consum responsable per sortir de Matrix

Publicat a la revista Mil Veus

Per F. Xavier Agulló. Més de la meitat de la població del país assegura que compraria un producte que fos socialment més responsable que un altre encara que fos una mica més car. En canvi, pensen que només una de cada cinc persones del país fan el mateix que elles. És el que anomenem la doble moral de qui consumeix: en primera persona som responsables, però la resta de la població no ho és. El cert és que la realitat mostra que estem més a prop del 20% que del 55% de persones consumidores responsables.

I el cert és que tenim una societat “bella dorment”, i cap príncep blau que gosi destorbar-ne el son. En això els mitjans de comunicació juguen un rol especialment clau. I és que no és perquè sí que tenim tanta escombraria en els nostres aparells de TV: conflueixen els interessos dels mitjans de comunicació per atreure audiència amb els de la classe política per generar ments ‘idiotes’ sense esperit crític propi. És cert que tothom necessita moments per evadir-se (encara que és millor fer-ho amb un bon llibre, però bé...), però tota desmesura és dolenta. I sobredosi de TV genera ments cada vegada menys rabents i autònomes. Endormiscar la societat, tornar-la idiota en definitiva, és el 'paradís' de la nova classe dirigent de les ‘democràcies dictatorials’. Donar 'carnassa i sang' a les masses com en època de l'Imperi Romà per desalimentar el seu esperit crític. Amb ments ‘idiotes’ no és possible fomentar un consum responsable, activisme individual, un esperit crític en definitiva: “llança bistecs de carn als gossos, que oblidaran les seves funcions vigilants".

I és aquest esperit crític, el tenir criteri propi, el que cal despertar. És la bella dorment que cal que desperti sense que l’hagi de besar ningú. Perquè de la nostra pròpia responsabilitat social en sorgeix la societat que tenim i la que tindrem en el futur. I tenir esperit crític no vol dir ‘criticar’, sinó actuar en conseqüència. No s’hi val només a queixar-se i després no fer res, perquè d’això tothom en sap molt. Cal que actuem a través de l’única cosa que pot fer canviar el sistema, el consum, perquè és l’única cosa que el sistema entén. Hem de visualitzar aquell ‘uncle Sam’ que ens apunta amb el dit i ens diu: “we want you... to be responsible”.

Des del consum socialment responsable (CSR) ens preocupem de motivar la gent a ser crítica amb el que compra i consumeix, a mirar-se les etiquetes, a preguntar-se com està fet el producte, sobre què hi ha darrere d'una innocent presència a la prestatgeria del supermercat. Perquè és com si vivíssim a ‘Matrix’, res no és el que sembla. I a sobre la majoria de la gent diu que fa el que realment no fa, i a sobre considera que fa més que el que fa la resta.

Cal doncs tenir criteri en el consum, ja sigui a través de criteris negatius (evitar determinada empresa, marca, país d’origen, etc.) o positius (valorar positivament el caràcter ecològic d’un producte o servei, el seu respecte als drets humans, als drets laborals, a la gestió ètica en definitiva. Tant se val quin sigui el criteri, sempre dependrà de la personalitat de cada qui, però cal tenir-lo. Mentre ens preocupem només de preu o relació qualitat-preu, les empreses també es fixaran només en això, i per tant reduiran sous, es deslocalitzaran a països tercers, retallaran plantilles, etc. Perquè tenim el que ens mereixem.

Els diners, el consum, són la nostra principal eina (arma!) per al canvi, consumim doncs responsablement: els hàbits de consum d'una de cada cinc persones del planeta pot fer la diferència. Per tant, qui formem part d'aquest 20% de la humanitat que consumeix amb regularitat, estem definint el futur del planeta, així com les condicions de vida del 80% restant.

No podem demanar a les empreses que siguin responsables si nosaltres no ho som també, i afegiria, si no ho som primer. Abans que empreses responsables hi ha d’haver persones responsables.

L’oncle Sam ens apunta i ens diu: trieu si voleu sortir o seguir dins de Matrix. Seguiu llegint >>>

ONGD: Responsables en el fer, no en el ser

Publicat al suplement Cooperació del diari AVUI

Per F. Xavier Agulló. No n’hi ha prou amb no tenir afany de lucre, cal demostrar que s’actua de forma responsable. Les tres claus en són la transparència ben entesa, la gestió responsable i les aliances. Transparència no és només memòria d’activitats, implica generar confiança i legitimitat a través de processos d’auditoria externa i especialment interna, que garanteixin la correcta destinació dels fons; alhora, lluny de justificar-se amb què les ONGD no són empreses de turisme, la transparència autèntica l’exercim si facilitem la lliure visita als projectes de qui ens ajuda aportant fons al primer món; el procés de transparència acaba amb una rendició de comptes professional, amb indicadors econòmics no maquillats i dades sobre el nivell d’execució dels fons recollits i dels resultats de cada projecte.

En segon lloc, la gestió responsable implica concentrar al màxim els projectes per a generar economies d’escala, controlar el cost de captació de persones sòcies (més proper a sis mesos de quotes que no pas a un o dos anys) i el d’administració en general, i establir un procés formal i transversal de gestió de la responsabilitat social al llarg de tota l’organització, com per exemple ens determina la norma SGE 21 i aplica, per exemple, Acción contra el Hambre.

Finalment, malgrat que soni a tòpic, la cooperació és necessària al primer món, ja sigui per promoure el sector i aprendre de la diversitat de models o per establir aliances amb el sector empresarial, però també al tercer món complementant projectes i necessitats.

No hi pot haver empreses socialment responsables sense ONGD responsables. Seguiu llegint >>>

Quan l'empresa defensa un client i no un treballador

Per F. Xavier Agulló. Al Port de El Masnou s'ha viscut un d'aquells incidents lamentables i irresponsables que demostren que la clientela segueix sent la màxima prioritat de les empreses, o d'algunes d'elles. Quan en Jaume, un cambrer, va replicar a un client ebri que li va canviar el nom a 'Jaime', el client li va etzibar 'catalán de mierda'. A en Jaume li ha caigut una setmana de suspensió de sou i feina, i el client amb la panxa plena. La propietària del restaurant Coloma, Carmen Artés, encara es vanta de la mesura.

Són encara majoria les empreses que no han comprès el canvi de paradigma, allò de "el client sempre té la raó" ha passat a ser un plantejament arcaïc, ara mateix una empresa no pot orientar-se només a un sol grup d'interès, i menys encara en un tipus d'activitat, la restauració, on l'actiu principal de la qual són les persones.

Sembla que encara ens trobem en l'època en què el personal d'atenció a la clientela ha de suportar tota mena de vexacions: recordo aquelles imatges de pel·lícules americanes en qué un client pessiga el cul de la cambrera, i aquesta ha d'aguantar-ho perquè "és el client". Seguiu llegint >>>

Greenpeace: molta testosterona, poca sensibilitat

Per F. Xavier Agulló. Greenpeace va realitzar ahir un nou i excitant exercici de testosterona activista, ocupant una de les grues de la Sagrada Família per a colocar-hi tres pancartes.

El cert però és que una d'elles era la traducció al castellà de l'anglesa 'Save the climate', per tant 'Salvad al clima'. Com es pot veure al bloc que va retransmetre en viu l'activitat, hi ha hagut molta polèmica sobre la qüestió de què l'entitat fos tan poc sensible amb la realitat cultural d'on actuava. Li comentaven a en Josep M. Canyelles que passava caminant per sota que "l'important és el missatge", ell els responia amb molt criteri que "Si ho haguessin penjat menors d'edat també? Si la lona fos de PVC també? Si per entrar haguessin hagut de fer una acció violenta també? No tot s’hi val!".

El cert és que si a això hi afegim que els llocs web de Greenpeace a Canadà, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia et permeten de triar els diferents idiomes que s'hi parlen, el de la secció espanyola només és visitable en castellà. Per tant, hi ha quelcom de polític o de visió reduccionista, i més si pensem que l'entitat té seu a Madrid.

Tampoc serveix que diguin que era un 'acte adreçat a tot el món', sabem de sobres que el món que ha de decidir sobre el canvi climàtic, i que és reunit a Barcelona, no parla precisament castellà. Per tant, l'ús de la segona llengua responia només a un criteri de què era Greenpeace España qui organitzava l'acte. Sembla lògic doncs pensar que el segon idioma ha de cercar la complicitat de la comunitat local on té lloc l'ocupació, i no fou així. Greenpeace no sembla que tingui la sensibilitat necessària per defensar la lluita contra el canvi climàtic.

És per això que m'he donat de baixa de Greenpeace España, a l'espera que corregeixin els seus errors o l'entitat es comprometi a millorar aquest punt en el futur. La fi no justifica els mitjans. Seguiu llegint >>>

Treballar al comerç i conciliar

Portar a l'àvia al metge o anar a buscar un vestit a la tintoreria pot ser molt complicat si es treballa al comerç. Per això, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Rubí posen en marxa una prova pilot: regalar xecs-servei als comerciants i a qui treballa en el sector perquè els puguin fer servir per 'comprar' serveis esporàdics que hagin de fer en horari laboral.

El xec-servei és un servei en forma d'ajut econòmic que permetrà als comerciants conciliar la vida laboral i la personal. De fet, servirà perquè, mentre el comerciant treballa, una tercera persona li faci una gestió personal. Concretament, es tracta de serveis d'atenció a les persones o a la llar, serveis domèstics de cura i atenció de familiars, o gestions ordinàries i burocràtiques que no s'hagin de fer de manera presencial per l'interessat.

Pel que fa al funcionament, la Federació d'Associacions de Comerciants de Rubí és l'entitat que distribuirà els xecs. Si s'és propietari d'un establiment comercial, de restauració o d'una empresa de serveis, es recollirà el xec directament a la federació; si s'és treballador, s'aconsegueix el xec amb una autorització signada del propietari del negoci. Pel que fa al número de xecs que es repartiran, si l'establiment forma part d'alguna de les associacions de comerciants de Rubí, es repartiran sis xecs per establiment amb un valor de vuit euros/xec. Si l'establiment no està associat, tindrà sis xecs amb un valor de quatre euros/xec. La iniciativa entén que s'utilitza el xec quan la necessitat personal del comerciant coincideixi amb l'horari comercial de l'establiment o quan el xec pugui estalviar desplaçaments que no permetin complir amb l'horari comercial o laboral. Es preveu repartir, en aquesta prova pilot, 675 xecs de vuit euros/xec i 400 xecs de quatre euros/xec.

Font: Diputació de Barcelona Seguiu llegint >>>

La culpa autèntica de tanta corrupció política a l'Estat

Per F. Xavier Agulló. Ara sí ara no es van fent públics casos de corrupció urbanística política "d'alt nivell" arreu de l'Estat. Més enllà d'anàlisis prou encertades d'objectius amagats (hem pogut llegir p.e. sobre confabulacions entre Garzón y PSOE contra les regions on governa el PP o on com a Catalunya hi ha desafecció cap l'Estat), el cert és que aquí no se n'escapa ningú.

Ara es parla de fer una llei d'economia sostenible, la bestiesa més gran que la classe pública pot fer, i és que posa de manifest que durant dècades a Espanya no hi ha hagut un model "d'economia sostenible". Només s'ha comptat amb el sector de la construcció per generar llocs de treball no qualificats, crear riquesa artificial, especulació, ingressos per les arques municipals i, sense cap mena de dubte, per a butxaques més particulars.

Així doncs el fet que ara surtin casos de corrupció urbanística respon simplement a la irresponsabilitat política d'anys i anys a l'Estat. Poden sortir tants noms com vulguem, però qui realment hauria de seure als bancs d'acusats són els responsables últims del vaixell que ara naufraga per tot arreu: González, Aznar i Zapatero haurien d'anar a la garjola, són per cadena jeràrquica els responsables últims de tot plegat.

I volem assolir una societat responsable? Seguiu llegint >>>

L'endogàmia de la cultura condueix a casos com el del Palau de la Música

Per F. Xavier Agulló. Pocs àmbits socials hi ha tan endogàmics com el de la cultura. Molta gent es pot preguntar com pot acabar una entitat tan emblemàtica com la del Palau de la Música Catalana en un embolic com el de Fèlix Millet. La resposta sembla ben clara: el món de la cultura no hagués acceptat mai gent de fora de "la família". Així és com personatges com Millet es perpetuen en un món endogàmic que els legitima.

L'endogàmia cultural fa que tot es podreixi, que no corri l'aire ni l'aigua neta. No cal alçar el clam al cel per casos com el de Millet, és d'una retòrica bastarda perquè no podria ser d'una altra manera. Els personalismes, el món clos de la cultura, el paper omnipotent de la burgesia catalana en aquest món, fa que no pugui ser d'altra manera.

Ara el món cultural (no dic ja el social o general) es posa les mans al cap, però és que era el resultat evident davant d'una existència de "famílies" culturals i burgeses. La responsabilitat cultural passa per la transparència primer de tot, és ben clar, però el que no sembla que s'hagi assumit de manera tan clara és que la cultura no ha de ser propietat d'aquestes famílies que mantenen el món cultural en l'endogàmia perpètua i els cercles reduïts.

Si s'ha parlat tant de la necessària professionalització del món del Tercer Sector, més encara hauríem de parlar de la del món cultural, amb gent de fora experta en gestió, no sotmesa al sentiment corporativista de propietat que sent la burgesia catalana vers la cultura.

La responsabilitat cultural passa doncs per l'obertura vers la societat, la gestió transparent, fora de personalismes i endogàmies, més encara en un moment on el mecenatge cultural és en retrocés respecte al suport que reben altres àmbits socials. El mecenatge cultural vol mantenir perfil propi respecte la responsabilitat social, i això... no pot ser. Seguiu llegint >>>

Espanya: oasi europeu de la simbologia nazi

Per F. Xavier Agulló. Europa va aprendre dels errors passats, i per això en la majoria de països és prohibit exhibir simbologia nazi. Espanya en canvi sembla no haver après res. Bona part de la classe política espanyola segueix estant vinculada amb personatges rellevants al règim franquista.

Que representants de tots els grups polítics europeus de tots els colors (socialista, popular, liberal, etc.), es posin d'acord en condemnar que a Espanya es segueixi permetent l'exhibició de símbols nazis i feixistes, i que grups pronazi com la Falange siguin legals (més tenint en compte que hi ha una llei de partits que ha il·legalitzat partits que donen suport a la violència a Euskadi) i a més puguin manifestar-se el mateix dia en què té lloc una consulta popular, familiar i festiva a Arenys sobre la independència de Catalunya, és molt representatiu.

Europa ha caminat vers la consecució d'una societat responsable, que ha après d'errors del passat i manté l'equilibri social que sempre és tan difícil. En canvi, a Espanya és intocable tot allò que fa referència al passat feixista. La societat responsable és impossible. Seguiu llegint >>>