Per Rosa Alonso. Últimament vull parlar de moltes coses i escriure sobre algunes d'elles, però els dies passen i no trobo el moment. Vull parlar de temes com el feminisme postís, passant per la sobresaturació i desinformació sobre el canvi climàtic i arribant a la Responsabilitat Individual.
És amb aquest últim tema amb el qual em vaig a quedar avui.
Em sembla apassionant com cada vegada més sovint l'exercici de veure palla en l'ull aliè s'està posant de moda. Així com criticar a ballarins i ballarines de “Fama” entre persones “trentones”.
Arriba un moment que jutjar els comportaments de les organitzacions ens ha de dur a una reflexió molt més profunda que la simple “crítica” insubstancial abocada perquè “queda bé” fer-ho sobre “grans monstres de l'economia”.
Vegem, aquests “grans monstres” produeixen en funció del que el consum demanda. Llavors, hauríem de reflexionar sobre les responsabilitats de les corporacions com que no són més que fidels reflexos del que els seus mercats (clienteles) els demanen. Per tant, la responsabilitat que una empresa utilitzi un o altre material no és més que la del consumidor i consumidora que segueix consumint.
Que empreses, per exemple, utilitzin transgènics no és perquè només vulguin estalviar-se diners, és perquè qui consumeix no es planteja comprar altre producte de la competència. Que hagi institucions que segueixin emetent gasos d'efecte hivernacle és perquè qui consumeix no es preocupa si el producte o servei ha hagut d'importar-se des de no sé quants quilòmetres més enllà.
El poder ho té el consum. Jo i Vostè. Plantegi's sempre que consumeixi alguna cosa què és el que està consumint, d'on ha estat portat, com ha estat fabricat, quines persones han tocat o participat en la seva elaboració, quines matèries primeres han hagut de ser utilitzades i en quines condicions… Ja ho deia el president de Camp “si troba una mica millor... compri'l”!
Perquè li demanem al sector privat que a més de complir les lleis, faci molt més, si les persones no complim ni les de circulació? I segueixo insistint, per quina les ONG li demanen a les empreses que actuïn d'una forma que ni elles saben ni poden aplicar? Quan assumim que tenim part de Responsabilitat en aquest pastís de la Responsabilitat Social, podrem menjar un mica i criticar els ingredients.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada