L'altra llengua de Catalunya

  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks

Per F. Xavier Agulló. Fa pocs dies he pogut afegir la traducció automàtica de Blog Responsable CAT a l'aranès, a través del traductor automàtic Translendium, que és l'empresa que dóna servei de traducció automàtica a la Generalitat de Catalunya (i que entenc que és qui està finançant el seu cost, projecte que encara no està enllestit).

Sempre m'havia semblat del tot contradictori que a Catalunya demanéssim responsabilitat cultural de l'Estat espanyol vers la nostra llengua, i en canvi no la practiquéssim a dins de casa nostra amb l'aranès, una llengua tant catalana com la catalana. Els darrers anys però he pogut observar cofoi com l'aranès prenia una major presència a les institucions del país, fet que es va plasmar en l'elaboració del nou Estatut, que la reconeix com a cooficial a l'Aran (tampoc no calia massa motius per a fer-ho, l'estrany que no ho fos de fa temps).

L'aranès és una variant del dialecte gascó, una de les quatre branques de l'occità, llengua franca, recordem-ho, als s. XII i XIII a les corts europees. La cultura occitana va acollir els trovadors, la poesia més refinada o la mal anomenanda 'heretgia' càtara, tots ells corrents avançats al seu temps. El catarisme, com a apunt anecdòtic, promulgava i practicava la igualtat entre dones i homes, quelcom no només avançat al seu temps sinó als 8 segles següents.

Per petita que ens pugui semblar la llengua aranesa-occitana (la parlen unes 8.000 persones a l'Aran), és tant o més gran que la nostra i, encara que no ho fos, mereixeria igualment el mateix interès i responsabilitat cultural per part nostra.

La riquesa no és l'homogeneitat, sinó la diversitat.