Sous irresponsables II

Per Rosa Alonso. Fa un temps vaig parlar de la irresponsabilitat salarial d'algunes organitzacions empresarials. Avui, canvio de terç i parlo d'un altre sector. El tercer sector.

Segurament en el tercer sector, si retrocedim en el temps i ens plantem en el S.XIX quan es van crear les primeres ONG’s del món –partint de moviments socials- ens trobem amb alguna persona que, moguda per una inquietud (entengui's el terme globalitzador) va fer alguna cosa altruista per a millorar el món.

L'evident evolució històrica provoca canvis.

Tants canvis que, desgraciadament, provoquen una “deslocalització ideològica”. Ara, es burocratitza massa, es desvirtuen els objectius, es parla en termes excessivament tècnics arribant a parer hipòcrites o demagògics.

Tant passa això que hi ha persones que tenen superiors nivells salarials (i altres condicions socials) comparativament a les seves homònimes en altres sectors.

Tant em preocupa això perquè aquestes persones perden el sentit d'ajuda al proïsme per a convertir-se en simples “agents mercenaris”.

Aprofito aquest espai que se'm brinda per a declarar-me partidària de l'aplicació de polítiques de “Responsabilitat” en aquest tipus d'organitzacions. Encara que sembli redundant, és totalment necessari.

Vull declarar-me partidària de la professionalització de les ONG’s. I dic professionalització, no massificació de “caciquisme professional”.