Per Rosa Alonso. Acabo de llegir una notícia que m’ha deixat totalment glaçada. Els tres consellers executius del BBVA han tancat un blindatge que suma 141MM d’Euros. Aquests individus són els que després demanen contenció salarial a la resta de mortals que, sent mileuristes, se les veuen amb el seu banc per arribar a fi de mes i pagar les hipoteques.
Però, qui són aquestes tres persones? Potser salven vides? Potser treballen per aconseguir la pau mundial? Potser es juguen la seva vida en algun moment de la seva feina?
Aquest acte d’irresponsabilitat salarial per part de BBVA em sembla un exemple del que no s’ha de fer. Estic encantada amb que hi hagi persones que es guanyin la vida tan folgadament. Però després han de ser consegüents. A les firmes dels convenis de banca, la patronal sempre demana més a canvi de menys. I rebaixar els salaris dels treballadors que fan possible els seus salaris, no em sembla “de rebut”.
Senyors consellers, m’agradaria tenir alguna resposta al respecte que fos totalment convincent. Gràcies.
Sous irresponsables
.
2 comentaris:
No veig cap raó -potser algun motiu- per sorprendre's per aquesta notícia,Rosa. Amb una experiència de vint-i-cinc anys al mercat laboral -set d'ells en banca i finances- i sis d'ells fora de l'estat, no crec que sigui un esdeveniment extraordinari el que comentes dissortadament. Aquesta pràctica és força freqüent en aquells negocis multinacionals -més greu quan són privatizacions d'antany empreses públiques- no només al nostre estat, sino a escala planetària. Doncs clar que es juguen la vida, hi ha molta gent que els faria una cara nova, per aquesta raó acostumen a dur escortes. De tota manera, respecte al mil-eurisme que comentes, crec que aquí està totalment fora de context, perque els actes i propostes d'aquestes persones les valida una Junta -que representa als accionistes-, i per tant, la responsabilitat no recau exclusivament sobre ells, sinó entre tots plegats. Pel que fa al mil-eurisme discrepo obertament sobre la total responsabilitat del empresaris o patrons en aquest afer, car gran part dels que treballen -t'ho dic per experiència com empleat per compte d'altri, autonòm i empresari- aporten ben poc a la productitvitat. És cert que gran responsabilitat recau sobre els caps que dirigeixen negocis, però també recau, en l'escàs valor afegit que aporten els treballadors. La qüestió no és tan senzilla. Malhauradament aquest no és l'únic cas i en veurem molts d'altres car aquestes organitzacions són les que manen arreu del món: els polítics només són la façana d'aquestes estructures...
Suposo Gregal que deus ser seguidor del documental The Corporation. Respecte al tema de manca de productivitat de tota la gent treballadora per altri, potser exageres home/dona!! Sens dubte tenen menys incentius que el qui treballa per compte propi, però d'això es tracta, no? Personalment sempre he pensat que quan algú no funciona a la feina, el primer que cal preguntar-se és 'Quin problema té el seu cap?'. Després pensem en els problemes o deficiències que pugui tenir el o la subordinada. En tot cas en molts casos és cert que hi ha persones amb molt poca responsabilitat laboral, però també hi ha molta gent poc capaç per a dirigir-ne d'altres. Crec que no podem generalitzar. En tot cas és un bon tema de debat.
Publica un comentari a l'entrada