Per F. Xavier Agulló.Fa uns anys va començar a parlar-se que les companyies de pòlisses privades de salut nord-americanes podrien optar per establir el dret “d'admissió” en funció de la salut de les persones sol·licitants en el moment de l'ingrés, fins i tot a practicar-los exàmens de salut, així com establir límits màxims d'edat d'admissió. La idea subjacent era, per descomptat, reduir les probabilitats de malaltia.
Això va aixecar una certa polseguera social a Europa, encara que els Estats Units semblaven estar molt “lluny” i s'associava a pràctiques empresarials neoliberals pròpies d'aquest país. Ignoro com ha d'estar aquest tema a Llatinoamèrica, però a Europa a poc a poc s'ha anat fent realitat, gairebé de forma inapreciable.
El negoci de les assegurances mèdiques, com els d'automòbil o de la llar, estan subjectes a la llei de la probabilitat. L'estadística és la seva base de negoci, es tracta doncs de compensar les despeses previstes amb ingressos previstos lògicament superiors. A priori, sembla una lògica empresarial fora de conflictes, excepte de conflictes ètics.
Per això no resulta estrany el cas, no crec que especial ni únic, que la companyia Sanitas hagi sortit a la palestra per discriminar a una mare amb una filla amb síndrome de Down, emparant-se en “el dret d'admissió”. Això suposo que ha de ser una pràctica comuna encara que no transcendeixi en els mitjans de comunicació, però el cas de Sanitas resulta especialment greu doncs en un anunci televisiu seu apareixien un menor amb síndrome de Down. La companyia assegura que una persona assegurada mai serà expulsada per tenir un o una descendent amb aquesta mutació genètica, però no deixa ser molt poc comprensible socialment.
En “l'era de la responsabilitat social”, això no sembla especialment adequat per a la imatge d'una empresa que ha de vetllar per la salut de la societat, i menys encara quan usa la imatge d'una persona amb síndrome de Down, que després resulta que discrimina. És a dir, si històricament se suposa que les companyies no havien practicat aquesta discriminació en l'accés, i que ho han començat a practicar els últims anys per a millorar els seus comptes de resultats, no sembla que ara sigui responsable introduir aquestes pràctiques.
En els països europeus, societats del benestar, existeix un sistema públic de salut, pel que sembla menys greu que en molts altres països americans amb menys cobertures socials. Però en tot cas ara no toca.
Ara no és el moment de la discriminació. Potser parteix de la seva acció social o responsabilitat corporativa hauria de raure precisament a incloure aquestes persones en les seves cobertures, i fer menys anuncis televisius amb un to oportunista i irresponsable, publicitat enganyosa en definitiva.
Si el negoci es basa en la llei de la probabilitat, que assumeixin les probabilitats negatives, no només les positives. La salut no ha de barrejar-se amb insalubritat.
POSTS RELACIONATS: Kelme, el símbolo de la irresponsabilidad provinciana / Publicidad: llenar la hucha de moneda sexista / Promociones de bajo vuelo
Seguiu llegint >>>
Sanitas, entre la discriminació i la publicitat enganyosa
Alimentació... responsable?
Categories: Medi ambient
Els éssers humans sobrevivim per l’aire que respirem, l’aigua que bevem i el menjar que ingerim. Base de la piràmide de Maslow..
Si bé l’aire que respirem és “supercontaminat”, els agents socials ja s’han començat a posar les piles donant el primer pas: reconeixent errors i plantejant solucions a debat.
Si bé l’aigua que bevem escasseja cada cop més, la preocupació social és tanta que fins i tot les criatures la tracten com l’or líquid més preuat que existeix.
Però… i del menjar què? És un debat que ens toca obrir ja. No em conformo amb què la indústria apliqui plans de “màrqueting” social. Agrairia més ambició al respecte. Què tal un replantejament total? Repartiment equitatiu d’aliments? Acció social a països subdesenvolupats? Cadenes de producció sense esclavitud?... Dialoguem. Gràcies.
Seguiu llegint >>>
Sous irresponsables
Categories: Ètica - Bon govern - Transparència, Laboral
Per Rosa Alonso. Acabo de llegir una notícia que m’ha deixat totalment glaçada. Els tres consellers executius del BBVA han tancat un blindatge que suma 141MM d’Euros. Aquests individus són els que després demanen contenció salarial a la resta de mortals que, sent mileuristes, se les veuen amb el seu banc per arribar a fi de mes i pagar les hipoteques.
Però, qui són aquestes tres persones? Potser salven vides? Potser treballen per aconseguir la pau mundial? Potser es juguen la seva vida en algun moment de la seva feina?
Aquest acte d’irresponsabilitat salarial per part de BBVA em sembla un exemple del que no s’ha de fer. Estic encantada amb que hi hagi persones que es guanyin la vida tan folgadament. Però després han de ser consegüents. A les firmes dels convenis de banca, la patronal sempre demana més a canvi de menys. I rebaixar els salaris dels treballadors que fan possible els seus salaris, no em sembla “de rebut”.
Senyors consellers, m’agradaria tenir alguna resposta al respecte que fos totalment convincent. Gràcies.
Seguiu llegint >>>
Kelme, el símbol de la irresponsabilitat provinciana
Categories: Mercat i cadena de custòdia
Per F. Xavier Agulló. En el món de la política, i no en parlarem, ja estem acostumats a què facin servir les diferències com a arma per a enfrontar. I aquí ho deixo. Però al món dels negocis, no sembla que sigui una de les millors maneres de fer ‘política’ comercial.
Que el futbolista Oleguer Presas és un activista polític, ho sabem. I ho sabien també els de Kelme des de fa temps, o com a mínim des de fa 6 anys, que és quan el van començar a patrocinar. La seva recent decisió de retirar-li en patrocini arran del seu article en un mitjà de comunicació, l’enèsim per cert, no deixa de fer-nos reflexionar sobre els motius reals d’aquesta decisió.
Aquesta decisió ha provocat boicots des de Catalunya. No crec que això preocupi massa a la directiva d’aquesta empresa (al seu consell d’administració per cert hi ha representació política). O és que potser algun català o catalana ha comprat alguna vegada productes Kelme? Jo com a mínim no recordo haver comprat mai res, ni de fet haver-ne vist massa productes per les botigues.
Ara bé, sobre la seva decisió, de motivacions comercials evidentment, hi ha l’ombra de la sospita que persegueix l’augment de vendes a la resta de l’Estat. Sempre podran dir que l’alternativa era un possible boicot per part d’algunes faccions activistes polítiques per patrocinar el futbolista. Però el mantenir el patrocini era una acció coherent amb el fet d’haver-lo incorporat en nòmina fa tot just dos anys, mentre que retirar-li ara és un lamentable aprofitament dels enfrontaments polítics.
Diuen a Kelme que no volen que les figures esportistes que tenen en nòmina parlin de política. Doncs bé, n’Oleguer no només ho porta fent des del 2.004, sinó des de molt abans. Per què aquest canvi de criteri precisament ara? Per aconseguir per la via de la ‘política’ quelcom que no han aconseguit a través de la seva sempre més que dubtosa capacitat comercial i de màrqueting?
POSTS RELACIONATS: "La Paloma" de la guerra o el colom dels ous d'or irresponsables / Microsoft es busca problemes amb indígenes xilens mentre segueix obviant el català / Promociones de bajo vuelo
Seguiu llegint >>>
Apagada
Categories: Medi ambient
I jo em pregunto: tan sols quatre graus en 100 anys???
Fa molt que no plou tres dies seguits com jo recordo que plovia, el fred ha arribat el mes de Gener i no en Novembre com jo recordo, els estius són totalment asfixiants... I tinc 29 anys.
Ahir estava convocada una aturada energètica a nivell europeu que va ser seguida a Espanya amb un registre de caiguda del consum d’un 2,5%.
I jo segueixo preguntant-me: tan sols dues persones i mitja van apagar el llum???
Què haurà de passar en el món per que assumim la nostra part de Responsabilitat Social Personal amb els nostres “stakeholders”?... Amb tot el que fem, segur que dins de poc no existeixen ni els Pols.
Encara que clar, amb informes tan “optimistes” com al que em refereixo, la sensibilització està per arribar. Necessito respostes, si us plau. Moltes gràcies.
