Microsoft es busca problemes amb indígenes xilens mentre segueix obviant el català

Per F. Xavier Agulló. La veritat és que vista la poca sensibilitat de l'empresa de programari nordamericana per la llengua catalana, sobta de veure una notícia com aquesta: "Microsoft presenta a Xile una versió del sistema operatiu Windows en la llengua del poble maputxe", llengua que lluny de ser minoritària és parlada per unes 400.000 persones. El poble maputxe, poble indígena que habita bàsicament al centre de Xile, també és conegut com a araucà.

Microsoft va dir durant el seu llançament que volia ajudar als maputxes a abraçar l'era digital i que el programari en la seva llengua "obre una finestra per a què la resta del món tingui accés a la riquesa de la cultura d'aquest poble". Fins aquí molt bé, si no fos que això mateix no ho fa, per exemple, per als Països Catalans, i desperta dubtes respecte a la seva autèntica sensibilitat social. És a dir, Windows segueix sense ser una Finestra al món.

Però ara resulta que els maputxes de Xile acusen Microsoft de fer servir el seu idioma sense el seu permís... Des de la meva òptica de catalanoparlant em resulta certament paradoxal aquesta actitud dels maputxes, però fixeu-vos en un detall: "sense el seu permís". És a dir, que mai cap maputxe ha demanat a Microsoft dita traducció, segurament la seva visió cultural és diferent a la nostra.

És a dir, que Microsoft fa el que li dóna la gana, sense cap sensibilitat social ni diàleg amb els grups d'interès ni nacions del món. Microsoft tradueix el seu programari a una llengua d'una nació que mai no l'hi ha demanat, mentre que les nacions catalanes que duen anys demanant-li el mateix no aconsegueixen la mateixa resposta, tot i que la darrera versió del Windows XP efectivament ja la té, però tota la resta de productes. Segurament deu haver algun motiu desconegut darrera la seva decisió, però està clar que no és per sensibilitat social.

El consum és la millor manera d'exercir pressió sobre les empreses per tal que actuïn amb sensibilitat social. És a dir, si el consum fos responsable i penalitzés les empreses que no etiqueten o desenvolupen productes en la nostra llengua us puc ben assegurar que tindrien sensibilitat social.

El consum socialment responsable (CSR) implica fer pressió a les empreses per tal que actuïn tal i com el consum vol, ja sigui sota criteris socials, mediambientals o culturals, com és el nostre cas. I és el mecanisme que cal adoptar, conscienciem-nos i actuem afavorint les empreses que actuen amb sensibilitat social, i segur que aconseguirem una normalització de la llengua catalana al món del consum massiu, tot i que, al cas de Microsoft sigui més difícil degut a què gairebé no hi ha alternatives al mercat. En canvi, Nokia acaba d'anunciar que, per fi, introduirà la llengua catalana entre les 34 que actualment ja té. Ja era hora! Però no cal dir que no crec que massa consumidors i consumidores hagin triat altres marques com Alcatel o Siemens pel fet que introduïssin el català.

Per tant, no ens queixem si les empreses no ho fan perquè no els ho demanem per la via del consum i ho fem només a través de la reclamació pública de grups reduïts: han de percebre que tindran avantatges si ho fan o penalització si no és així. Són les regles del joc.

No als boicots, i sí als criteris positius en la compra, siguem responsables.


POSTS RELACIONATS: La culpa es de quién compra... mal

CATEGORIES RELACIONADES: Consum Responsable