Per Rosa Alonso. Habitualment no faig cas de les estadístiques ni dels estudis de mercat que encarreguen certes organitzacions. Sempre he pensat que si jo treballés en una d’aquestes empreses, faria el possible per a “complaure” la meva clientela.
Ahir vaig llegir un article confeccionat per la CECU (Confederació de Consumidors i Usuaris) on s’afirma que tan sols 4 de cada 10 persones canviarien la seva opció de compra basant-se en la RSE. Si ho comparem amb l’informe de Forética sobre l’estat de la RSE 2006, on es diu que 9 de cada 10 persones estarien disposades a negar-se a consumir productes d’empreses irresponsables… no quadra.
No em quadra que els dos parlin en condicional. Parlem de realitat...
Des de la meva experiència sé que les opcions de compra no es “mediten” tant. Al menys a Espanya. Vas pel súper i allò que està d’oferta, al carretó!! Pel que és més car valorem qualitats, terminis d’entrega, avantatges fiscals… però això de què l’empresa sigui responsable… vaja, a no ser que “cremi boscos”, se segueix comprant!!
El problema no està en el consum. El problema de veritat està en les mateixes empreses. La RSE és quelcom que passa “inadvertit”. Desapercebut. No existeix transversalitat en l’acció i no es comunica suficientment.
Potser es peca de no tenir ambició. Avui, a Espanya, sembla que pujar-te al tren de la RSE doni “vergonya”. I és per un sol motiu: molt del que s’ha fet fins el moment no ha estat exemplar (com hauria). Ha estat, en alguns casos de ressò, penós.
La RSE corre el perill de perdre el seu significat real (que, a hores d’ara no té consens) i convertir-se en un autèntic “amor perro”.
POSTS RELACIONATS: La ciudadanía no las ama / La responsabilidad social como maquillaje de mercadeo / La venganza de la (ir) responsabilidad social de la empresa / Promociones de bajo vuelo / El sinsentido del 24-N, Día Sin Compras
CATEGORIES RELACIONADES: Consumo Responsable / Mercado: clientela, proveedoras y competencia / Estudios y análisis
"Amor perro"
.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada