No té preu

Per Rosa Alonso. En la majoria d’organitzacions mitjanes i petites del tercer sector està bastant estesa una idea generalitzada sobre els convenis amb empreses: segons aquestes organitzacions, les empreses només ho fan per la seva imatge i sense pensar en el projecte que es durà a terme. Anomenem-les “desconfiades”.

Hi ha algunes ONGs, en canvi, que venen la seva pell al millor postor. A aquestes no els preocupa (o sembla no importar-les) el background de l’organització empresarial amb la què comencen un nou camí com a sòcies. A aquestes les anomenarem “atípiques”.

Bé, doncs ni una cosa ni l’altra... ajuden a l’evolució global.

Si alguna “desconfiada”, signa un acord de col·laboració amb alguna empresa (que pot ser que tingui una filosofia filantròpica, sense més) pot convertir-se en un camí tortuós i totalment improductiu.

Si són les “atípiques” les que segueixen signant sota aquestes condicions, les seves sòcies i projectes poden veure’s fortament tocats per la incredulitat general.

Per tant:

Allò més important d’aquestes col·laboracions “ONG-Empresa” és l’aprenentatge que se’ns dóna. Entendre que les empreses poden voler transformar la seva manera d’entendre’s i que les ONG no sempre tenen l’etiqueta d’excel·lents, no té preu.


POSTS RELACIONATS: Carpe diem / Las ong son empresas / Ong y la falta de transparencia / La pérdida de la inocencia del tercer sector

CATEGORÍAS RELACIONATS: Tercer Sector / Comunidad, acción social y mecenazgo