El perquè de la miopia galopant de les patronals espanyola i catalana

Per F. Xavier Agulló. No és pas recent la negativa de les patronals a assumir la RSC com un tema amb presència social i mediàtica. Per això no ens ha d'estranyar que la CEOE del Sr. Cuevas s'hagi oposat a què la responsabilitat social formi part dels criteris en la contractació pública.

És cert que la RSC és en sobretot difícil de valorar perquè parla sovint d'intangibles i és cert que els sindicats han fet de la RSC el cavall de batalla contra l'empresariat desprestigiant el concepte.

Però un servidor no pot deixar de quedar-se embadalit per les simpleses que argumenta ara contra la RSC: diu que perjudicarà sobretot a les PIMES (em pregunto des de quan la CEOE s'ha preocupat del teixit productiu que més ocupació crea a l'Estat) i que introduir clàusules socials en la contractació pública va contra el principi de voluntarietat de les organitzacions (com si la voluntarietat de les empreses estés per sobre de la voluntarietat de les administracions).

La discusió entre si la RSC és cosa de grans empreses o de PIMES és un debat estèril àmpliament superat, amb la qual cosa demostra que el dia que es van asseure per redactar el document van demanar, en lloc de pizzes i refrescos, un bon pinso d'aiguardents i cigarretes d'herbes holandeses per tal de veure qui deia més insensateses. Tota una manca de respecte per la cada cop més creixent comunitat de persones que saben de què va la RSC, comunitat de la que pel que es veu no en formen part.

Val a dir però que cal fer una crida a la responsabilitat, valgui la redundància, d'altres agents socials com els sindicats i els grups de pressió (ambientalistes i altres), que amb la seva actitud y utilització partidista de la RSC han espantat l'empresariat.

Ara bé, quedem-nos també amb l'única veritat del plec de descàrrec de la CEOE: la responsabilitat social no és només de les empreses, també de les administracions públiques, i que no es pot demanar a altri que prediqui el que no practica.

Seguiu llegint >>>

"Amor perro"

Per Rosa Alonso. Habitualment no faig cas de les estadístiques ni dels estudis de mercat que encarreguen certes organitzacions. Sempre he pensat que si jo treballés en una d’aquestes empreses, faria el possible per a “complaure” la meva clientela.

Ahir vaig llegir un article confeccionat per la CECU (Confederació de Consumidors i Usuaris) on s’afirma que tan sols 4 de cada 10 persones canviarien la seva opció de compra basant-se en la RSE. Si ho comparem amb l’informe de Forética sobre l’estat de la RSE 2006, on es diu que 9 de cada 10 persones estarien disposades a negar-se a consumir productes d’empreses irresponsables… no quadra.

No em quadra que els dos parlin en condicional. Parlem de realitat...

Des de la meva experiència sé que les opcions de compra no es “mediten” tant. Al menys a Espanya. Vas pel súper i allò que està d’oferta, al carretó!! Pel que és més car valorem qualitats, terminis d’entrega, avantatges fiscals… però això de què l’empresa sigui responsable… vaja, a no ser que “cremi boscos”, se segueix comprant!!

El problema no està en el consum. El problema de veritat està en les mateixes empreses. La RSE és quelcom que passa “inadvertit”. Desapercebut. No existeix transversalitat en l’acció i no es comunica suficientment.

Potser es peca de no tenir ambició. Avui, a Espanya, sembla que pujar-te al tren de la RSE doni “vergonya”. I és per un sol motiu: molt del que s’ha fet fins el moment no ha estat exemplar (com hauria). Ha estat, en alguns casos de ressò, penós.

La RSE corre el perill de perdre el seu significat real (que, a hores d’ara no té consens) i convertir-se en un autèntic “amor perro”.


POSTS RELACIONATS: La ciudadanía no las ama / La responsabilidad social como maquillaje de mercadeo / La venganza de la (ir) responsabilidad social de la empresa / Promociones de bajo vuelo / El sinsentido del 24-N, Día Sin Compras

CATEGORIES RELACIONADES: Consumo Responsable / Mercado: clientela, proveedoras y competencia / Estudios y análisis

Seguiu llegint >>>

Microsoft es busca problemes amb indígenes xilens mentre segueix obviant el català

Per F. Xavier Agulló. La veritat és que vista la poca sensibilitat de l'empresa de programari nordamericana per la llengua catalana, sobta de veure una notícia com aquesta: "Microsoft presenta a Xile una versió del sistema operatiu Windows en la llengua del poble maputxe", llengua que lluny de ser minoritària és parlada per unes 400.000 persones. El poble maputxe, poble indígena que habita bàsicament al centre de Xile, també és conegut com a araucà.

Microsoft va dir durant el seu llançament que volia ajudar als maputxes a abraçar l'era digital i que el programari en la seva llengua "obre una finestra per a què la resta del món tingui accés a la riquesa de la cultura d'aquest poble". Fins aquí molt bé, si no fos que això mateix no ho fa, per exemple, per als Països Catalans, i desperta dubtes respecte a la seva autèntica sensibilitat social. És a dir, Windows segueix sense ser una Finestra al món.

Però ara resulta que els maputxes de Xile acusen Microsoft de fer servir el seu idioma sense el seu permís... Des de la meva òptica de catalanoparlant em resulta certament paradoxal aquesta actitud dels maputxes, però fixeu-vos en un detall: "sense el seu permís". És a dir, que mai cap maputxe ha demanat a Microsoft dita traducció, segurament la seva visió cultural és diferent a la nostra.

És a dir, que Microsoft fa el que li dóna la gana, sense cap sensibilitat social ni diàleg amb els grups d'interès ni nacions del món. Microsoft tradueix el seu programari a una llengua d'una nació que mai no l'hi ha demanat, mentre que les nacions catalanes que duen anys demanant-li el mateix no aconsegueixen la mateixa resposta, tot i que la darrera versió del Windows XP efectivament ja la té, però tota la resta de productes. Segurament deu haver algun motiu desconegut darrera la seva decisió, però està clar que no és per sensibilitat social.

El consum és la millor manera d'exercir pressió sobre les empreses per tal que actuïn amb sensibilitat social. És a dir, si el consum fos responsable i penalitzés les empreses que no etiqueten o desenvolupen productes en la nostra llengua us puc ben assegurar que tindrien sensibilitat social.

El consum socialment responsable (CSR) implica fer pressió a les empreses per tal que actuïn tal i com el consum vol, ja sigui sota criteris socials, mediambientals o culturals, com és el nostre cas. I és el mecanisme que cal adoptar, conscienciem-nos i actuem afavorint les empreses que actuen amb sensibilitat social, i segur que aconseguirem una normalització de la llengua catalana al món del consum massiu, tot i que, al cas de Microsoft sigui més difícil degut a què gairebé no hi ha alternatives al mercat. En canvi, Nokia acaba d'anunciar que, per fi, introduirà la llengua catalana entre les 34 que actualment ja té. Ja era hora! Però no cal dir que no crec que massa consumidors i consumidores hagin triat altres marques com Alcatel o Siemens pel fet que introduïssin el català.

Per tant, no ens queixem si les empreses no ho fan perquè no els ho demanem per la via del consum i ho fem només a través de la reclamació pública de grups reduïts: han de percebre que tindran avantatges si ho fan o penalització si no és així. Són les regles del joc.

No als boicots, i sí als criteris positius en la compra, siguem responsables.


POSTS RELACIONATS: La culpa es de quién compra... mal

CATEGORIES RELACIONADES: Consum Responsable
Seguiu llegint >>>

L'Ecologia Industrial com a cicle de pol·linització responsable

Per F. Xavier Agulló. L'ecologia industrial forma part del cada cop més proper argot mediambiental a l'empresa (malgrat el nom, ja sigui industrial o de serveis). Té una part legislativa, doncs una part serà regulat, però a la vista de la propera entrada en vigor de la Llei de Responsabilitat Ambiental, és possible anar més enllà de la llei fent que un cost es converteixi en una inversió i fins en un benefici concret, d'aquells que agraden al món empresarial. Tant de bo tots els àmbits de la RSC fossin tan fàcils de fer entendre com aquest.

El dimecres dia 15 de novembre va tenir lloc a Nodus Barberà (Barberà del Vallès, Vallès Occidental) la jornada “Ecologia industrial per a PIMEs i estalvi de costos”, dins el marc de la cooperació empresarial i del segon cicle de jornades empresarials sota el paraigua del programa Xarxa d’empreses, precisament per fomentar, promoure i ajudar les empreses del municipi, independentment de la seva activitat, a assolir un alt grau de competitivitat a través de la seva cooperació i interrelació...

La jornada, de contingut pràctic i enfocat a un públic variat i format per empresariat i representació d’administracions públiques, ha comptat amb la presència experta de François Guisan, director d’ADS, Sustainable Development Consulting (www.adsdevelopment.com), empresa dedicada a donar solucions definitives, reproduïbles i viables per reduir costos en pro del medi ambient, de Xavier Martí, responsable de l’àrea d’estudi de la Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i cap de fila del projecte ECOSIND (www.ecosind.net, projecte finançat per la Unió Europea) i, finalment, amb Quim Cooper, gerent de l’empresa JQN energies renovables (www.jqnenergies.com).

François Guisan, sota el títol Els conceptes de l’ecologia industrial i els seus avantatges per a la PIME ha introduït un nou concepte de visió dels cicles industrials, que històricament s’han basat en una òptica lineal, on les empreses es proveeixen inicialment de l’entorn mediambiental i al final de la cadena n’expulsen els residus. L’ecologia industrial en canvi introdueix un context circular, on els residus o emissions d’unes empreses són matèries primeres o energies per altres, independentment de l’activitat que facin les empreses, i normalment sota unes condicions de proximitat geogràfica.

Precisament l’entrada en vigor de la nova Llei de responsabilitat ambiental introdueix obligacions però també oportunitats a les empreses, fa entrar a les empreses el que abans n’estava fora. L’ecologia industrial és precisament la gran oportunitat per les empreses davant la nova llei, creant una simbiosi entre processos productius i entre aquests i l’entorn. Ha posat com exemple el de la ciutat danesa de Kalundborg, on fangs, vapors, aigua, sofre i tota mena de residus es valoritzaven entrant en altres processos productius. Només aquest projecte genera un estalvi en emissions de 175.000 Tn de CO2 anuals, que si haguessin de ser compensades caldria que es plantessin aproximadament 1.750.000 arbres cada any.

Per tant, és com un retorn a l’economia del bescanvi, on el que no vol una part és valorat per una altra, amb beneficis econòmics evidents per les empreses i, no cal dir-ho, per l’entorn. En aquest punt ha fet esment de la Borsa de Subproductes de Catalunya, projecte ja actiu des de fa un temps.

Per la seva part, Xavier Martí ha parlat d’Iniciatives i ajuts des de les administracions públiques en pro de l’ecologia industrial, exposant especialment el projecte ECOSIND, que finançat per la UE pretén la creació d’aquestes sinèrgies empresarials i ambientals. Martí afirma que cal planificació per part dels ens territorials, però alhora cal una gestió per part de les empreses. La legislació per si sola no pot resoldre problemes que sovint són externs al sistema industrial i no n’és ell l’únic culpable.

Ha assegurat que “complir la llei és un cost, però anar més enllà de la llei amb l’ecologia industrial genera beneficis econòmics segurs”. Recomana la creació d’ens gestors integrals als territoris, ja siguin a nivell inferior o superior al local (polígons industrials, municipis o comarques), que pugui dissenyar els corrents de residus i de consums de la zona i gestionar correctament la confidencialitat respecte als residus i consums de les empreses per facilitar la circularitat i generar confiança.

Ha fet èmfasi en què si bé té beneficis clarament privats i per tant són les empreses les que cal que mostrin voluntat, també hi ha un benefici públic molt explícit, i per tant les administracions públiques han de finançar aquests projectes, cosa que de moment ara per ara no es produeix.

Finalment, la intervenció de Quim Cooper ha girat a l’entorn de L’ecologia industrial i l’estalvi de costos a la pràctica. Experiència sobre l’aplicació pràctica a l’empresa, i ha introduït els conceptes i aplicacions de diverses energies renovables, com la biomassa o la solar tèrmica i la fotovoltaica.

Com a exemple, val a dir que l’ús de biomassa com el pelet (restes forestals tractades) com a font per produir escalfor és actualment un 50% més barat que amb fonts no renovables com el petroli. És a dir, ja no s’està parlant només de responsabilitat ambiental, sinó de beneficis econòmics evidents per la PIME.

Les PIMEs a més, tenen la possibilitat de col·laborar per assolir les sinèrgies necessàries per assumir inversions que sovint tenen un retorn a mig i llarg termini com, per exemple, col·laborant per la instal·lació d’un sistema energètic basat en energia fotovoltaica, que permet a l’empresa ser autosuficient i vendre, a un 500% del preu de mercat de compra actual, connectant-se a la xarxa d’operadores elèctriques.

L’ecologia industrial a la pràctica, la cooperació en pro del medi ambient i... del benefici empresarial. És a dir, no s'hi val a dir que per ser una PYME no es pot anar més enllà de la llei, ans al contrari, apareixen més possibilitats de cooperació. Com aquelles abelletes que anant de flor en flor van pol·linitzant altres flors generant cicles ambientals virtuosos. L'ecologia industrial és un cicle de pol·linització.

POSTS RELACIONATS: Compense sus emisiones de co2 con estufas limpias en honduras / ¿Y si las centrales obreras o sindicatos cambiasen sus objetivos? / A por el pico y la pala

CATEGORIES RELACIONADES: Desarrollo sostenible / Medioambiente / PyMES / Entrevistas / Legislación

Seguiu llegint >>>

No té preu

Per Rosa Alonso. En la majoria d’organitzacions mitjanes i petites del tercer sector està bastant estesa una idea generalitzada sobre els convenis amb empreses: segons aquestes organitzacions, les empreses només ho fan per la seva imatge i sense pensar en el projecte que es durà a terme. Anomenem-les “desconfiades”.

Hi ha algunes ONGs, en canvi, que venen la seva pell al millor postor. A aquestes no els preocupa (o sembla no importar-les) el background de l’organització empresarial amb la què comencen un nou camí com a sòcies. A aquestes les anomenarem “atípiques”.

Bé, doncs ni una cosa ni l’altra... ajuden a l’evolució global.

Si alguna “desconfiada”, signa un acord de col·laboració amb alguna empresa (que pot ser que tingui una filosofia filantròpica, sense més) pot convertir-se en un camí tortuós i totalment improductiu.

Si són les “atípiques” les que segueixen signant sota aquestes condicions, les seves sòcies i projectes poden veure’s fortament tocats per la incredulitat general.

Per tant:

Allò més important d’aquestes col·laboracions “ONG-Empresa” és l’aprenentatge que se’ns dóna. Entendre que les empreses poden voler transformar la seva manera d’entendre’s i que les ONG no sempre tenen l’etiqueta d’excel·lents, no té preu.


POSTS RELACIONATS: Carpe diem / Las ong son empresas / Ong y la falta de transparencia / La pérdida de la inocencia del tercer sector

CATEGORÍAS RELACIONATS: Tercer Sector / Comunidad, acción social y mecenazgo
Seguiu llegint >>>

Canviar el món no és cap utopia

Per F. Xavier Agulló. Albina Ruiz, emprenedora social d'Ashoka impulsora del projecte Ciudad Saludable ha visitat Terrassa convidada per Foment de Terrassa, l'agència de desenvolupament local de la ciutat. L'empresa pública, que gestiona el viver d'empreses de la ciutat, no només impulsa l'emprenedoria empresarial, sinó que aposta també per la introducció de la responsabilitat social en els nous negocis.

Només quan havia llegit el llibre Cómo cambiar el mundo. Los emprendedores sociales y el poder de las nuevas ideas de David Bornstein, i quan vaig conèixer un altre emprenedor social, Rodrigo Baggio de CDI per la inclusió digital, m'havia emocionat tant. I és el que el moviment de l'emprenedoria social, més enllà de ser grans idees amb gran capacitat per a ser dutes a terme, és impulsada per persones que transmeten una il·lusió i una passió extraordinària per canviar el món, perquè ells i elles ho estan fent ja, no és cap utopia.


POSTS RELACIONATS: Un Premio Nobel para la responsabilidad social / Clubes de trueque en la Argentina: sobrevivir a la crisis y al individualismo

CATEGORIES RELACIONADES: Emprendimientos sociales Seguiu llegint >>>

Abstenció irresponsable: felicito al 2,03% de persones que han votat en blanc

Sovint hem destacat en aquest blog el paper que, a part dels sectors empresarial, públic i tercer sector, tenen els altres agents socials, com els mitjans de comunicació i la ciutadania. Els dos mecanismes més poderosos d'aquest darrer grup són el consum, premiant la responsabilitat i castigant la irresponsabilitat, i l'exercici del dret de vot en les eleccions democràtiques.

D'aquestes elecciones al Parlament de Catalunya del 2.006 m'agradaria destacar una dada: 60.025 persones han votat en blanc, un 2,03% del total de vots emesos, que representen més del doble de pes en percentatge que en les darreres elecciones al Parlament de Catalunya del 2.003. D'altra banda, l'abstenció ha augmentat en 6 punts. Només un 57% de les persones amb 'dret' a vot l'han exercit. Tot i l'augment del vot en blanc, està clar que la majoria ha optat per no participar de la democràcia. En qualsevol cas no són xifres exclusives de nostre país, és una dada comuna a la majoria de democràcies occidentals.

En moments com aquest, els qui defensem l'activisme des de tots els sectors i agents socials per a canviar el món, no podem fer altra cosa que entristir-nos per la irresponsabilitat dels qui resten a casa que, no ens enganyem, seran els primers en queixar-se de com de malament van les coses. I què han fet ells i elles per a canviar el món?

I en moments de ràbia com aquest, pensem en aquells que reclamen regulació quan no hi ha responsabilitat. Pensem en aquells països llatinoamericans que, com al Perú, el vot és obligatori per llei. El càstig en aquests casos és, entre altres, el no poder treballar en l'administració pública, rebre determinats ajuts o beneficiar-se de determinats serveis públics. I pensem en quins drets tenen els qui no participen de la democràcia i si tenen o han de tenir els mateixos que la ciutadania responsable que compleix amb la seva obligació... perdó, dret.

No sóc partidari en general de la regulació de la responsabilitat social, la responsabilitat en tot cas és voluntària, però moralment obligatòria. El tercer sector per sí sol no pot canviar el món. El sector públic per sí sol tampoc no pot. L'empresa per sí sola, quan se'n convenci de què hi surt guanyant, tampoc. I tampoc l'acció de mitjans de comunicació o de la ciutadania per sí soles. És l'acció conjunta la que pot canviar-ho. Abstenir-se de votar és ser irresponsable, no hi cap excusa per no fer-ho: felicito al 2,03% de persones que han votat en blanc.


POSTS RELACIONATS: La culpa es de quién compra... mal

CATEGORIES RELACIONADES: Consumo responsable / Sector público Seguiu llegint >>>

Sense alternativa al transport privat

Val a dir que darrerament no sóc massa responsable socialment pel que a transport públic respecta, i tampoc no sóc especialment famós per la meva puntualitat. Però és que em molesta molt és arribar tard un dia que aconsegueixo anar aviat i agafo el transport públic, i això darrerament s’està produint de forma massa habitual als trens de rodalies de Barcelona davant la que ja és, perquè no pot ser altra cosa, clara incompetència en la gestió de les infraestructures ferroviàries a Catalunya (les de la RENFE vull dir, és clar). El traspàs de les competències a la Generalitat de Catalunya inevitablement duria a una millora, bàsicament per un motiu: les queixes de l’usuariat no són escoltades per ningú a Madrid ni causen malestars polítics, cosa que si estiguessin gestionats des d’aquí, amb proximitat a les necessitats socials, us ben asseguro que ens encarregaríem tots plegats de què algú pagués preu polític. Els efectes dels grups de pressió són directament proporcionals a la proximitat geogràfica, i sinó pensem en l’avenç de les polítiques de concertació social en la política pública local.

Si volem promoure l’ús del transport públic, i això afecta el benestar mediambiental de tota la ciutadania, hem de tenir cura que l’alternativa al transport privat que proposi la gestió pública sigui viable. Si no us fa res, jo seguiré utilitzant sempre que pugui el transport privat, que em genera menys problemes, fins que la classe política ens arregli el problema del transport públic. Això sí, no a qualsevol preu: em sento responsable de pagar per les emissions de CO2 que genero amb el cotxe, però ara per ara m’és més fàcil de neutralitzar els efectes negatius a través de Climate Care (pagar per Tn de CO2 generades a l’any) més que no pas utilitzant el tren d’incompetències de la RENFE.

POSTS RELACIONATS (Ed. General): Compense sus emisiones de CO2 con estufas limpias en Honduras / Cojamos pala y pico

CATEGORIES RELACIONADES (Ed. General): Medioambiente / Sector público / Desarrollo sostenible

Seguiu llegint >>>

Ashoka impulsa l'emprenedoria social a l'Estat espanyol

Ashoka ha fet ja públics els noms dels cinc projectes de l'Estat espanyol, tres d'ells dels Països Catalans, que han merescut el seu suport en el desembarcament del projecte de Bill Drayton a Europa occidental: Jean Claude Rodríguez-Ferrara (Desarrollo Comunitario), Vicki Bernadet (Fada), Raúl Contreras (IUNA), Isabel Girao (A toda vela) i Antonio García Allut (Lonxanet).

Tots els projectes d'emprenedoria social premiats, a part de complir amb els cinc requisits d'Ashoka força exigents, compleixen com a mínim el fet de partir d'una idea molt innovadora i una capacitat de dur-la a terme molt poderosa. Ashoka de fet calcula que hi ha, aproximadament, un projecte d'emprenedoria social per cada milió d'habitants i any.

La capacitat d'un projecte d'emprenedoria social per a canviar el món queda prou palesa en el recentment nomenat Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus, pel seu projecte de Banc per a les persones pobres.

Des de Blog Responsable volem felicitar-los i desitjar-los el més grans dels èxits empresarials en els seus objectius socials.


POSTS RELACIONATS A ED. GENERAL: Un Premio Nobel para la responsabilidad social

CATEGORIES RELACIONADES: Emprendimientos sociales Seguiu llegint >>>

El Barça del Mil·leni

Blog Responsable Ed. General: El Barça del Milenio. El futbol són passions versus milions, manipulacions i extorsions. Per això, per un cop, quan Barça i UNICEF acorden lluitar conjuntament pels Objectius del Mil·leni cal parlar, per fi, de futbol responsable

>>> Seguiu llegint (en castellà) Seguiu llegint >>>

Més Dones

Blog Responsable Ed. General: Més Dones. L'entrada ens parla del Fòrum de les Dones de Mercosur i de la seva implicació amb la Responsabilitat Social.

>>> Seguiu llegint (en castellà) Seguiu llegint >>>

Aprendre a parlar de nou

Em contaven fa un temps que en una convenció de venedors (sic) en el sud dels EEUU, que havia de tenir un títol com "Convention of salesmen (sic)..." del sector que fóra, va haver un dia una certa polèmica amb el material editat, doncs estava clar que no només hi havia els men, també hi havia les woman... i ací es va fer bona. He de reconèixer que no m’havia adonat que també l'anglès pateix dels típics problemes de gènere de les llengües llatines. Van tenir la sort finalment de comptar amb la inestimable assistència de salespeople.

Treballant en projectes de responsabilitat social es té la sort (crec que sempre és sort) d'estar sempre en l'ona de les noves tendències socials. Quan en un projecte per a una administració pública es va imposar a la concurrència com a element a considerar en la redacció de documents una guia de llenguatge no sexista, no crec que tingués realment idea del seu abast. De fet semblava un enfarfec, però comptàrem això sí amb la inestimable ajuda d'una associació. I encara fent un cert esforç en la redacció prèvia, passa com amb la correcció ortogràfica i gramatical de textos: hi ha més roig que negre. I ací sembla que t'han canviat l'informe... I és que de cop i volta desapareixen els clients (sic), els proveïdors (sic), els treballadors (sic), els empresaris (sic),...fins i tot els funcionaris (sic)!! I és que un (sic) té la sensació que tot va a ser més complicat: els/les clients/as, els treballadors i treballadores, els/les empresaris/as, les funcionàries i funcionaris...

I això em va passar, amb la percepció fins i tot de certa molèstia per la nostra banda. Però a poc a poc t'adones que hi ha una altra manera de mirar, pensar, fer servir les paraules. Perquè és una sort poder comptar amb paraules com: la clientela, la proveïdoria, el personal o plantilla, l'empresariat,... i, per descomptat, el funcionariat. I a poc a poc vaig anar construint el meu propi vocabulari no sexista, en el que acaba sent una recerca divertida i apetitosa, com quan aprens a parlar.

I aquestes aventures, gens eixelebrades, són del més agradables per a qui tenim la sort de gaudir amb els menuts grans canvis. Amb el temps et comences a adonar com en els mitjans de comunicació encara són sexistes en el seu llenguatge (encara que siguen dones les que parlen o escriuen), com la publicitat, els comerços, les pròpies dones en general,... I és que comences a gaudir de la bellesa d'un llenguatge sensible a les diferències (i igualtats). Comences a gaudir de l'aprendre a parlar de nou.

I disculpeu-me, si se m'ha colat algun sexisme, tots els usuaris del blog... vull dir tot l'usuariat... Ep! que no existeix el terme...? Bé, estic segur que la sensibilitat social bé mereix una nova entrada en el nostre diccionari social, oi? Seguiu llegint >>>