El perquè de la miopia galopant de les patronals espanyola i catalana

Per F. Xavier Agulló. No és pas recent la negativa de les patronals a assumir la RSC com un tema amb presència social i mediàtica. Per això no ens ha d'estranyar que la CEOE del Sr. Cuevas s'hagi oposat a què la responsabilitat social formi part dels criteris en la contractació pública.

És cert que la RSC és en sobretot difícil de valorar perquè parla sovint d'intangibles i és cert que els sindicats han fet de la RSC el cavall de batalla contra l'empresariat desprestigiant el concepte.

Però un servidor no pot deixar de quedar-se embadalit per les simpleses que argumenta ara contra la RSC: diu que perjudicarà sobretot a les PIMES (em pregunto des de quan la CEOE s'ha preocupat del teixit productiu que més ocupació crea a l'Estat) i que introduir clàusules socials en la contractació pública va contra el principi de voluntarietat de les organitzacions (com si la voluntarietat de les empreses estés per sobre de la voluntarietat de les administracions).

La discusió entre si la RSC és cosa de grans empreses o de PIMES és un debat estèril àmpliament superat, amb la qual cosa demostra que el dia que es van asseure per redactar el document van demanar, en lloc de pizzes i refrescos, un bon pinso d'aiguardents i cigarretes d'herbes holandeses per tal de veure qui deia més insensateses. Tota una manca de respecte per la cada cop més creixent comunitat de persones que saben de què va la RSC, comunitat de la que pel que es veu no en formen part.

Val a dir però que cal fer una crida a la responsabilitat, valgui la redundància, d'altres agents socials com els sindicats i els grups de pressió (ambientalistes i altres), que amb la seva actitud y utilització partidista de la RSC han espantat l'empresariat.

Ara bé, quedem-nos també amb l'única veritat del plec de descàrrec de la CEOE: la responsabilitat social no és només de les empreses, també de les administracions públiques, i que no es pot demanar a altri que prediqui el que no practica.