Quan l'empresa defensa un client i no un treballador

Per F. Xavier Agulló. Al Port de El Masnou s'ha viscut un d'aquells incidents lamentables i irresponsables que demostren que la clientela segueix sent la màxima prioritat de les empreses, o d'algunes d'elles. Quan en Jaume, un cambrer, va replicar a un client ebri que li va canviar el nom a 'Jaime', el client li va etzibar 'catalán de mierda'. A en Jaume li ha caigut una setmana de suspensió de sou i feina, i el client amb la panxa plena. La propietària del restaurant Coloma, Carmen Artés, encara es vanta de la mesura.

Són encara majoria les empreses que no han comprès el canvi de paradigma, allò de "el client sempre té la raó" ha passat a ser un plantejament arcaïc, ara mateix una empresa no pot orientar-se només a un sol grup d'interès, i menys encara en un tipus d'activitat, la restauració, on l'actiu principal de la qual són les persones.

Sembla que encara ens trobem en l'època en què el personal d'atenció a la clientela ha de suportar tota mena de vexacions: recordo aquelles imatges de pel·lícules americanes en qué un client pessiga el cul de la cambrera, i aquesta ha d'aguantar-ho perquè "és el client". Seguiu llegint >>>

Greenpeace: molta testosterona, poca sensibilitat

Per F. Xavier Agulló. Greenpeace va realitzar ahir un nou i excitant exercici de testosterona activista, ocupant una de les grues de la Sagrada Família per a colocar-hi tres pancartes.

El cert però és que una d'elles era la traducció al castellà de l'anglesa 'Save the climate', per tant 'Salvad al clima'. Com es pot veure al bloc que va retransmetre en viu l'activitat, hi ha hagut molta polèmica sobre la qüestió de què l'entitat fos tan poc sensible amb la realitat cultural d'on actuava. Li comentaven a en Josep M. Canyelles que passava caminant per sota que "l'important és el missatge", ell els responia amb molt criteri que "Si ho haguessin penjat menors d'edat també? Si la lona fos de PVC també? Si per entrar haguessin hagut de fer una acció violenta també? No tot s’hi val!".

El cert és que si a això hi afegim que els llocs web de Greenpeace a Canadà, Suïssa, Bèlgica o Finlàndia et permeten de triar els diferents idiomes que s'hi parlen, el de la secció espanyola només és visitable en castellà. Per tant, hi ha quelcom de polític o de visió reduccionista, i més si pensem que l'entitat té seu a Madrid.

Tampoc serveix que diguin que era un 'acte adreçat a tot el món', sabem de sobres que el món que ha de decidir sobre el canvi climàtic, i que és reunit a Barcelona, no parla precisament castellà. Per tant, l'ús de la segona llengua responia només a un criteri de què era Greenpeace España qui organitzava l'acte. Sembla lògic doncs pensar que el segon idioma ha de cercar la complicitat de la comunitat local on té lloc l'ocupació, i no fou així. Greenpeace no sembla que tingui la sensibilitat necessària per defensar la lluita contra el canvi climàtic.

És per això que m'he donat de baixa de Greenpeace España, a l'espera que corregeixin els seus errors o l'entitat es comprometi a millorar aquest punt en el futur. La fi no justifica els mitjans. Seguiu llegint >>>

Treballar al comerç i conciliar

Portar a l'àvia al metge o anar a buscar un vestit a la tintoreria pot ser molt complicat si es treballa al comerç. Per això, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Rubí posen en marxa una prova pilot: regalar xecs-servei als comerciants i a qui treballa en el sector perquè els puguin fer servir per 'comprar' serveis esporàdics que hagin de fer en horari laboral.

El xec-servei és un servei en forma d'ajut econòmic que permetrà als comerciants conciliar la vida laboral i la personal. De fet, servirà perquè, mentre el comerciant treballa, una tercera persona li faci una gestió personal. Concretament, es tracta de serveis d'atenció a les persones o a la llar, serveis domèstics de cura i atenció de familiars, o gestions ordinàries i burocràtiques que no s'hagin de fer de manera presencial per l'interessat.

Pel que fa al funcionament, la Federació d'Associacions de Comerciants de Rubí és l'entitat que distribuirà els xecs. Si s'és propietari d'un establiment comercial, de restauració o d'una empresa de serveis, es recollirà el xec directament a la federació; si s'és treballador, s'aconsegueix el xec amb una autorització signada del propietari del negoci. Pel que fa al número de xecs que es repartiran, si l'establiment forma part d'alguna de les associacions de comerciants de Rubí, es repartiran sis xecs per establiment amb un valor de vuit euros/xec. Si l'establiment no està associat, tindrà sis xecs amb un valor de quatre euros/xec. La iniciativa entén que s'utilitza el xec quan la necessitat personal del comerciant coincideixi amb l'horari comercial de l'establiment o quan el xec pugui estalviar desplaçaments que no permetin complir amb l'horari comercial o laboral. Es preveu repartir, en aquesta prova pilot, 675 xecs de vuit euros/xec i 400 xecs de quatre euros/xec.

Font: Diputació de Barcelona Seguiu llegint >>>

La culpa autèntica de tanta corrupció política a l'Estat

Per F. Xavier Agulló. Ara sí ara no es van fent públics casos de corrupció urbanística política "d'alt nivell" arreu de l'Estat. Més enllà d'anàlisis prou encertades d'objectius amagats (hem pogut llegir p.e. sobre confabulacions entre Garzón y PSOE contra les regions on governa el PP o on com a Catalunya hi ha desafecció cap l'Estat), el cert és que aquí no se n'escapa ningú.

Ara es parla de fer una llei d'economia sostenible, la bestiesa més gran que la classe pública pot fer, i és que posa de manifest que durant dècades a Espanya no hi ha hagut un model "d'economia sostenible". Només s'ha comptat amb el sector de la construcció per generar llocs de treball no qualificats, crear riquesa artificial, especulació, ingressos per les arques municipals i, sense cap mena de dubte, per a butxaques més particulars.

Així doncs el fet que ara surtin casos de corrupció urbanística respon simplement a la irresponsabilitat política d'anys i anys a l'Estat. Poden sortir tants noms com vulguem, però qui realment hauria de seure als bancs d'acusats són els responsables últims del vaixell que ara naufraga per tot arreu: González, Aznar i Zapatero haurien d'anar a la garjola, són per cadena jeràrquica els responsables últims de tot plegat.

I volem assolir una societat responsable? Seguiu llegint >>>

L'endogàmia de la cultura condueix a casos com el del Palau de la Música

Per F. Xavier Agulló. Pocs àmbits socials hi ha tan endogàmics com el de la cultura. Molta gent es pot preguntar com pot acabar una entitat tan emblemàtica com la del Palau de la Música Catalana en un embolic com el de Fèlix Millet. La resposta sembla ben clara: el món de la cultura no hagués acceptat mai gent de fora de "la família". Així és com personatges com Millet es perpetuen en un món endogàmic que els legitima.

L'endogàmia cultural fa que tot es podreixi, que no corri l'aire ni l'aigua neta. No cal alçar el clam al cel per casos com el de Millet, és d'una retòrica bastarda perquè no podria ser d'una altra manera. Els personalismes, el món clos de la cultura, el paper omnipotent de la burgesia catalana en aquest món, fa que no pugui ser d'altra manera.

Ara el món cultural (no dic ja el social o general) es posa les mans al cap, però és que era el resultat evident davant d'una existència de "famílies" culturals i burgeses. La responsabilitat cultural passa per la transparència primer de tot, és ben clar, però el que no sembla que s'hagi assumit de manera tan clara és que la cultura no ha de ser propietat d'aquestes famílies que mantenen el món cultural en l'endogàmia perpètua i els cercles reduïts.

Si s'ha parlat tant de la necessària professionalització del món del Tercer Sector, més encara hauríem de parlar de la del món cultural, amb gent de fora experta en gestió, no sotmesa al sentiment corporativista de propietat que sent la burgesia catalana vers la cultura.

La responsabilitat cultural passa doncs per l'obertura vers la societat, la gestió transparent, fora de personalismes i endogàmies, més encara en un moment on el mecenatge cultural és en retrocés respecte al suport que reben altres àmbits socials. El mecenatge cultural vol mantenir perfil propi respecte la responsabilitat social, i això... no pot ser. Seguiu llegint >>>

Espanya: oasi europeu de la simbologia nazi

Per F. Xavier Agulló. Europa va aprendre dels errors passats, i per això en la majoria de països és prohibit exhibir simbologia nazi. Espanya en canvi sembla no haver après res. Bona part de la classe política espanyola segueix estant vinculada amb personatges rellevants al règim franquista.

Que representants de tots els grups polítics europeus de tots els colors (socialista, popular, liberal, etc.), es posin d'acord en condemnar que a Espanya es segueixi permetent l'exhibició de símbols nazis i feixistes, i que grups pronazi com la Falange siguin legals (més tenint en compte que hi ha una llei de partits que ha il·legalitzat partits que donen suport a la violència a Euskadi) i a més puguin manifestar-se el mateix dia en què té lloc una consulta popular, familiar i festiva a Arenys sobre la independència de Catalunya, és molt representatiu.

Europa ha caminat vers la consecució d'una societat responsable, que ha après d'errors del passat i manté l'equilibri social que sempre és tan difícil. En canvi, a Espanya és intocable tot allò que fa referència al passat feixista. La societat responsable és impossible. Seguiu llegint >>>

L'Ajuntament de Sabadell publica un catàleg sobre la plataforma d'entitats locals que treballen per a la inserció laboral de col·lectius desafavorits

L'Ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch, ha publicat un catàleg sobre la plataforma del tercer sector de Sabadell, VÀLUA, persones en acció. Aquesta plataforma és una taula de trobada formada per l'Ajuntament de Sabadell, representat pel Vapor Llonch i Serveis Socials, i actualment 16 entitats sense afany de lucre de la ciutat. Vàlua treballa des de l'any 2001 per millorar la qualitat de vida de col·lectius amb especials dificultats a través de la inserció sociolaboral.

El catàleg recull la informació més destacada sobre cadascuna de les entitats integrants de la plataforma, així com dels productes i serveis que poden oferir a les empreses. L'objectiu del catàleg és ser un instrument de consulta pràctic per les empreses que per promoure la igualtat d'oportunitats o fer una aposta per la Responsabilitat Social Corporativa vulguin contractar serveis o productes desenvolupats, per persones amb dificultats d'inserció social que requereixen especial atenció. Per exemple, el catàleg VÀLUA, Persones en Acció inclou informació dels serveis de manipulats, de disseny o serigrafia desenvolupats per persones amb discapacitat psíquica o servei d'hostesses de congressos i turisme a càrrec de persones d'ètnia gitana o de jardineria i de recollida de residus, a càrrec de persones amb especials dificultats econòmiques, laborals, socials i familiars, entre moltes altres coses.

El catàleg ha estat validat pels membres de la plataforma Vàlua en la reunió plenària celebrada recentment i en la qual es va tractar també altres temes com la planificació d'accions formatives per al segon semestre de l'any i la constitució de comissions de treball.


Membres de Vàlua, Plataforma del Tercer Sector

Actualment, les entitats que formen la plataforma són: Càritas de Sabadell, Associació de Persones Sordes de Sabadell, SIL-Taina (Fundació Atendis), SILF Vallès - Fundació Ecom, Salut Mental Sabadell, SCAI (Servei Ciutadà d'Acolliment als Immigrants), Associació Romaní Qualitat de Vida, Actuavallès, Centre Sara (Càritas Diocesana de Barcelona), Andi, Fundación Secretariado Gitano - Acceder, CIPO SCCL, Drapaires d'Emaus S.Coop.L, Escola Taller Xalest SCP, AVAN i Creu Roja. Seguiu llegint >>>

Impacte de l'espoli fiscal sobre una societat

Per F. Xavier Agulló. Ara que sembla que s'encamina vers el final el nou model de finançament de l'Estat espanyol, podem recordar les conseqüències per a una societat d'un mal finançament reiterat i històric.

D'entrada cal recordar que, en el cas català, el dèficil fiscal històric anual está entre els 15 i els 19.000 milions d'euros (entre el 7 i 10% del PIB segons els càlculs que s'agafin). Amb el nou sistema es reduirà en 2.000 M € el primer any, augmentant de forma progressiva fins als 3.800 M € el 2012. És a dir, una reducció d'entre el 20 i el 25% (d'aquí a quatre anys!), fet que significarà que el millors dels càlculs estigui el dèficit sobre el 5,25% i en el pitjor el 8%. Recordem que un tribunal alemany va resoldre que qualsevol dèficit per una regió (landers en el seu cas) superior al 4% podia considerar-se espoli fiscal (podeu consultar les dades concretes al web de l'Observatori del Finançament de Catalunya, tenint en compte que les dades del govern espanyol no són vàlides degut a què considera, en resum, que part de la despesa a la ciutat de Madrid cal repartir-la entre totes les regions per ser la capital, tot i que, per exemple, el funcionariat de Madrid només consumeix a Madrid).

Per tant sigui com sigui Catalunya i les Illes Balears seguiran en situació explícita d'espoli fiscal, i només el País Valencià en podria sortir en la banda baixa. Si ens en fem ressò en un espai dedicat a la responsabilitat social, és perquè l'espoli fiscal per una societat l'asfixia, i l'hi impedeix d'assolir fites de sostenibilitat. Si els mínims no es cobreixen, com pot anar una societat asfixiada i espoliada més enllà d'ells per esdevenir i assolir un camí sostenible en termes econòmics, socials o ambientals?

No es pot fer una política econòmica o industrial diferent de la central, no es poden proveir de més serveis socials d'acollida, per exemple, al major percentatge d'immigració rebuda, ni es poden fer polítiques de protecció ambiental que ens apropin a Europa. Fet i fumut, seguirem allà mateix. Seguiu llegint >>>

Adhereix-te al MANIFEST Pel MANTENIMENT i CREACIÓ de LLOCS de TREBALL de les PERSONES amb DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL o MALALTIA MENTAL als CET

Davant la greu situació en la què es troben els CET, la Coordinadora de Tallers ha cregut necessari posar de manifest els principis bàsics que han de regir per a defensar els drets laborals de les persones treballadores amb discapacitat psíquica.

És per aquest motiu que han fet públic el present manifest "Els drets laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual davant la situació de crisi dels Centres Especials de Treball".
___

MANIFEST
Pel MANTENIMENT i CREACIÓ de LLOCS de TREBALL de les PERSONES amb DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL o MALALTIA MENTAL
als CET sense ànim de lucre de Catalunya

La greu situació que estem vivint els Centres Especials de Treball sense ànim de lucre de Catalunya, ens obliga a denunciar el risc de pèrdua dels actuals llocs de treball que ocupen persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental i de la impossibilitat de crear-ne de nous.

Són molts anys de treball solidari i col·lectiu els que han fet possible una realitat que no només ha estat referència al conjunt de l’estat espanyol, sinó que, sobre tot, ha permès que moltes persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental disposin d’una feina digna que els permet avançar en l’equiparació en oportunitats, drets i obligacions. Més de 7.500 persones treballen actualment als CET que representem les entitats d’iniciativa social.

Ara, per causa de la crisi econòmica, però també per la manca d’actualitzacions en els suports de l’ Administració Pública al treball protegit -encara els mateixos que fa 25 anys- molts dels actuals llocs de treball perillen i impossibiliten la creació de nous per totes aquelles persones que en sol•liciten. L’alternativa per aquestes persones, és l’atur i la precarietat econòmica o ser atesos pels serveis socials amb un major cost per l’erari públic i, en qualsevol cas, una greu pèrdua de drets i qualitat de vida per a elles i les seves famílies.

Per tot això, demanem de forma immediata el compromís del nostre Govern de la Generalitat, per tal d’emprendre mesures urgents de reestructuració i revitalització del sector, donant suport al Pla de Reestructuració i revitalització presentat per la Plataforma dels Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social.

Fem una crida al conjunt de la ciutadania catalana i a les institucions públiques, agents socials i entitats del nostre país perquè es solidaritzin i facin seva aquesta causa.

Defensem el dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia menta.

Ammfeina, Associació Emprearial Apps, Coordinadora de Tallers per a Persones amb discapacitat psíquica de Catalunya, Federació Allem i Federació Apps

Barcelona, 28 de maig de 2009.

US ANIMEM A ADHERIR-VOS A AQUEST MANIFEST!!!!!!!!!!!!!

És tan senzill com que ens retorneu per email el text de l'aquest manifest amb el/s certificat/s que us podeu baixar degudament complimentat/s amb els dades que s'indiquen el/s mateix/os, a:

loli@lacoordi.cat (copieu el text del manifest i adjunteu-ne el certificat)

Us preguem en feu difusió entre les vostres empreses col·laboradores, organitzacions, proveïdors, entitats, amics i ciutadania en general del vostre entorn.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració Seguiu llegint >>>

La Diputació de Barcelona acull la primera sessió del grup de treball sobre el Codi Ètic de la Xarxa RETOS

El grup de treball sobre el Codi Ètic de RETOS, Xarxa de Territoris Socialment Responsables (TRS) va celebrar el 28 de maig a Barcelona, concretament a l'edific del carrer Còrsega, la seva primera trobada. La Diputació de Barcelona forma part de RETOS des del seus inicis i col·labora activament en diversos grups de treball, com el responsable de crear el document marc dels TSR, en el grup d'Avaluació o en la coordinació del grup del Codi Ètic.
RETOS és fruit dels treballs en el marc del programa "Equal" i es concreta l'any 2007, en les reunions de Burgos i de Ceuta, que van donar com a resultat la creació de la xarxa.

Un Territori Socialment Responsable (TSR) és el que cerca l'equilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals del mode de vida local, cercant una millor qualitat de vida per als habitants i els agents implicats, a través d'un enfocament de governança participativa. Un TSR veu en les característiques del territori una oportunitat única i diferenciada per avançar cap a un model de desenvolupament integrat i corresponsable.

Es refereix a territoris amb capacitat d'integrar en el seu desenvolupament a totes les parts interessades, tots els actors: els ciutadans, el sector financer, les empreses, organitzacions empresarials i sindicals, el sector educatiu, el tercer sector, els mitjans de comunicació, el sector públic, en un procés de canvi basat en la integració de múltiples iniciatives unides per una visió compartida del futur que desitgen. Atès que es treballa amb la triple estratègia del jo guanyo / tu guanyes / l'entorn hi guanya, (en anglès, win/win) aportant valors a les parts, els TSR aconsegueixen alinear els objectius dels diversos actors cap a un desenvolupament equilibrat, competitiu i sostenible.

La xarxa RETOS és actualment la única que existeix a nivell europeu, i el seu desenvolupament i els documents que genera són de gran interès per altres comunitats que treballen amb els mateixos objectius. Seguiu llegint >>>

En vaga

Per Rosa Alonso. M'he declarat en Vaga. Per a qui encara no s'hagi adonat, ho reafirmo.
Vaga de seminaris. Vaga de Jornades. Vaga de trobades.

Cada dia que passa, obro el correu i el llegeixo, faig una estadística. Tots els correus que m'arriben tenen a veure en major o menor mesura amb una trobada (futur, present o passat). Llavors em plantejo, és necessari anar?

Aquestes trobades serveixen per a veure'ns les cares les mateixes persones de sempre. Per a acabar en els grupets de sempre, amb les amistats/col·legues/contactes de sempre parlant del de sempre. Escoltant més del mateix.

Les ponències: “Que si fem això, que si la nostra estratègia és aquesta, que si l'exercici tal, o que si la memòria pasqual…”
Les persones: “Que si com et va a tu, que si això de la RSC és tal o com, que si ningú arriba al Core Business…”

O sigui, que anar per a veure com la RSC es trivialitza o es converteix en alguna cosa insubstancial i acabar amb la moral pels terres, o per a acabar decebuda veient que qui protagonitza les ponències té el mateix discurs après de sempre… doncs no vaig.

Perquè la veritat és que m’estimo més el face to face.

Aprofitar aquest temps que ens dóna la història per a trobar-me amb qui de debò sap el que és la responsabilitat, la igualtat, la justícia o el compromís. Dialogar, descobrir, contemplar, aprendre i escoltar a qui sembla no tenir dret a dir les veritats en llotges o butaques. Simplement persones titllades “d'idealistes utòpiques”. Persones que en les seves organitzacions i en les seves empreses desenvolupen de debò la RSC. Que se la creuen. Que la integren. Que la treballen.

M’estimo més aprendre de les realitats del dia a dia. De qui ho treballa a pols. Perquè mentre segueixi havent qui cregui que la RSC és una utopia, jo seguiré estant en vaga de trobades. Seguiu llegint >>>

Atur i administracions o acció i comunitat

Per Cris Pérez Vázquez. Les xifres d’atur esgarrifen. Les administracions financen les mateixes entitats que ens ensorren: bancs, indústria automobilística...

En aquests moments de crisi, la societat es reorganitza. Petits grups que relocalitzen la producció agrícola o artesanal o intercanvien serveis, productes i temps; cooperatives integrals, de consum, ciutats en transició... són alternatives reals a la crisi.

El cultiu extensiu, per exemple, sobreviu gràcies al consum local i als llocs de treball que generen. Quantes persones substitueix un tractor?

Ens sotmetem a un model de producció intensiu generador d’atur, deute i crisi? O ens organitzem en comunitats afins i superem aquesta crisi sistèmica?

Podem seguir a les cues de l’atur i esperar una solució. Però també ens podem unir per crear el nostre futur.

El Punt de Girona, Bcn i Terres de l'Ebre (10/05/09) Seguiu llegint >>>

Més ajuts a la cooperació internacional, malgrat la crisi

Per F. Xavier Agulló. Un estudi del Centre d'Estudis d'Opinió avala l'esforç català pel que fa a programes de solidaritat. El 86,4% de qui habita el Principat està d'acord que el govern de la Generalitat inverteixi en programes solidaris i cooperació a països empobrits, segons aquest estudi (pdf) del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), encarregat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Aquest percentatge s'escurça fins al 68% quan es recorda a les persones enquestades que ens trobem en plena crisi financera i en una situació de restricció pressupostària.

Segons l'estudi (llegiu-ne un resum ací (pdf)), la pobresa i les desigualtats són el primer gran problema mundial (45,5%); el 25% de les persones enquestades consideren que el més greu és la crisi, gairebé l'11% les guerres i el 7% el terrorisme internacional.

Això resulta de molt d'interès remarcar-ho atès que no fa massa l'ACCD va donar suport a la comunitat quítxua de l'Equador, fet que va suposar un allau de crítiques adduint que en plena crisi econòmica es dediquessin recursos a un país estranger. I és que la manipulació política i mediàtica va tenyir de grisos l'acció, potser perquè la va visibilitzar Josep Lluís Carod-Rovira que, com sabem, és un polític denostat pels mitjans de comunicació i, en especial, la caverna espanyola i els seus vincles llatinoamericans.

És bo que la societat catalana no s'oblidi que malgrat que nosaltres patim la crisi econòmica també ho fan, i segurament amb més cruesa, els països en desenvolupament. Seguiu llegint >>>

El Conselh Generau d'Aran i Vodafone contra l'absentisme escolar

Per F. Xavier Agulló. En societats cada cop més avaçades es perden els valors les regien quan eren més tradicionals. Drets adquirits amb esforç i suor com l'educació general subvencionada són cada cop menys valorats, no només per l'alumnat, sinó també per les famílies. El Conselh Generau d'Aran ha signat un conveni amb Vodafone per a facilitar la comunicació del professorat amb les famílies en cas d'absentisme escolar.

Recordo com de jove, quan vaig passar de l'Institut a la Universitat, el gran canvi fou que "passaven llista". Així, les visites durant el primer curs als diferents bars i gespes que circumdaven la Facultat era tota una aventura. Pero aviat te n'adones que és responsabilitat pròpia el que abans requeia en el professorat, t'ajuda a madurar.

Malauradament, ara ja ni tan sols el fet que "passin llista" a l'Escola o Institut són fets que convidin a formar-se. De fet, el problema és més gran quan ni tan sols moltes famílies tenen interès en què la joventut assisteixi a classe. Em puc imagina quantes de les famílies que rebran via SMS l'avís d'absentisme, es preocuparan de debò per l'absentisme. Seguiu llegint >>>

A long time ago

Per Rosa Alonso.

Exercici 1: Visualitzar el nostre paper en la dimensió de l'univers.
Exercici 2: Sentir que un tsunami passa per damunt, ens arrossega, ens neteja i ens purifica.
Exercici 3: Obrir la ment per a l'arribada de noves idees.

"A long time ago", vaig escriure el meu darrer post en aquest fantàstic BR.
Durant uns mesos d'intenses convulsions econòmiques, va invaïr-me el sentiment de fastig i el neguit. Fastig i neguit que he compartit amb “activistes responsables de pro" . Activistes amb convenciment i energia suficient per a seguir i no caure en aquesta prova-parany. Una vegada el sentiment evoluciona i arriba al capdavant, es transforma i arriba la compassió.

Compassió dirigida al comportament de les organitzacions humanes després d'observar la seva actitud en aquest moment de la història. Aquesta conducta humana que no ha evolucionat encara i està estancada en la crisi. Aquesta crisi que ennuvola i no deixa veure el bosc sencer. Només l'arbre que tenim davant.

És el moment de recarregar piles per a actuar amb energies renovades i preparar-nos per a l'arribada d'una nova era. És el moment de realitzar exercicis com els quals es proposen aquí. És el moment de preparar l'arribada de l'era dels valors significatius. Ni els inventats, ni els racionals. Ni els valors pensats ni els simplement estratègics. Els valors sentits. L'era on es realitzarà una purga de responsabilitat. No sé si passarà per una depuració de responsabilitats o farem com que no existeix memòria històrica. I això, ara, és el que més m'importa.

M'importa que no caiguem en l'oblit. No podem oblidar què està passant, què ho ha provocat o quines causes està tenint en tot el món. Tenir memòria és signe de responsabilitat. Tenir memòria per a distingir. Només coneixent els antecedents, podrem obtenir les respostes. Només pronunciant “A long time ago…” trobarem “… here we go”.

Seguiu llegint >>>

ENQUESTA: ¿Penseu que la limitació de velocitat a les entrades de les ciutats té un benefici ambiental?

Seguiu llegint >>>

Solucions per la crisi. Existeixen?

Per Cristina Almirall. En contra de l'evidència, i en aquests temps, sembla un atreviment parla de superar la crisi, doncs si bé és palpable que estem vivint-la en el cos i en les butxaques, com el terreny de les solucions queda fora d'allò demostrable, és polèmic, i roman, doncs, en allò que és opinable i ideològic.

Estareu amb mi que per molt bones intencions que tinguin les propostes i solucions de la crisi, el cert és, que serà el temps que dirà si són adequades o no.

Com sabeu, per algunes persones, però, la crisi és una gran oportunitat per repensar les coses de nou. Per tornar a començar i no caminar sobre les mateixes petjades. Aquest cop sí, apel·lant d'un cop, exigint si fa falta, la nostra responsabilitat individual i col·lectiva.

De fet, tothom havia presagiat que la crisi arribaria trontollant el sistema de valors, però el que no es sabia és que els homes i les dones del sistema financer es transformarien en “llops per a la Humanitat” i que si bé sabríem les causes i per quès de tot plegat, no sabríem quan sortiríem de la crisi, ni com.

De moment aquesta crisi amenaça a moltes persones, i serà difícil que al 2010 puguem acabar amb la pobresa i l'exclusió a la UE. Sinó tot el contrari, de ben segur i tristament, l'augmentarem.

Així doncs i davant l'atur, les dificultats de les persones i empreses, les angoixes de les persones que no arriben a finals de més i d'aquelles que viuen en situacions precàries. A la fi, davant tanta misèria i fam, costa comprendre que algunes persones tinguin en excés més del que necessiten i que al mateix temps es puguin injectar grans sumes de capital als bancs, però que aquestes encara no hagin arribat a les famílies i empreses.

I és clar, lògicament costa comprendre que es retallin les ajudes socials i les de la cooperació.
La idea sola és desastrosa: en temps de bonança econòmica la gent rica han acaparat més riqueses i la pobra més pobresa.

I això malgrat que la coherència ens digui que si volem ajudar-nos a nosaltres mateixos i fer-nos persones més fortes i créixer, també hem de mostrar solidaritat amb l'entorn.

Però, tot i així, existeixen persones que han fet de l’avarícia, l'engany i egoisme una boca molt perillosa difícil d'alimentar, que ens ha avocat a una situació complicada i complexa de la que sembla fàcil ensortir-se'n amb la teoria, però difícil a la pràctica.

De ben segur, per trobar solucions compromeses, ajudaria recórrer a la classe intel·lectual, economistes influents, representants i professionals d'entitats sense afany de lucre, empreses i altres agents socials, classe política i econòmica, mitjans de comunicació, i ciutadania.

Però juga en contra, que la crisi estigui incrustada en algunes condicions humanes, que s'han acostumat a viure massa bé independentment de les conseqüències. Condicions que creuen que encara és suportable pel món que elles continuïn essent irresponsables.

El pitjor és que la crisi perdurarà si continuem vivint en aquest excés de malestar en la cultura, i si continuem abusant de d’individualisme, egocentrisme, i classisme; i mantenint la defensa de desitjos innecessaris que continuen fent que el sistema es centri en un consum excessiu, però poc responsable. Agressiu i abrasiu, ferotge i devastador, sempre. Massa depenent de vendes frenètiques i impulsives. Sovint.

Així les coses, ningú que conec entén per què perquè alguns tinguin molt altres han tenir ben poc. I fins i tot morir-se. O patir explotació. O haver d’anar-se’n de les seves cases.

Des de la meva perspectiva aquesta crisi, la del sistema financer, ha arribat per una manca de consciència en els productes posats al mercat pels bancs. Ha vingut per una manca de regulació en el comerç i en la banca i per una mala distribució de les riqueses. Per manca de transparència i control i massa interdependència en el sistema financer. Però sobretot la crisi ha vingut per un excés de supèrbia, vanitat i corrupció. I un exagerat laisser faire.

La crisi ha arribat acompanyada per una crisi de la construcció, elevat preu del petroli, i especulació en les matèries primeres. Amb elles poc a poc les famílies han anat tenint menys poder adquisitiu i l'atur ha anat augmentant.

Reduint-ne el consum de les famílies, les empreses inevitablement estan sentint-se ofegades. I estant retallant les seves plantilles. Fent un esforç per reduir costos i plantejar-ne una reorientació en els negocis.

Avui la situació és encara més complicada, perquè si bé s'han anat desenvolupant mesures aquestes no han arribat a impactar en les petites i mitjanes empreses, i les famílies. Es a dir estan ajudant a pal·liar les conseqüències però no a reactivar l'economia.

La crisi ha afectat ja el transport, pesca i agricultura. Sector de la construcció, sector financer. I ara és el torn del sector automobilístic. La manca de liquiditat, l'euro fort i la pèrdua de confiança entre els bancs, empresariat i consum ho complica tot encara més.

Les persones del carrer estan preocupades, doncs cada dia hi ha un major atur, més persones han deixat de cobrar una prestació, creix l'endeutament de les famílies, i ja hem entrat en situació de recessió. Així és clar que baixin les despeses, les empreses perdin vendes i ajustin les seves plantilles i poc a poc es redueixi el consum i també les inversions.

La crisi té nom d'actius i hipoteques tòxiques, de préstecs que han anat endeutant per sobre del llindar del risc a les famílies. La crisi té nom d'especulació. De 9 milions de persones que passen fam al món. De 4.000.0000 de persones en atur a Espanya.

Està vist que el fenomen afecta a nivell multi disciplinar i que per aquesta lògica per garantir una situació nova es requerirà el treball conjunt, i la participació i cooperació activa de tots els agents socials i econòmics, i ciutadania. Sembla evident que manquen:

- Compromisos responsables i solidaris a més de major participació cívica.
- Més consciència en l'entorn en el que es viu.
- Més redistribució equitativa de les riqueses.
- Polítiques actives que promoguin la participació ciutadana.
- Aprendre a col·laborar i cooperar, a sumar esforços. A desenvolupar programes desenvolupats entre tots els agents socials i econòmics i fer-los més eficients i optimitzar els recursos.
- Fer per continuar realitzant campanyes de sensibilització.
- Educar en valors.
- Afavorir el voluntariat i la solidaritat.
- Prendre consciència de l’economia domèstica.
- Revisar els plans actuals entre tothom i realitzar un autèntic pacte global.
- Mantenir un esperit col·laboratiu.
- Generar polítiques actives d'ocupació i formació.
- Promoure el desenvolupament l'economia i el ressorgiment de dels sectors emergents.
- Desenvolupar polítiques que facin que els diners arribin a les famílies i empreses.
- A apostar per la innovació, la creativitat, les noves tecnologies i energies renovables.
- Recuperar l'esperança.
- Ser més prudents i responsables.
- Pensar en els nostres actes i ser conscients que el que fem té repercussions.
- Generar economies sostenibles.
- Combatre el pànic amb optimisme.
- Tornar a un control del mercat.
- Contribuir a la transparència.
- Resoldre la crisis unitàriament.
- Més solidaritat entre països.
- Conèixer millor les nostres aliances.
- Reprendre el lideratge.
- Impulsar polítiques fiscals que ajudi a la reactivació.
- Treballar de manera estratègica i integradora.
- Realitzar una complementarietat entre accions, serveis, activitats i programes.
- Donar un enfocament unitari entre els territoris en les actuacions.
- Plantejar finançaments amb majors més garanties.
- Caminar cap a sous i salaris més racionals i coherents.
- Anar cap a una major supervisió i estructuració bancària.
- Continuar desenvolupant mesures especials i accions específiques per a fer front a la crisi.
- Continuar apostant per les ajudes socials i de la cooperació, ara més que mai.

Crec que farà falta que tothom ens hi posem a treballar cap un model econòmic i social de col·laboració mútua. Diferent a l’existent fins ara.....Som-hi?

Seguiu llegint >>>

Sobre la institucionalització de la RSC a les Illes Balears

Per F. Xavier Agulló. Ja fa temps que es va crear la direcció general de RSC a les Illes Balears, en el marc de la Conselleria de Treball. Fins ara bona part de la tasca s'ha desenvolupat en programes que impliquen la responsabilitat laboral, com fàcilment es podia deduir per la seva adscripció administrativa. És per tant una iniciativa pionera a l'Estat, de més rang que un simple Consell Estatal de RSC, però que cal que demostri la seva capacitat de transversalitzar les polítiques socialment responsables.

Com en el cas de la introducció de la RSC a una organització de l'àmbit privat, amb o sense afany de lucre, la RSC acostuma a generar recels pel fet que acostuma a tenir relació amb pràcticament tot. També a la pròpia administració pública és susceptible que passin aquestes coses.

El cas de les Balears ha de servir de referència en la capacitat de generació de dinàmiques transversals des d'una adscripció administrativa concreta però amb vocació de servei global. No hi ha dubte que adscriure la RSC només al costat de les polítiques laborals, com s'ha fet a Madrid amb el Consell Estatal, pot dificultar que es difongui la RSC en d'altres àmbits.

Però això no hauria de ser-ne excusa. Prestem doncs atenció a l'evolució de la DG balear, així com també del Consell Estatal, per veure la seva capacitat d'apalancament de polítiques globals. Seguiu llegint >>>

Lobbying de les ONG al Parlament de Catalunya

Per F. Xavier Agulló. Com moltes arts a la vida, exercir-les requereix de responsabilitat. El lobbying, o incidència política com ho anomena aquí el Tercer Sector, hi està especialment exposat. Des de l’Observatori del Tercer Sector organitzen la Jornada Experiències d'incidència política al Parlament de Catalunya, amb la coorganització del mateix OTS, la Fundació Pere Tarrés i Intermón Oxfam.

Parlar de lobbying, per A o per B, està força desprestigiat, potser perquè duu a excessos, com hem vist amb el nomenament d'Obama que ha volgut d'entrada limitar-lo al paradís dels lobbys. D'incidència polítca és evident que n'hi ha a tot arreu, però aquesta cal practicar-la amb sentit de la responsabilitat social, amb empatia, amb solidaritat, amb generositat.

Si el lobbying té mala imatge, tanta com per fer-nos inventar un eufemisme com 'incidència política', és precisament pels excessos comesos en països com els EUA.

El Tercer Sector pot aportar sense cap mena de dubte molt a través de la incidència política, però cal no oblidar que algunes de les accions que els darrers anys han dut a terme tenen poca legitimitat. I això és així precisament per part d'una de les entitats organitzadores, que ha provat d'implantar un model únic de cooperació al desenvolupament, criminalitzant-ne d'altres.

Fer lobby no ens ha de fer caure en implantar visió única, que només ens duu vers un integrisme o extremisme, i a enganys al sector públic pels propis fins. Fem lobby, incidència política o el que volguem, però no oblidem la responsabilitat social que se'ns suposa. Seguiu llegint >>>

El projecte Ekoos arriba a les 1.000 fonts d'informació

Por F. Xavier Agulló. Sovint hem parlat de la importància de què els mitjans de comunicació siguin autèntiques cadenes transmissores d'informació entre els diferents agents socials i la ciutadania, per així afavorir una més gran responsabilitat individual i un consum socialment més responsable.

És per això que Ekoos, el projecte promogut per Fundació Chandra (promotora entre d'altres de Canal Solidari), té una gran importànica. Posa en contacte a fonts d'informació expertes amb periodistes de tots els camps vinculats amb la solidaritat, responsabilitat social i sostenibilitat.

Et convido a llegir què n'opinen diferents fonts sobre el projecte en aquesta fita tant especial per a Ekoos. Seguiu llegint >>>