Per Rosa Alonso. Em sembla al·lucinant com, a dia d'avui, em puc trobar amb persones que ocupen càrrecs de responsables d’RSC o Acció Social en grans empreses i no són més que “portadores de maletes” de la seva jerarquia immediatament superior. Entenc que per necessitats operatives, es col·loqui a gent amb escassos coneixements en aquests càrrecs. Però, no és de sentit comú entendre que la RSC en una empresa és una mica més que Benchmarking? És Ètica.
D'aquí la &.
També em resulta al·lucinant escoltar plantejaments en ple S.XXI (on prevalen les direccions assertives, comunicatives, participatives i empàtiques) plantejaments que els i les caps veuen una intromissió als seus modus vivendi quan es posen sobre la taula plantejaments ètics sobre gestió empresarial.
D'aquí VS.
Està clar que plantejar qüestions ètiques és un camí a llarg termini on convé fer pedagogia. Pedagogia per a evitar que la RSC es converteixi en un instrument exclusiu de Benchmarking. Però, com farem pedagogia si hi ha qui segueix pensant i dient (com deia l'Agulló) que la “siesar” és una moda?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada