La Plataforma per la Llengua denuncia Decathlon per mantenir un tracte discriminatori únic a nivell mundial amb el consum català

Per F. Xavier Agulló. L'any passat vaig rebre gratuïtament a casa meva una edició del catàleg d'IKEA. Com que era una edició "errònia" (la castellana, jo volia la catalana) em vaig posar en contacte amb l'amable botiga de L'Hospitalet a Gran Via 2. Un senyoreta, també molt amable, després de fer-li palès l'error en la 'tramesa' no sol·licitada, va fer una consulta, i tot seguit em va assegurar que en menys d'un mes rebria l'edició catalana gratuïtament a casa. Alleujat, li vaig dir si volia prendre nota de la meva adreça, i em va dir que no calia, que ho repartirien a totes les llars.

Francament, no només em va estranyar aquesta informació, sinó que no m'ho vaig creure. De fet IKEA va incórrer en informació enganyosa a través del seu SAC. Vaja, que em van mentir, amablement, amb tota la patxorra i es van quedar tan amples.

Ara la Plataforma per la Llengua ha presentat denúncia a l'Agència Catalana del Consum per l'incompliment reiterat de la Llei 1/1998 de Política Lingüística per part d'una altra empresa, Decathlon. "Segons el document "Decathlon i el català", realitzat el 2006 per la Plataforma per la Llengua sobre l'ús de la nostra llengua en els establiments d'aquesta empresa, Decathlon incompleix la llei en el 68% dels catàlegs observats i només el 13% del total de la informació impresa és en català. Així mateix, Decathlon tampoc té versió catalana en el web, ni utilitza el català en l'etiquetatge dels productes. "

"Més enllà de la importància en nombre de parlants de la comunitat lingüística catalana (molt per sobre d'altres mercats que Decathlon respecta plenament), aquest fet és encara més incomprensible tenint en compte que el mercat català de Decathlon és el quart a nivell mundial, amb 22 botigues (veure taula 3 del document "Decathlon i el català"). A més, Decathlon té el web, catàlegs i etiquetatge en idiomes de comunitats lingüístiques més petites que la catalana, com ara la neerlandesa i la francesa a Bèlgica, i que també ho fa per a comunitats lingüístiques que representen un mercat molt petit per a Decathlon, com la russa (una botiga), l'hongaresa (3 botigues) o la neerlandesa als Països Baixos (2 botigues). "



Seguiu llegint >>>

Excuses

9ROSA
Per Rosa Alonso. Fa un parell de dies que ha passat una cosa altament preocupant per al tercer sector: L'empresonament de José Luis Gamarra Aranoa, President d’ANESVAD a Espanya.
Suposadament, per desviament de fons per a ús personal.

Aquesta notícia és tremenda i hem de ser conscients d'això.
Tremenda per dos motius:

1- Per la generalització social “inconscient” de l'activitat de tot el sector.

El tercer sector està en auge però coses així provoquen desconfiança, rebuig, generalització i desaprovació per part de la immensa majoria de la societat. Més encara per part de les organitzacions empresarials que, a hores d’ara, no mantenen relació amb ONG’s (molt a desgrat meu, els últims dies ho he pogut observar a causa de la meva activitat laboral).

2- Per l'enorme ressò mediàtic que ha tingut la notícia.

Veig, una vegada més, l'enorme poder dels mitjans. La notícia d’aquest empresonament ha sortit en tots els mitjans de comunicació (en prime time i en portada). En alguns, de forma descaradament manipuladora i irresponsable.
Però encara he de veure aquestes portades i aquests reportatges en prime time sobre el treball de milers de persones realitzat diàriament d'una forma excel•lent, constant i incansable.

Vull acabar aquest post amb una crítica a aquella gent que contribueix a desprestigiar el treball professional, bàsic i necessari de les ONG’s i a aquella altra que transmet missatges que serveixen d'”excusa” (una vegada més) per a qui que encara no sap on tenen l'ala per a amagar el seu cap.
Seguiu llegint >>>

Amb Renfe: menys competitivitat empresarial, més discriminació laboral i emissions de CO2

Per F. Xavier Agulló. Els usuaris de Renfe del Maresme perden set hores de feina per culpa dels retards. En dos mesos, el cost per a les empreses és de tretze milions d'euros. Se'm fa difícil pensar que hi pugui haver dada més demolidora.

El caos ferroviari que ha provocat la incompetència en la gestió de les Rodalies Renfe i, sobretot, la manca d'inversions durant anys (no em calen dades tot i que hi són, els trens són els mateixos que van comprar per l'Olimpíada a finals dels 80's), han dut a què la situació actual sigui insostenible. Si la línia del Maresme és la línia que més dóna a la Renfe de tota Espanya (o la 2a, tant se val, són molts calés), el mínim que pot fer una empresa és invertir-hi. Però probablement els interessa més invertir en altres zones de l'Estat 'més necessitades'. Hi ha qui diu que si l'Estat fos 'més petit', és més probable que com a mínim més inversions hi hauria... o com a mínim tindríem algú a qui queixar-nos. Jo simplement dic que el transport públic no pot restar competitivitat a les empreses del país, i discriminar laboralment a les persones treballadores del Maresme (em caldrien dades però... si no ha passat ja, quant temps trigaran les empreses barcelonines en no fitxar a gent maresmenca per culpa de la Renfe?)

D'acord a més amb la nova llei mediambiental, la Renfe s'hauria de fer càrrec de la contaminació que provoquen, a l'obligar la gent a traslladar-se en automòbil privat i generar emissions de CO2. O és que potser la llei no val per qui la fa?

Jo ja no sóc usuari d'aquesta línia perquè fa uns anys em vaig traslladar a Barcelona, pero m'estimo la meva comarca, m'estimo la gent que hi viu, i odio la incompetència que ve, no pas en tren, de Madrid.


POSTS RELACIONATS: Sense alternativa al transport privat Seguiu llegint >>>

"L'estat espanyol és el principal exportador de munició a Ghana"

La directora de la Xarxa Internacional d'Acció sobre les Armes Lleugeres (IANSA), Rebecca Peters, ha estat aquesta setmana a Barcelona. Ha parlat sobre el comerç mundial d'armes i ha destacat que l'estat espanyol subministra munició a Ghana.

Veure el vídeo a Vilaweb TV >>> Seguiu llegint >>>

Ja en tenim prou

El País Valencià i les Illes han optat la darrera dècada per un procés de creixement desmesurat basat en el creixement insostenible i l'especulació immobiliària. El proper 26 d'abril es presenta un audiovisual valencià titulat Ja en tenim prou que, tot i que abraça pel meu gust massa temes d'estricta política, crec que val la pena de veure ni que sigui que protestar contra aquesta insostenibilitat i atemptats contra el territori. Seguiu llegint >>>

Habitatge: mai abans l'homo sapiens sapiens havia depengut de la seva ascendència fins a una edat tan tardana

Per F. Xavier Agulló. Bé, sembla que finalment la nova llei catalana de l'habitatge tira endavant. Segurament si fos propietari de més d'un habitatge estaria en contra, però com no és el cas, no puc fer altra cosa que valorar positivament la iniciativa.


Quan a mitjan dels anys 90 es van assentar els pilars per a la bombolla especulativa que estem vivint, es van posar també les bases per a l'exclusió d'una bona part de la societat d'un dret bàsic com és el de l'habitatge. D'aquesta bombolla n'ha viscut bona part de la classe política i les seves amistats. També n'han tret rèdits polítics els diferents governs que s'han succeït en el control de l'estat: la qüestió era que l'economia espanyola creixés, tant se valia qui en sortís perjudicat. Fer que l'economia creixi a base de la construcció és la solució més simple que pot existir en Teoria Econòmica, opció per la que opten en general les classes polítiques mediocres, com la de l'estat espanyol.

Deien que no hi havia altres opcions,... promoure la inversió de les empreses potser? O fer créixer la productivitat empresarial?

No, calia optar per un model de curt termini. I ara en paguem les conseqüències. No només la competitivitat de l'economia està en joc, sinó que no haver parat esment en aquestes qüestions fa que ara els sous siguin tant miserables com són aquí. Suma-li preus astronòmics de l'habitatge i obtenim que el promig d'edat a la que es pot marxar de casa no està en cap cas per sota dels trenta anys, i això només si són dues les persones que se'n van a viure juntes fora de casa.

Entenc perfectament les queixes de qui té propietats, entenc perfectament les positures dels partits de l'oposició que afirmen que atempta con el dret de propietat (crec que és cert, és un atemptat claríssim), però també entenc perfectament que o fem que l'oferta augmenti de manera molt, molt important, o això serà un llast per al futur de la nostra societat. És una qüestió de sostenibilitat econòmica però també social, mai abans l'homo sapiens sapiens havia depès de la seva ascendència fins a una edat tan tardana.

L'administració pública ha de practicar amb la responsabilitat social de proporcionar un entorn en el que tothom pugui desenvolupar-se, i no afavorir una dependència que pot provocar en el futur més problemes de productivitat, motivació per la feina i capacitat d'autonomia.

El problema és que això és una mesura que no significa en absolut cap mena de redistribució de la riquesa, afecta les classes mitjanes i no les que s'han enriquit els darrers 10 anys. Però cal evitar els perjudicis sociològics, psicològics i antropològics que està generant la situació creada per la bombolla especulativa.

La meva família fa vint anys va patir una expropiació de terrenys d'alt valor agrícola per a construir una autopista. S'imposava el benefici col·lectiu davant de l'individual. No veig en aquesta llei res diferent a aquesta mateixa filosofia. La situació que vivim és massa greu.

Seguiu llegint >>>