El perquè de la miopia galopant de les patronals espanyola i catalana


Per F. Xavier Agulló. No és pas recent la negativa de les patronals a assumir la RSC com un tema amb presència social i mediàtica. Per això no ens ha d'estranyar que la CEOE del Sr. Cuevas s'hagi oposat a què la responsabilitat social formi part dels criteris en la contractació pública.

És cert que la RSC és en sobretot difícil de valorar perquè parla sovint d'intangibles i és cert que els sindicats han fet de la RSC el cavall de batalla contra l'empresariat desprestigiant el concepte.

Però un servidor no pot deixar de quedar-se embadalit per les simpleses que argumenta ara contra la RSC: diu que perjudicarà sobretot a les PIMES (em pregunto des de quan la CEOE s'ha preocupat del teixit productiu que més ocupació crea a l'Estat) i que introduir clàusules socials en la contractació pública va contra el principi de voluntarietat de les organitzacions (com si la voluntarietat de les empreses estés per sobre de la voluntarietat de les administracions).

La discusió entre si la RSC és cosa de grans empreses o de PIMES és un debat estèril àmpliament superat, amb la qual cosa demostra que el dia que es van asseure per redactar el document van demanar, en lloc de pizzes i refrescos, un bon pinso d'aiguardents i cigarretes d'herbes holandeses per tal de veure qui deia més insensateses. Tota una manca de respecte per la cada cop més creixent comunitat de persones que saben de què va la RSC, comunitat de la que pel que es veu no en formen part.

Val a dir però que cal fer una crida a la responsabilitat, valgui la redundància, d'altres agents socials com els sindicats i els grups de pressió (ambientalistes i altres), que amb la seva actitud y utilització partidista de la RSC han espantat l'empresariat.

Ara bé, quedem-nos també amb l'única veritat del plec de descàrrec de la CEOE: la responsabilitat social no és només de les empreses, també de les administracions públiques, i que no es pot demanar a altri que prediqui el que no practica.

Seguiu llegint >>>

"Amor perro"

Fuente: Microsoft Office Online
Per Rosa Alonso. Habitualment no faig cas de les estadístiques ni dels estudis de mercat que encarreguen certes organitzacions. Sempre he pensat que si jo treballés en una d’aquestes empreses, faria el possible per a “complaure” la meva clientela.

Ahir vaig llegir un article confeccionat per la CECU (Confederació de Consumidors i Usuaris) on s’afirma que tan sols 4 de cada 10 persones canviarien la seva opció de compra basant-se en la RSE. Si ho comparem amb l’informe de Forética sobre l’estat de la RSE 2006, on es diu que 9 de cada 10 persones estarien disposades a negar-se a consumir productes d’empreses irresponsables… no quadra.

No em quadra que els dos parlin en condicional. Parlem de realitat...

Des de la meva experiència sé que les opcions de compra no es “mediten” tant. Al menys a Espanya. Vas pel súper i allò que està d’oferta, al carretó!! Pel que és més car valorem qualitats, terminis d’entrega, avantatges fiscals… però això de què l’empresa sigui responsable… vaja, a no ser que “cremi boscos”, se segueix comprant!!

El problema no està en el consum. El problema de veritat està en les mateixes empreses. La RSE és quelcom que passa “inadvertit”. Desapercebut. No existeix transversalitat en l’acció i no es comunica suficientment.

Potser es peca de no tenir ambició. Avui, a Espanya, sembla que pujar-te al tren de la RSE doni “vergonya”. I és per un sol motiu: molt del que s’ha fet fins el moment no ha estat exemplar (com hauria). Ha estat, en alguns casos de ressò, penós.

La RSE corre el perill de perdre el seu significat real (que, a hores d’ara no té consens) i convertir-se en un autèntic “amor perro”.


POSTS RELACIONATS: La ciudadanía no las ama / La responsabilidad social como maquillaje de mercadeo / La venganza de la (ir) responsabilidad social de la empresa / Promociones de bajo vuelo / El sinsentido del 24-N, Día Sin Compras

CATEGORIES RELACIONADES: Consumo Responsable / Mercado: clientela, proveedoras y competencia / Estudios y análisis

Seguiu llegint >>>