Consum responsable per sortir de Matrix

Publicat a la revista Mil Veus

Per F. Xavier Agulló. Més de la meitat de la població del país assegura que compraria un producte que fos socialment més responsable que un altre encara que fos una mica més car. En canvi, pensen que només una de cada cinc persones del país fan el mateix que elles. És el que anomenem la doble moral de qui consumeix: en primera persona som responsables, però la resta de la població no ho és. El cert és que la realitat mostra que estem més a prop del 20% que del 55% de persones consumidores responsables.

I el cert és que tenim una societat “bella dorment”, i cap príncep blau que gosi destorbar-ne el son. En això els mitjans de comunicació juguen un rol especialment clau. I és que no és perquè sí que tenim tanta escombraria en els nostres aparells de TV: conflueixen els interessos dels mitjans de comunicació per atreure audiència amb els de la classe política per generar ments ‘idiotes’ sense esperit crític propi. És cert que tothom necessita moments per evadir-se (encara que és millor fer-ho amb un bon llibre, però bé...), però tota desmesura és dolenta. I sobredosi de TV genera ments cada vegada menys rabents i autònomes. Endormiscar la societat, tornar-la idiota en definitiva, és el 'paradís' de la nova classe dirigent de les ‘democràcies dictatorials’. Donar 'carnassa i sang' a les masses com en època de l'Imperi Romà per desalimentar el seu esperit crític. Amb ments ‘idiotes’ no és possible fomentar un consum responsable, activisme individual, un esperit crític en definitiva: “llança bistecs de carn als gossos, que oblidaran les seves funcions vigilants".

I és aquest esperit crític, el tenir criteri propi, el que cal despertar. És la bella dorment que cal que desperti sense que l’hagi de besar ningú. Perquè de la nostra pròpia responsabilitat social en sorgeix la societat que tenim i la que tindrem en el futur. I tenir esperit crític no vol dir ‘criticar’, sinó actuar en conseqüència. No s’hi val només a queixar-se i després no fer res, perquè d’això tothom en sap molt. Cal que actuem a través de l’única cosa que pot fer canviar el sistema, el consum, perquè és l’única cosa que el sistema entén. Hem de visualitzar aquell ‘uncle Sam’ que ens apunta amb el dit i ens diu: “we want you... to be responsible”.

Des del consum socialment responsable (CSR) ens preocupem de motivar la gent a ser crítica amb el que compra i consumeix, a mirar-se les etiquetes, a preguntar-se com està fet el producte, sobre què hi ha darrere d'una innocent presència a la prestatgeria del supermercat. Perquè és com si vivíssim a ‘Matrix’, res no és el que sembla. I a sobre la majoria de la gent diu que fa el que realment no fa, i a sobre considera que fa més que el que fa la resta.

Cal doncs tenir criteri en el consum, ja sigui a través de criteris negatius (evitar determinada empresa, marca, país d’origen, etc.) o positius (valorar positivament el caràcter ecològic d’un producte o servei, el seu respecte als drets humans, als drets laborals, a la gestió ètica en definitiva. Tant se val quin sigui el criteri, sempre dependrà de la personalitat de cada qui, però cal tenir-lo. Mentre ens preocupem només de preu o relació qualitat-preu, les empreses també es fixaran només en això, i per tant reduiran sous, es deslocalitzaran a països tercers, retallaran plantilles, etc. Perquè tenim el que ens mereixem.

Els diners, el consum, són la nostra principal eina (arma!) per al canvi, consumim doncs responsablement: els hàbits de consum d'una de cada cinc persones del planeta pot fer la diferència. Per tant, qui formem part d'aquest 20% de la humanitat que consumeix amb regularitat, estem definint el futur del planeta, així com les condicions de vida del 80% restant.

No podem demanar a les empreses que siguin responsables si nosaltres no ho som també, i afegiria, si no ho som primer. Abans que empreses responsables hi ha d’haver persones responsables.

L’oncle Sam ens apunta i ens diu: trieu si voleu sortir o seguir dins de Matrix. Seguiu llegint >>>

ONGD: Responsables en el fer, no en el ser

Publicat al suplement Cooperació del diari AVUI

Per F. Xavier Agulló. No n’hi ha prou amb no tenir afany de lucre, cal demostrar que s’actua de forma responsable. Les tres claus en són la transparència ben entesa, la gestió responsable i les aliances. Transparència no és només memòria d’activitats, implica generar confiança i legitimitat a través de processos d’auditoria externa i especialment interna, que garanteixin la correcta destinació dels fons; alhora, lluny de justificar-se amb què les ONGD no són empreses de turisme, la transparència autèntica l’exercim si facilitem la lliure visita als projectes de qui ens ajuda aportant fons al primer món; el procés de transparència acaba amb una rendició de comptes professional, amb indicadors econòmics no maquillats i dades sobre el nivell d’execució dels fons recollits i dels resultats de cada projecte.

En segon lloc, la gestió responsable implica concentrar al màxim els projectes per a generar economies d’escala, controlar el cost de captació de persones sòcies (més proper a sis mesos de quotes que no pas a un o dos anys) i el d’administració en general, i establir un procés formal i transversal de gestió de la responsabilitat social al llarg de tota l’organització, com per exemple ens determina la norma SGE 21 i aplica, per exemple, Acción contra el Hambre.

Finalment, malgrat que soni a tòpic, la cooperació és necessària al primer món, ja sigui per promoure el sector i aprendre de la diversitat de models o per establir aliances amb el sector empresarial, però també al tercer món complementant projectes i necessitats.

No hi pot haver empreses socialment responsables sense ONGD responsables. Seguiu llegint >>>