Per Rosa Alonso. Entre Raquel i la Dependenta d'uns grans magatzems
R – (amablement) Hola, bon dia.
D- Bon dia, en què puc ajudar-la?
R- Doncs veurà, voldria comprar-me un vestit jaqueta per a unes reunions de treball que tindré en breu.
D- Sí, miri… Tenim aquest vestit blanc, aquest blau, aquest gris i aquest negre.
R- Ja, però és que a mi m'agraden els colors. No vull semblar una executiva agressiva. Sóc una dona alegre i vull que se'm noti en les robes.
D- Ui, però això dependrà del tipus de reunió que tingui. Vegi vostè que si els seus companys són homes, no la prenguessin de debò…
R- (mosquejada) De debò? Doncs ells s'ho perden… no creu?
D- Potser…
R- A més, voldria trobar la meva talla i no veig que la tingui. És la 46.
D- Uff, la 46? Però això només ho trobarà en talles grans…
R- (molt mosquejada) Grans? Vostè em veu grossa? Jo em veig fantàstica.
D- No si no és això… però, deixi'm veure… sí, sí, el vestit negre ho tinc en 46 .
R- Bé… si no hi ha més remei… Però, escolti, on ho fabriquen i qui ho cus?
D- Doncs no tinc ni idea, la veritat.
R- Veurà, voldria saber-ho ja que no m'agrada dur robes cosides amb menors esclaus o procedents de teles agressives amb el medi ambient.
D- De debó? És vostè la primera persona que em pregunta això…
R- (cabrejadíssima) Sap que li dic? Que sóc dona, que m'agrada diferenciar-me, que no vull adoptar rols masculins, que no vull ser esclava d'una societat que em digui el que he de medir, que no vull ser corresponsable de delictes humanitaris ni ambientals i que vostè hauria de queixar-se al seu cap per no deixar-la conciliar un dissabte al matí!!!
Per descomptat, Raquel va abandonar la botiga i a l'illa següent va trobar el que buscava. Li va costar, però el seu intent va valer la pena. Avui, la dependenta, ha deixat el seu treball perquè es va assabentar que la producció venia de forma irregular i il·legal.
4 comentaris:
M'agrada molt aquest post, moltíssim.
Només li trobo una pega :-) Que la part final no està "basada en fets reals". Bàsicament perquè no crec que a la següent illa trobés una botiga a on l'atenguessin diferent i sobretot perquè la dependenta en qüestió estic segur de que no deixaria la feina, que la cosa està molt fumuda :-)
Tot i així, insisteixo, tot i amb les "irrealitats" finals (o precisament per això) m'ha semblat genial :-D
Jajajajaja, tant es nota?
Gràcies!
Gràcies per l'enllaç i per llegir-nos!
Totalment d'acord amb el Marc. Això de trobar de seguida el que buscava no és creïble...
Em tranquilitza saber que no és real, perquè seria una pena cabrejar-se així tan a la primera... i poc productiu i sensibilitzador.
Abordar aquests temes, fer reflexionar els altres, sensibilitzar... em penso que no es pot fer des del cabreig. I menys amb una pobra treballadora dissabte al matí que intenta atendre el millor q pot.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada