Discriminació positiva és igualtat, també en llengües

Versión en castellano

Per F. Xavier Agulló. Aquest tema recurrent, promogut des de fora de Catalunya, de la hipotètica discriminació del castellà a Catalunya, no deixa de despertar-me una certa incredulitat. I en especial quan reapareix de la mà d'una televisió pública, la de Madrid, que tot i que no es mira quasi ningú hauria de ser doblement responsable: responsabilitat com a mitjà de comunicació i responsabilitat pública.

Recordo una dia, en una reunió de treball a Barcelona d'una entitat RSC espanyola, amb seu a Madrid, algunes persones responsables de l'entitat van 'al·lucinar mandarines' pel fet que es digués que el respecte a la llengua catalana era un tema d'agenda de la RSC. Jo i qui estàvem presents vam "al·lucinar mandarines" de què no ho entenguessin així els de Madrid. I així ens vam quedar tots, 'al·lucinant mandarines'.

La discriminació positiva del català envers de la llengua 'gran', el castellà, és tant com discriminar positivament la dona davant de l'home. I per aquest darrer fet ningú no fa un reportatge a una televisió pública.

L'absoluta de falta d'empatia, la confusió del que és política amb el que és responsabilitat social, fa que no pugui fer més que, malgrat ser un expert en RSC, no entendre res de res.

Independentment de les mentides en què es basa aquesta històrica argumentació contrària al respecte de les llengües minoritàries a zones hispanoparlants, el cert és que la discriminació positiva no fer més que practicar-se a les zones d'on és originària o natural. La llengua castellana és des de fa unes dècades parlada per molta població catalana, i és bo que hi hagi la riquesa, el bilingüisme és parlar el que vulgui qui vulgui, no parlar-ho tot.

Això a nivell de carrer. Però a nivell institucional, i donat que per exemple només una de les 35 empreses del referencial borsari espanyol informa l'audiència del seu web també en altres llengües minoritàries oficials de l'Estat espanyol (RepsolYPF), crec que només de forma institucional es pot mantenir una certa discriminació positiva vers la llengua catalana-valenciana.

Però és que això és així com és així que la dona, les persones discapacitades, majors de 45 anys, jovent, immigració o el col·lectiu fumador en la dificultat d'accés a un nou lloc de treball necessiten protecció i discriminació positiva. La discriminació positiva és igualtat, també en llengües.

La resta és politització bruta i irresponsabilitat social. Es titula el reportatge "Ciutadans de primera i de segona", en referència a la llengua. Això és com dir que els homes som ciutadans de segona pel fet que es practica la discriminació positiva a la dona. I precisament perquè la discriminació positiva vers una llengua minoritària no és política en parlo en aquest blog. Espanya va ratificar, una mica tard però ho ha fet, el Conveni de la OIT per a la protecció dels drets de pobles indígenes i tribals. Caldrà que ens posem un tapall a l'entrecuix o uns sostenidors de cocos i ballem sardanes al voltant d'un foc?