Per Rosa Alonso. Aquesta setmana ha estat “estranya". Acabo d’enviar un correu electrònic als meus amics i gairebé tots m’han contestat que ells també ho han notat.
He anat observant com persones a les que conec (jo inclosa) estem experimentant alteracions hormonals, canvis de bioritmes, oblits, distraccions, mals humors, estridències… I arribo a una conclusió: són els símptomes físics i psicològics del canvi climàtic.
Em poso a llegir premsa que tenia pendent i veig que els pingüins i els ossos polars estan modificant les seves costums migratòries. Tant que perden “el nord” (mai millor dit).
Seran tot senyals? Doncs, en confiança, estic començant a pensar que sí. Tot això son senyals que ens alerten de que estem aniquilant l’energia i els recursos del món on vivim i que tots i totes compartim.
“Culpem” a aquelles grans multinacionals i països que no respecten el protocol de Kyoto. Amb tota raó. Però avui a mi m’agradaria focalitzar la “culpa” en cadascú de nosaltres. M’agradaria que realitzéssim un exercici de meditació profunda i que proposéssim solucions “individuals” per a contribuir a pal·liar (sí, sí, pal·liar per què ja anem tard per a parar-ho) els efectes del canvi climàtic a Gaia.
POSTS RELACIONATS: Una cebolla por cerebro / Cojamos pala y pico / Compense sus emisiones de CO2 con estufas limpias en Honduras
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada