Comunitat Cimentada

Per F. Xavier Agulló. Aquest és un d'aquells temes complicats de tractar i que s'atansen a la frontera de temes que a Blog Responsable no ens permetem tocar, com són els polítics. Però tampoc no podem obviar la responsabilitat social que les administracions públiques tenen en el desenvolupament sostenible d'un territori, i això sí és un tema de RSC.

He aprofitat aquesta imatge que corre per Internet i que il·lustra aquest post per a parlar del que a la costa mediterrània tant de moda s'està posant: les corruptel·les "immoturístiques". Marbella, País Valencià o Andratx no són més que mostres del que es mou a l'entorn d'un sector tant lucratiu, i del que ja n'hem parlat anteriorment, com és l'immobiliari. El creixement no és necessàriament desenvolupament, ans ben al contrari, pot resultar ser símptoma de subdesenvolupament si és descontrolat. La política de l'Espanya dels anys 60 segueix en peu a aquesta zona, com segueix ben present a Centreamèrica o el Sud-est asiàtic.

En canvi, agrada veure com altres iniciatives a l'illa mateixa de Mallorca o a Extremadura van en el sentit contrari. D'un costat, tot i que tampoc sé dir si és exempt de tota culpa, el municipi d'Alcúdia compta amb el segell Alcúdia, municipi ecoturístic. La combinació entre un desenvolupament normatiu a través d'ordenances municipals amb la participació de la iniciativa privada, la creació d'un distintiu del que ja gaudeixen 22 dels 80 establiments turístics del municipi o la creació de la policia verda són tres exemples clars de què les coses es poden fer diferents. I no crec que es pugui dir que Alcúdia està perdent turisme.

D'altra banda, la Junta de Extremadura ha promogut recentment un seguit de concursos públics per a iniciatives que ajudin al desenvolupament econòmic de zones deprimides, però a diferència de voler convertir el territori en una "comunitat cimentada", ho fan a través de projectes que combinin:

• Energies renovables


• Atenció a gent gran i persones dependents


• Turisme sostenible

Això tot i que, per exemple, un dels projectes presentats (el de la unió de Montes de Cijara i Norvento) proposa un macrocomplex turístic de qualitat amb 860 habitacions, a la vora del llac Cijara (que dóna nom al projecte), un balneari spa, un centre de caça, un camp de golf, un club nàutic i una zona hípica, tot això com a complement a un parc eòlic i la creació d'una denominació de productes de qualitat de la zona que crearà, segons l'empresa, 1.100 llocs de treball.

El desenvolupament mediambientalment sostenible va acompanyat de desenvolupament econòmicament sostenible.

POSTS RELACIONATS: ¿Cláusulas sociales en la compra pública inconstitucionales? / Aprender de Confucio: ¿un examen en ciudadanía responsable? / L'Ecologia Industrial com a cicle de pol·linització responsable

Seguiu llegint >>>

Biorritmes

Per Rosa Alonso. Aquesta setmana ha estat “estranya". Acabo d’enviar un correu electrònic als meus amics i gairebé tots m’han contestat que ells també ho han notat.

He anat observant com persones a les que conec (jo inclosa) estem experimentant alteracions hormonals, canvis de bioritmes, oblits, distraccions, mals humors, estridències… I arribo a una conclusió: són els símptomes físics i psicològics del canvi climàtic.

Em poso a llegir premsa que tenia pendent i veig que els pingüins i els ossos polars estan modificant les seves costums migratòries. Tant que perden “el nord” (mai millor dit).

Seran tot senyals? Doncs, en confiança, estic començant a pensar que sí. Tot això son senyals que ens alerten de que estem aniquilant l’energia i els recursos del món on vivim i que tots i totes compartim.

“Culpem” a aquelles grans multinacionals i països que no respecten el protocol de Kyoto. Amb tota raó. Però avui a mi m’agradaria focalitzar la “culpa” en cadascú de nosaltres. M’agradaria que realitzéssim un exercici de meditació profunda i que proposéssim solucions “individuals” per a contribuir a pal·liar (sí, sí, pal·liar per què ja anem tard per a parar-ho) els efectes del canvi climàtic a Gaia.



POSTS RELACIONATS: Una cebolla por cerebro / Cojamos pala y pico / Compense sus emisiones de CO2 con estufas limpias en Honduras

Seguiu llegint >>>

"La Paloma" de la guerra o el colom dels ous d'or irresponsables

Per F. Xavier Agulló. El serial de les irregularitats per contaminació acústica de la discoteca La Paloma sembla que no hagi d'acabar, i ara sembla que es desdiu de la insubmissió a l'ordre de tancament i acatará la llei. No sé pas si és un acte de responsabilitat o pretenen fer caure la llagrimeta a la ciutadania fent una crida al seu caràcter centenari, i generar així pressió sobre l'Ajuntament.

La Paloma hauria d'estar tancada des de fa temps. No es pot permetre que la propietat de la sala es lucri irresponsablement a costa del descans del veïnat.

Fa no gaire, una discoteca adjacent a la finca on visc jo també ha estat tancada. Ja estava ben fart del soroll i trontolleig a les parets que provoquen els locals que no estan insonoritzats. Els puc ben assegurar que la contaminació acústica existeix, per alguna cosa ciutats responsables en aquest sentit com Mataró fa anys, però que molts anys, que van allunyar les sales de festes, bars de copes i discoteques del centre, i estan ara la majoria en polígons industrials, i tothom content, doncs l'assistència pot aparcar ben a prop o tornar caminant perquè no és lluny del centre.

El més trist de tot plegat és la manipulació per part de la propietat que proven de fer de la ciutadania apel·lant al caràcter històric. També les fàbriques estan marxant cap a zones no veïnals i no per això cal fer-ne un gra massa.

La responsabilitat social d'una empresa es demostra en tots els àmbits del negoci. Primer en una bona relació amb l'entorn i els seus grups d'interès, en aquest cas veïnat, i després per una ètica de negocis de lucrar-se responsablement sense anar contra les lleis i el sentit comú.

Que tanqui La Paloma de la Guerra, i que no torni a obrir fins que no decideixin fer negocis amb ètica.


POSTS RELACIONATS: Promociones de bajo vuelo

CATEGORIES RELACIONADES: Etica - Buen gobierno - Transparencia / Mercado y cadena de custodia
Seguiu llegint >>>

Televisió... responsable?

Per Rosa Alonso. Durant aquests dies he tingut l’enorme plaer d’estar a casa amb els meus. He descansant, m’he divertit i he aprofitat per fer allò que habitualment no puc fer, incloent-hi veure la televisió.

I això últim m’ha decebut enormement.

Normalment no veig els informatius per TV i aprofito les NTI’s per estar al dia. Al veure’ls he observat que... l’estructura general dels informatius consisteix en un temps d’emissió de 30 minuts aproximadament. D’aquests 30 minuts, el 50% es dedica a l’esport. Al futbol per ser més exactes (sobretot als jugadors dels grans equips) i la resta, 15 minuts, es divideix entre política, nacional, internacional, societat, cultura i altres.

Llavors ve quan jo em pregunto: han perdut els informatius la seva raó de ser?, s’han convertit en un divertiment tipus “sports late show “?, per quina raó les TV’s segueixen emetent informatius podent invertir aquest temps en “reality’s”?. I paro per no seguir.

En la meva modesta opinió, les TV’s haurien de prendre consciència d’allò que son per a la gran massa: el mitjà més concorregut. I haurien d’actuar d’una forma més responsable. Em nego a creure que les TV’s, bàsicament la pública, necessitin convertir-se en generadores d’€. Per què si és així… on està la seva responsabilitat? I la nostra?

Seguiu llegint >>>