Carta oberta a AENOR sobre la seva RS10. Benvinguda la RSC low cost

Per F. Xavier Agulló. En els darrers temps hem pogut asistir a uncirc de normes, convencions, acreditacions, distincions, segells i demés, amb la RSC com a víctima innocent. La RSC s’ha convertit en un objecte de desig per fer simplement negoci (està clar que també és per que tothom guanyi, però no només per guanyar diners). Estem donant la raó a qui durant anys ha propiciat fonamentalismes anti RSC. Gràcies AENOR per la vostra aportació al circ, al negoci i al fonamentalisme, i essent com són un agent outsider a la RSC. Els acuso d’actitud mercenària.

Alhora no entenc com és possible que AWNOR assumeixi com a pròpies i certifiqui normes com la EFR o SA8000, o verifiqui GRI i en canvi no faci el corresponents amb una norma autèntica ja existent com la SGE 21:2008 de Forética, i s’inventi una especificació bastarda com la RS10 (no oblidem que es basa en la UNE 165010, una guia similar a la ISO 26000, especialment respecte l’esperit no certificador, però aquí AENOR va violar aquest esperit com vaig apuntar fa uns mesos). Quin és el problema? Tenen els ens certificadors mexicà, brasilers, israelí o canadenc l’excusa per no conèixer l’existència de la SGE21, però no és el cas d’AENOR. Els acuso de cobdícia.

Vostès reconeixen que és una ‘especificació’, tot i que insisteixen a anomenar-la ‘norma’, com ho fa ISO amb la seva guia ISO26000, tot sigui dit. Una norma doncs, es construeix amb diàleg amb els grups d’interès, coneixement expert i vocació sinèrgica. Els acuso d’incompetència.

I no em diguin que tinc interessos en la SGE21, doncs tant em dona aquesta com qualsevol altra. Com va dir Jesucrist, més o menys... ‘doneu-me tres dies i em convertiré en un expert en una altra norma’, els dic el mateix respecte la RS10, no és això. El que no és de rebut és que tinguem una norma per país (o més segons com evolucioni la norma extremenya). No s’adonen que estem en un món global on el que importa és sumar i multiplicar, i no crear guetos irresponsables que resten i divideixen? Els acuso de conspiració.

Amb AENOR arriba a RSC low cost. Ara ja serà possible regalar una certificació en RSC a canvi de la triple certificació en qualitat, medi ambient i salut ocupacional, per exemple. Sigui benvingut el mercadeig de la RSC!

Quins valors que associen a la seva marca, oi? Actitud mercenària, cobdícia, incompetència i conspiració. Ni la millor consultora d’identitat corporativa ho hagués fet millor.

Els hi demano humilment tres coses:

1. Assumeixin que no saben de RSC i adoptin la SGE 21:2008 com van fer amb SA8000, EFR o GRI, i retirin conseqüentment una especificació absolutament inútil.
2. Deixin de tractar la RSC com un simple negoci que volen manipular a la seva voluntad.
3. Sumint-se generosament a qui treballem per difondre la norma franca de RSC al món, homologable a les nacionals existents quan correspongui. Seguiu llegint >>>

This is strongly back

Per Rosa Alonso.

Des de les 7.45h que caminava pel carrer. Ja, sense por. No sabia si, mentre donava les passes, esperava l’aparició de Batman, o si d’altra banda, esperava llegir a la premsa la revolució en algun país àrab. I seguia sense por.

Durant més de 10 mesos havia optat per mantenir-se al marge. Necessitava prendre perspectiva i veure-ho tot amb altres ulls. Havia optat per no anar a lunches, ni soparets, ni jornadetes de “mésdelmateix”, ni actes de “quèbonsquesom”, ni xerradetes de “notenimàvia”… havia optat per anar llegint les memòries, documents, notícies, debats o propostes que els feien arribar els seus contactes, però sempre al marge. Amb mirada distant.

Quan va prendre aquella decisió, s’havia instal•lat a la decepció. A la frustració.
Una frustració provocada al veure que el veritable canvi, la veritable evolució, no depenia del què feia aquesta corporació oportunista, de la parafernàlia del govern “megatopeimportant” o la multinacional transgressora de torn. Veia que el veritable canvi, el substancial, depenia de l’ésser humà. Ho sentia.

Cada cop que parlava amb alguna persona del tema, es reafirmava.
Sabia que el primer pas era aquell. Justament. El canvi individual. Un canvi íntim, que fugís de vanitats, avarícies, egocentrismes o pereses. Un canvi individual que es traslladaria al seu entorn. I d’aquest, a tots els altres. Exponencialment.

Quan va seure en el primer bar on va poder agafar un diari, el va llegir. I pensava... amb quin dret exigim a les organitzacions de tot tipus que adoptin mesures dràstiques de canvi, si ni la persona que tinc al costat es para a pensar en que la beguda que pren està fabricada seguint patrons sostenibles o responsables?, com expliquem que les organitzacions, fins i tot les no lucratives, s’estan instal•lant al conformisme i la rutina?, i la gent potser segueix estimant-se més seguir vivint a la inòpia?... i, en definitiva, era el diari que llegia el que li produïa rebuig. Hagués escollit aquell o un altre, tots eren iguals. Cadascun es devia als seus anunciants, o als seus consells editorials i ja ni es creien el que predicaven. Els donava igual. El que comptava era vendre diaris. Ja no comptava ni el xantatge, ni la funció social que desenvolupaven.

Després de pagar 1,20€ pel seu cafè, va començar a caminar i es va proposar un descans. Amb data límit. Després, tornaria...

…

I la data ha arribat. És avui. He tornat.
I he tornat forta. Acompanyada, amb unes amistats, amb perspectives diverses i openminded.
Però el més rellevant, és que segueixo sense por.
I això, justament, és el que em fa imprevisible.
Vull que sabeu que em veureu. I m’escoltareu. Allà on em convidin, estaré.

Sense por a dir el que crec. A contrastar amb qui faci falta el que sé que farà girar la roda. Ja no tinc por a explicar el que he après de tantes fonts. I és que ja no tinc temps, ni ganes de perdre’l. El meu fetge i la meva acupuntora ho agrairan.

El meu objectiu, ara, ja no queda al “look”. No sóc perruquera.
El meu objectiu, ara, queda a les persones i en les organitzacions que vulguin, de veritat, fer “el canvi”. Un canvi “directe a la llaga”. Sense embuts ni contemplacions.
Un canvi que no quedi en la confecció d’un document, o dos, o vint.
És la meva RESPONSABILITAT. Seguiu llegint >>>