Blog Responsable CAT: de gener 2011

Objectius: A l’Escola Pia Santa Anna existeix una preocupació per tenir cura de la igualtat, tant pel que fa als continguts curriculars com a entitat educativa com de manera interna amb el personal i en la seva estructura organitzativa.Des de l’IMPEM se’ls ha ofert suport per tal de planificar i tirar endavant propostes en aquest sentit. Temes com el llenguatge de gènere ja eren una preocupació existent al centre i es procurava que les comunicacions internes i externes així ho reflectissin. També els preocupava que els continguts que s’imparteixen com a centre i el model que ofereix a tot el seu alumnat es fessin des de la igualtat d’oportunitats en tots els aspectes. En aquest sentit estan treballant per detectar i gestionar les diferents situacions en què han de tenir cura especial d’aquests aspectes, com un registre de situacions que com a professionals de l’educació han de tenir en compte en l’àmbit de la igualtat.

Resultats: Es va proporcionar un manual de llenguatge no sexista, que van revisar i passar a l’administració per tal d’anar garantint aquesta pràctica en les comunicacions pel que fa al llenguatge. D’altra banda, està previst fer-ne una presentació al claustre del professorat per fer una difusió més complerta entre el col·lectiu docent, així com enviar una còpia a tota la plantilla del manual i penjar-lo a la intranet. En aquests moments el centre s’està plantejant també l’elaboració i la implementació d’un pla d’igualtat a l’organització.

L’Escola Pia de Santa Anna en tot moment ha procurat respondre a les necessitats i circumstàncies de la societat mataronina. Ha contribuït al progrés de la ciutat amb les seves propostes d’ensenyament: l’aritmètica comercial o la pràctica amb les empreses simulades i les llengües estrangeres, la nàutica, l’agrimensura, els museus pedagògics, els esports (especialment el basquetbol) i les escolanies.

Fitxa del cas
Font: Ajuntament de Mataró i Projecte Ressort Seguiu llegint >>>

El document es titula “Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès”.
El seu caràcter innovador ve del fet que està concebut des de la lògica empresarial de la Responsabilitat Social Corporativa, un enfocament de gestió que moltes de les empreses més ben gestionades han anat incorporant.
Proposa que les empreses compromeses amb l’RSE han de combinar tres vectors: el legal, el comercial, i el de responsabilitat social.

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual "Empresa i llengua", una guia que reflexiona al voltant dels aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que també ofereix diversos exemples de bones pràctiques que poden ser aplicats en contextos diversos.
El document, de trenta pàgines, porta per subtítol "Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès", que vol ser tota una declaració d'intencions sobre l'enfocament que aporta l'RSE.
La guia ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i promotor de Responsabilitat Global, qui també ha col·laborat en aquests anys amb la Secretaria de Política Lingüística per a ajudar a definir un model adequat amb la lògica empresarial de l’RSE. Canyelles, que també ha ofert formació en aquest eix de l’RSE, considera que el repte és integrar els aspectes lingüístics dins de les matèries gestionades en el marc de l’RSE, és a dir, donar-li la normalitat que es mereix per part de les empreses que gestionen la seva RSE.

Després del desenvolupament que ha tingut l'RSE en els darrers anys, encara no existia un marc de reflexió per a les empreses sobre com integrar els aspectes lingüístics a l'RSE, una mancança que aquesta publicació pretén trencar. Si bé existeixen documents que es refereixen a la llengua i a l'RSE, fins ara sempre s'havien formulat sota la lògica del marc normatiu, mentre que aquest document, sense desatendre aquest marc, parteix del desenvolupament empresarial de l'RSE com una estratègia corporativa.

El rerefons de la publicació és que la llengua també forma part de la responsabilitat social de les empreses. Així, les empreses que volen construir una ciutadania corporativa sensible i compromesa amb el seu entorn haurien d’incorporar aquesta perspectiva entre els temes rellevants en la gestió de la seva RSE. La relació positiva amb els territoris on l’empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa.
La integració de la llengua dins l’RSE ha de ser especialment rellevant en territoris com Catalunya, Galicia o el País Basc i en el conjunt de l’Estat espanyol, on la llengua pren totes les característiques per a ser considerada un aspecte rellevant d’RSE.
Les empreses han d’abordar-la transversalment ja que té a veure amb tots els aspectes substancials de l’RSE: laborals, socials, econòmics, de producte, d’atenció a la clientela, de relació amb els grups d’interès, de relació amb la comunitat, sostenibilitat.
Una de les idees força que s’hi expressen és que l’empresa ha de combinar tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat), i el de responsabilitat social (ser sensible a les inquietuds de la societat). Però respecte al compliment legal s’incorpora un matís molt rellevant: complir la llei, des d’una òptica d’RSE, implicaria tenir en compte no solament l’articulat de la norma sinó el seu esperit per a donar compliment a les expectatives de la societat que hi ha expressat el legislador.
Aquest, partint del desenvolupament empresarial de l’RSE com una estratègia corporativa, té per intenció abordar la reflexió sobre RSE, empresa i llengua, però també vol anar més enllà quan proclama que Catalunya pot esdevenir un espai d’excel·lència per a l’aprenentatge corporatiu sobre la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural que les multinacionals puguin aplicar en altres contextos. Seguiu llegint >>>