Per Rosa Alonso.
Encenc la TV i veig un individu que utilitza el seu sarcasme per a humiliar a qui treballa pensant que ho fa el millor que pot…
Poso la ràdio i escolto que Save The Children denuncia públicament abusos sexuals que càrrecs militars i cooperants exerceixen sobre nens…
Obro un periòdic i llegeixo que en la catàstrofe de Myanmar segueixen sense deixar arribar a l'ajuda humanitària…
Obro un link a youtube i em trobo amb un jove patejant un gos i allunyant-se, riu a riallades mentre deixa plorant en el sòl a l'animal i a propietària…
Obro el correu i em trobo qui no assoleix entendre que en la vida és important conciliar i equilibrar horaris…
Després de tot això entenc a qui titlla a la humanitat d’irresponsable, injusta o cruel. Però què voleu que us digui? Sé que algunes persones segueixen en la lluita personal, creient a les utopies, a la responsabilitat dels individus i les organitzacions amb la societat, i en un món millor. Això m’impulsa a inspirar i mentre expiro pronuncio: “ah, c’est la vie!!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada