Val a dir que darrerament no sóc massa responsable socialment pel que a transport públic respecta, i tampoc no sóc especialment famós per la meva puntualitat. Però és que em molesta molt és arribar tard un dia que aconsegueixo anar aviat i agafo el transport públic, i això darrerament s’està produint de forma massa habitual als trens de rodalies de Barcelona davant la que ja és, perquè no pot ser altra cosa, clara incompetència en la gestió de les infraestructures ferroviàries a Catalunya (les de la RENFE vull dir, és clar). El traspàs de les competències a la Generalitat de Catalunya inevitablement duria a una millora, bàsicament per un motiu: les queixes de l’usuariat no són escoltades per ningú a Madrid ni causen malestars polítics, cosa que si estiguessin gestionats des d’aquí, amb proximitat a les necessitats socials, us ben asseguro que ens encarregaríem tots plegats de què algú pagués preu polític. Els efectes dels grups de pressió són directament proporcionals a la proximitat geogràfica, i sinó pensem en l’avenç de les polítiques de concertació social en la política pública local.
Si volem promoure l’ús del transport públic, i això afecta el benestar mediambiental de tota la ciutadania, hem de tenir cura que l’alternativa al transport privat que proposi la gestió pública sigui viable. Si no us fa res, jo seguiré utilitzant sempre que pugui el transport privat, que em genera menys problemes, fins que la classe política ens arregli el problema del transport públic. Això sí, no a qualsevol preu: em sento responsable de pagar per les emissions de CO2 que genero amb el cotxe, però ara per ara m’és més fàcil de neutralitzar els efectes negatius a través de Climate Care (pagar per Tn de CO2 generades a l’any) més que no pas utilitzant el tren d’incompetències de la RENFE.
POSTS RELACIONATS (Ed. General): Compense sus emisiones de CO2 con estufas limpias en Honduras / Cojamos pala y pico
CATEGORIES RELACIONADES (Ed. General): Medioambiente / Sector público / Desarrollo sostenible
Seguiu llegint >>>
