El Barça del Mil·leni

Blog Responsable Ed. General: El Barça del Milenio. El futbol són passions versus milions, manipulacions i extorsions. Per això, per un cop, quan Barça i UNICEF acorden lluitar conjuntament pels Objectius del Mil·leni cal parlar, per fi, de futbol responsable

>>> Seguiu llegint (en castellà) Seguiu llegint >>>

Més Dones

Blog Responsable Ed. General: Més Dones. L'entrada ens parla del Fòrum de les Dones de Mercosur i de la seva implicació amb la Responsabilitat Social.

>>> Seguiu llegint (en castellà) Seguiu llegint >>>

Aprendre a parlar de nou

Em contaven fa un temps que en una convenció de venedors (sic) en el sud dels EEUU, que havia de tenir un títol com "Convention of salesmen (sic)..." del sector que fóra, va haver un dia una certa polèmica amb el material editat, doncs estava clar que no només hi havia els men, també hi havia les woman... i ací es va fer bona. He de reconèixer que no m’havia adonat que també l'anglès pateix dels típics problemes de gènere de les llengües llatines. Van tenir la sort finalment de comptar amb la inestimable assistència de salespeople.

Treballant en projectes de responsabilitat social es té la sort (crec que sempre és sort) d'estar sempre en l'ona de les noves tendències socials. Quan en un projecte per a una administració pública es va imposar a la concurrència com a element a considerar en la redacció de documents una guia de llenguatge no sexista, no crec que tingués realment idea del seu abast. De fet semblava un enfarfec, però comptàrem això sí amb la inestimable ajuda d'una associació. I encara fent un cert esforç en la redacció prèvia, passa com amb la correcció ortogràfica i gramatical de textos: hi ha més roig que negre. I ací sembla que t'han canviat l'informe... I és que de cop i volta desapareixen els clients (sic), els proveïdors (sic), els treballadors (sic), els empresaris (sic),...fins i tot els funcionaris (sic)!! I és que un (sic) té la sensació que tot va a ser més complicat: els/les clients/as, els treballadors i treballadores, els/les empresaris/as, les funcionàries i funcionaris...

I això em va passar, amb la percepció fins i tot de certa molèstia per la nostra banda. Però a poc a poc t'adones que hi ha una altra manera de mirar, pensar, fer servir les paraules. Perquè és una sort poder comptar amb paraules com: la clientela, la proveïdoria, el personal o plantilla, l'empresariat,... i, per descomptat, el funcionariat. I a poc a poc vaig anar construint el meu propi vocabulari no sexista, en el que acaba sent una recerca divertida i apetitosa, com quan aprens a parlar.

I aquestes aventures, gens eixelebrades, són del més agradables per a qui tenim la sort de gaudir amb els menuts grans canvis. Amb el temps et comences a adonar com en els mitjans de comunicació encara són sexistes en el seu llenguatge (encara que siguen dones les que parlen o escriuen), com la publicitat, els comerços, les pròpies dones en general,... I és que comences a gaudir de la bellesa d'un llenguatge sensible a les diferències (i igualtats). Comences a gaudir de l'aprendre a parlar de nou.

I disculpeu-me, si se m'ha colat algun sexisme, tots els usuaris del blog... vull dir tot l'usuariat... Ep! que no existeix el terme...? Bé, estic segur que la sensibilitat social bé mereix una nova entrada en el nostre diccionari social, oi? Seguiu llegint >>>