I desafortunadament aquestes opinions les manifesta en un entorn íntim, dins una brasserie, quan ja porta unes copetes de més, mentre el graven amb algun dispositiu tecnològic per a penjar-les a la xarxa.
Pobre ingenu. Això suposa el seu acomiadament immediat de DIOR. I, per descomptat, aquest acomiadament no està exempt de polèmica. Una polèmica que ha despertat (algunes, no et creguis) alarmes en el món de la moda.
La moda, aquest món entès com a frívol i volàtil, cada cop posa a sobre de la taula debats més interessants i no exempts de la valoració de diferents conceptes ètics. Un debat que em desperta molts interrogants –per variar-.
D’entrada em pregunto per la causa: En quin context s’estan fent les declaracions? En quin entorn? En quines condicions? Quina és la procedència del vídeo? De qui està acompanyat? A ningú més li sembla un vídeo editat? De debó pensa el que diu? Sap el que diu? Ho comprèn? Sap que el cap de DIOR és jueu?
Després em pregunto sobre les conseqüències: Acomiadar algú per la seva ideologia –sigui quina sigui- és legítim? I ètic? No s’estarà sotmetent a l’acomiadament de Galliano per una necessitat de DIOR de renovar-se? No haurà estat un pacte entre parts? La carta de la Natalie Portman va ser el detonant?
I finalment, em quedo com estava. Sense respostes.
De fet, l'única conclusió a la que arribo és que al món de la moda no només s’ha de reaccionar enfront de situacions adverses. Ha de començar a plantejar-se immediatament altres debats més substancials.
I DIOR podria aprofitar el moment que les circumstàncies li posen a sobre la taula.
Però, és clar, DIOR és una marca. És una empresa que ha de mantenir el seu status i la seva reputació. Una reputació de dubtosa qualitat moral.
Aquest és el debat. Un debat sobre reputació, relacions laborals i responsabilitat social.
Galliano, professionalment, ha fet i farà una feina magnífica i DIOR deixa molt a desitjar.
Pots veure les declaracions a: http://www.youtube.com/watch?v=FYsiNnmAPbE Seguiu llegint >>>
