La veritat sobre Intervida més a prop

  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks

Per F. Xavier Agulló. A punt de complir-se el tercer any de la intervenció judicial de la Fundació Intervida (11 de juliol, avui ha estat anomenat Pablo Rafael Ruz Gutiérrez com a jutge instructor que substituirà a Garzón al capdavant del jutjat d’instrucció num. 5 de l’Audiència Nacional, del qual prendrà possessió a principis de juliol.

Sabem com acabarà el cas, avançava durant març la consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya: “la voluntat final de totes les intervencions és que, com en el cas Dexeus, les fundacions tornin a mans dels seus antics membres i va assegurar que ‘és el que ha de passar un dia’ amb la Fundació Intervida”.

Mentre, des del govern català ja es preparen per l’inevitable, s’han de començar a investigar les responsabilitats del cas, també les polítiques: no és casualitat que, tot i que la intervenció judicial va ser promoguda des de sectors socialistes,en l’administració judicial hi figurin dos personatges militants de dos grans partits polítics catalans, de CIU (Àngel Miret, a més membre destacat d’una secta ultracatòlica) i PSC (Àlex Masllorens). Això doncs, el cas podria tenir mimetismes amb les derivacions polítiques que ja venen essent habituals als darrers casos de possible corrupció política del país (cas Pretoria o cas Palau de la Música, que afecten d’igual manera als dos grans partits catalanes). En política... no existeixen les casualitats, però deixem que sigui el jutge Ruz qui ho descobreixi pel seu compte.

Però tampoc s’hauria d’amagar que darrera la trama política hi ha qui de debò va promoure la intervenció judicial, tots ells vinculats amb els sectors socialistes i nacionalistes, el possible lobby integrista del Tercer Sector a Espanya:

-Grup Prisa: per què el periodista Carles Quílez de Cadena Ser va començar a enviar acusacions contra Intervida amb informació que ni tan sols els propis acusats tenien mesos abans de la intervenció judicial? Per què la dona de Quílez va ser contractada recentment com a responsable de comunicació de la Intervida ocupada? És un pagament de favors? Quina relació hi ha entre els possibles favors i el seu nomenament com a director d’àrea d’anàlisis de l?Oficina Antifrau de Catalunya?
-Companyia de Jesús (ESADE, Intermón): segons rumors, en aquell moment, Ignasi Carreras, actualment responsable de l’Institut d’Innovació d’ESADE i ex-director general d’Intermón, va ser consultat sobre qui debia formar el trio d’Administradors. Quin paper va tenir exactament aquest individu? No oblidem que la gran beneficiada de la intervenció judicial d’Intervida és la seva gran ‘competidora’, Intermón, l’ONGD dels jesuïtes que sembla va ser incapaç de saber competir. El llibre ‘Objetivo Intervida’ detalla les possibles vinculacions d’Intermón amb el cas. Sobre aquests punt publicarem en breu un interessant article sobre un casualitat impossible...
-Fundació Lealtad: els fundadors d’Intervida van presentar els seus comptes per poder constar a la guia de transparència d’aquesta fundació ocntrolada per ex-directius d’Intermón i AB Assessors. Per què havien de ‘desemmascarar-se’ els fundadors si tenien alguna cosa que amagar justament davant la seva principal ‘competidora’? Per què Fundació Lealtad a la seva desestimació considera més greu tenir un ‘patronat virtual’ com tenia Intervida que fer públic un cost d’estructura de menys del 20% quan en realitat al cas d’Intermón és del 45%?
-Coordinadora de ONGD: Eduard Ballester, director tècnic de la coordinadora catalana de ONGD's, va afirmar en un entrevista televisiva que, tot i que està clar que no hi ha delicte, existeix un ‘conflicte ètic’, per la qual cosa, independent de la resolució del cas, "Intervida ha de ser liquidada i repartida" entre les altres ONGD's (tota una prova del mòbil).

En fi, ja varem tractar sobre la trama en un post anterior en forma més metafòrica i extensa. Esperem que el jutge Ruz sàpiga llegir bé el cas, aliè a qui el pressionarà, i que li doni a aquest cas la importància que es mereix a la vista dels milions de persones afectades a tot el món, tot i tenir entre mans casos d’una magnitud mediàtica considerablement superior.

Mentrestant podem revisar el vídeo que va fer tremolar les cames als administradors judicials: