El cas Intervida es complica: Perú denuncia que els administradors judicials podrien haver defraudat 20 milions de dòlars

  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks

Per F. Xavier Agulló. El laberint de despropòsits en el que es va convertir el cas Intervida, del qual ja fa temps no escrivíem, es complica. De fet, va quedant clar, però per valorar això s’ha de recordar i tenir present la presumpció d’innocència dels cofundadors crucificats.

La darrera novetat: Perú processa la Generalitat per quedar-se més de 10 milions d’euros d’Intervida. Una cosa que em sembla evident: durant mesos l’entitat ha continuat cobrant les quotes d’apadrinament d’infants del Perú (i resta de Llatinoamerica), sense enviar ni un euro al país. Recordem que sobre el 85% dels apadrinaments estaven a Llatinoamèrica. Què ha fet l’entitat ‘ocupada’ pels administradors amb tots els diners cobrats i no enviats? Només en el cas del Perú podrien ser més de 20 milions de dòlars.

”Investiguen els administradors judicials de l’ONG per negar-se a enviar els diners dels apadrinaments – La Fiscalia i un jutge de Lima afirmen que es posa en perill el futur de 200.000 infants aproximadament”. Solaris, la entitat d’Intervida a Perú ja no disposa de recursos per mantenir els projectes amb la qual cosa es posa en perill el futur d’una gran quantitat d’infants. Ja no és diners, són persones!

“La situació causada pels administradors judicials va provocar que la fiscalia de Perú presentés una denúncia contra aquests «com a autors d’un delicte contra el patrimoni-apropiació indeguda ». A l’escrit es va sol·licitar que fossin interrogats els administradors judicials i que l’ambaixada d’Espanya a Perú enviés tota la seva documentació i antecedents.”

Tot i l’evidència que els projectes existeixen, “Els administradors judicials nombrats per la Generalitat de Catalunya per gestionar Intervida han estat convidats en nombroses ocasions pels directius de solaris, l’associació que gestiona els fons al Perú a fe una visita a les instal·lacions i les escoles a les quals estan invertint els diners. La resposta ha estat sempre negativa, segons va explicar el director de l’ONG més important del Perú, Jorge Falcón, que va assenyalar que els interventors no volen anar a les regions on Solaris ajuda els infants en situació de pobresa extrema i va afegir que es neguen a revisar els comptes on Solaris detalla tots els diners invertits.”

Des de que va començar el cas, he escrit molt sobre el tema. Primer, per mostrar la meva sorpresa davant una manca de respecte a la presumpció d’innocència dels cofundadors, mediàticament ‘penjants’ a la plaça pública (especialment per part de el País y Cadena Ser). Però després, davant la concatenació de suposades notícies que res tenien a veure amb la realitat en el seu transfons, per exposar els motius pels quals peno que tot és fals o, com a mínim, no ens han dit de què acusen realment a Intervida.

Intervida era l’alternativa a un model del tercer sector corrupte per naturalesa, l’anomenat model ‘contraparts’ el qual és representat sobretot per entitats com Intermón Oxfam i la mateixa confederació d’ONGD. Intervida va apostar per un model d’intervenció directa per evitar l’habitual corrupció als projectes amb contraparts en els països en desenvolupament.

Però hi ha molts interessos darrera aquest model de contraparts. Ningú vol discutir el seu paper com ‘únic’ model al tercer sector. El cas Intervida hauria de provocar un debat públic vers el model ideal que potser es situï entre el model de contraparts i el d’intervenció directa. Per`res d’això: masses interessos polítics i econòmics.

Hi ha molta gent que haurà de donar explicacions vers el cas: deixant de banda els administradors, que no són més que executors, sense cap dubte la Generalitat de Catalunya, responsable en darrera instància (teòricament, tot i que personalment no crec que així sigui, el tema és massa complex com per correspondre a un govern autonòmic), però també el sistema judicial, el grup Prisa, algunes ONGD competidores, el govern espanyol, ... En fi, esperem que ara s’acceleri la resolució judicial del cas i que Garzón inverteixi finalment el seu temps en els vius a més dels morts (per impotant que pugui resultar la investigació del Valle de los Caídos).